El petroli aprofundeix en les caigudes que ja va patir a la setmana passada, de manera que el preu aprofundeix en els mínims del 2021. Aquest dilluns, la cotització del Brent es deixa més d'un 4%, fins a la zona dels 62,7 dòlars, mentre que el West Texas baixa més d'un 3%, fins a cotitzar per sota dels 60 dòlars el barril.
Les tensions creixents entre els Estats Units i la Xina confirmen els temors dels inversors que està en marxa una guerra comercial mundial i han avivat els temors d'una recessió, cosa que reduiria la demanda de cru.
La setmana passada, el Ministeri de Finances de la Xina anunciava que imposarà un aranzel del 34% a tots els béns importats dels Estats Units a partir del 10 d'abril com a resposta a aranzels imposats per l'administració del president Donald Trump, pels quals també gravarà amb un 34% a les importacions procedents de la Xina.
Per la seva banda, Trump ha expressat després de les caigudes que estan afectant el mercat en general que no desitja "que caigui res, però de vegades cal prendre medicina per arreglar alguna cosa". "Tenim un dèficit comercial d'un bilió de dòlars amb la Xina, perdem centenars de milers de milions de dòlars a l'any amb la Xina. I, tret que resolguem aquest problema, no signaré cap acord".
Tot i que Trump ha exclòs les importacions de petroli, gas i productes refinats dels nous aranzels, la guerra comercial pot avivar la inflació i desaccelerar el creixement econòmic, pesant sobre els preus del petroli. De fet, el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, ja va alertar que els aranzels que està imposant el president nord-americà "provocaran més inflació i menys creixement".
"Si bé la incertesa continua sent alta, ara es fa evident que els augments aranzelaris seran significativament més grans del previst. És probable que el mateix passi amb els efectes econòmics, que inclouran una inflació més gran i un creixement més lent. La magnitud i la durada d'aquests efectes segueixen sent incertes. Tot i que és molt probable que els aranzels generin, almenys temporalment, un augment de la inflació, també és possible que els efectes siguin més persistents”, ha manifestat.
A més, la sorprenent decisió de l'OPEP+ d'augmentar l'oferta al maig més del previst ha posat més llenya al foc. En concret, havia decidit avançar al seu pla per eliminar gradualment les retallades de producció de petroli i havia anunciat que afegirà al mercat 411.000 barrils per dia al maig.
Els analistes d'ING destaquen que els preus del petroli "han tingut la seva pitjor setmana des de l'octubre del 2023, amb els actius de risc afectats pels aranzels recíprocs del president nord-americà Donald Trump i les represàlies que hem començat a veure".
"La magnitud dels aranzels, sumada a la decisió de l'OPEP+, va sorprendre clarament els especuladors. Això es reflecteix en la ferocitat de la liquidació del petroli i en el fet que els especuladors van augmentar les posicions llargues netes abans de l'anunci dels aranzels el 2 d'abril", expliquen.
Afegeixen que "la magnitud de la liquidació suggereix que el mercat està descomptant una caiguda significativa de la demanda a mesura que augmenta el temor d'una recessió. Els nivells actuals de preus impliquen una caiguda de la demanda d'aproximadament 1 milió de barrils diaris durant el que resta de l'any, cosa que mantindria la demanda de petroli sense canvis interanuals".
"Els preus del petroli també continuen baixant, ja que els operadors estimen que la demanda es reduirà dràsticament, atesos els alarmants senyals per al comerç mundial", apunten a Hargreave Lansdown.