Hi ha gestos que diuen molt, sobretot si el gest és una donació d'un milió de dòlars. Aquesta és la quantitat que donaran companyies com Meta, Amazon i OpenAI per donar suport a l'inici del segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units que prendrà possessió el gener del 2025.
- 232,930$
- 2,40%
- 624,240$
- 0,63%
Amb tot, aquesta pràctica no és pas nova. A la primera presa de possessió de Trump, el gener del 2016, el fons inaugural va establir un rècord en recaptar 107 milions de dòlars, tot i que posteriorment les seves despeses van ser objecte d'un considerable escrutini.
El 2021, van ser moltes les companyies que van fer contribucions d'aquesta magnitud al fons inaugural de Joe Biden. Entre els noms més destacats hi havia Boeing, Comcast, Loockheed Martin, Pfizer o Bank of America, entre d'altres. El fons, que va captar 64 milions de dòlars en donacions, no va acceptar contribucions d'empreses del sector dels combustibles fòssils.
En el cas de la primera investidura de Barack Obama, el gener del 2009, el seu fons no va acceptar diners de corporacions, encara que sí que va rebre contribucions d'empreses per a la seva segona presa de possessió, el gener del 2013.
"Els interessos especials adinerats han buscat durant molt de temps guanyar-se el favor dels presidents mitjançant contribucions als fons inaugurals. Aquestes són contribucions molt grans d'actors molt importants que tindran molt en joc a Washington i negocis que es veuran afectats per l'agenda del president", explica Michael Beckel, director d'investigació d'Issue One, una ONG que busca reduir la influència del capital a la política nord-americana.
Pel que fa a Trump, els experts assenyalen que aquestes donacions arriben de part de relacions amb una relació especialment tensa que busquen estendre ponts amb el president electe després que hagi estat molt crític amb algunes d'aquestes corporacions en el passat. És el cas de Meta i del seu CEO i fundador, Mark Zuckerberg, que es va reunir amb Trump a la seva residència de Florida fa unes setmanes.
Cal assenyalar que Meta no va donar res a Trump el 2017 ni a Biden el 2021. A més, Facebook va suspendre el compte de Trump després de l'assalt al Capitoli el 2021, encara que el va reinstaurar dos anys més tard. En aquest sentit, Meta va reconèixer que al passat havia moderat massa les seves xarxes socials i que ara donaria més llibertat d'expressió als usuaris, cosa que ha estat interpretada com una picada d'ullet gens dissimulada cap a Trump.
Per part seva, Jeff Bezos, fundador d'Amazon, mantindrà una reunió amb Trump aquesta setmana i ha promès que retransmetrà l'emissió del discurs inaugural del president per Prime Video. Bezos també ha indicat que era "molt optimista" de cara a aquesta segona presidència del magnat, a qui assegura veure "més calmat i amb més confiança" que al primer mandat.
Amazon amb prou feines va donar 58.000 dòlars a Trump el 2017. Així mateix, Bezos va protagonitzar una gran polèmica durant la campanya electoral en obligar The Washington Post, mitjà del propietari, en obligar-lo a no prendre partit per cap candidat. La decisió de Bezos va provocar la sortida de diversos dels seus principals redactors i una caiguda dràstica de les subscripcions. Trump va criticar durament Bezos per la seva gestió del Post durant la seva primera presidència.
Així mateix, Sam Altman, CEO d'OpenAI, ha assenyalat en un comunicat que "Trump portarà el nostre país a l'edat de la IA i em ve de gust recolzar els seus esforços per assegurar que els EUA mantinguin el seu lideratge".