La Justícia dels EUA proposa dividir Google per evitar el seu monopoli a Internet

En un escrit de 32 pàgines, el DOJ considera necessàries "solucions estructurals i de comportament" que impedeixin a Google utilitzar productes com Chrome (el navegador), Play (la botiga d'aplicacions) i Android (el sistema operatiu) per "afavorir la cerca de Google i els productes i funcions relacionats amb la cerca de Google, ―incloent-hi els punts d'accés i funcions de cerca emergents, com la intel·ligència artificial (IA)― enfront de rivals o nous participants".

"Per remeiar plenament aquests danys no només cal posar fi al control que Google exerceix avui sobre la distribució, sinó també garantir que Google no pugui controlar la distribució del demà", va afegir el Departament de Justícia.

Aquests 'remedies' arriben després que un tribunal dictaminés que Google havia exercit un monopoli de les cerques a Internet. Segons les indagacions de la Justícia nord-americana, el motor de cerca de Google tenia una quota de més del 90% en algunes regions del món. Per al tribunal, els milers de milions invertits en contractes d'exclusivitat per convertir Google en el motor de cerca predeterminat en dispositius com els iPhones d'Apple no només perjudica competència com DuckDuckGo o Bing (Microsoft), sinó que ha desincentivat altres companyies a desenvolupar els seus propis motors de cerca.

"Després de considerar acuradament i sospesar els testimonis i proves, el tribunal ha arribat a la conclusió següent: Google és un monopoli i va actuar com a tal per mantenir el seu monopoli", va assegurar en el seu veredicte el jutge Amit Mehta, del Districte de Columbia.

Els 'remedies' proposats aquest dimarts pel Departament de Justícia aborden quatre problemes fonamentals. En primer lloc, la distribució de cerques i el repartiment d'ingressos de Google, segons el DOJ, "els rivals no poden competir per aquests canals de distribució perquè els pagaments de participació en els ingressos finançats pel monopoli de Google desincentiven els seus socis a desviar consultes als rivals de Google". Altres propostes que el DOJ està considerant és l'exigència que Google "proporcioni suport a campanyes de conscienciació educativa que millorin la capacitat dels usuaris per escollir el motor de cerca general que més els convingui".

De la mateixa manera, la Justícia dels Estats Units també va mostrar la seva preocupació per la generació i visualització de resultats de cerca. "Aquests resultats sovint es basen en llocs web i altres continguts creats per tercers, que tenen poc o cap poder de negociació davant del monopoli de Google i que no es poden arriscar a patir represàlies o exclusió per part de Google", assegura el DOJ. Altres problemes esmentats pel Departament de Justícia són l'escala de publicitat i la seva monetització o l'acumulació i ús de dades per, entre d'altres, entrenar models d'intel·ligència artificial.

Segons el DOJ, la capacitat de Google per "aprofitar el seu poder de monopoli per alimentar les funcions d'intel·ligència artificial" és "una barrera emergent a la competència i corre el risc d'afermar encara més el domini de Google". Per això, recomanen que la companyia posi a disposició, íntegrament o a través d'una API, els "índexs, dades, feeds i models" utilitzats per a la cerca de Google, incloent-hi els que utilitza en les funcions de cerca assistida per IA, així com els resultats de cerca, les funcions i els anuncis de Google.

GOOGLE TILLA LES PROPOSTES DE "RADICALS"

La resposta del gegant tecnològic no s'ha fet esperar. En un comunicat, Lee-Anne Mulholland, vicepresidenta d'assumptes reguladors de Google, ha criticat les propostes de la Justícia nord-americana, qualificant-les de "radicals" i argumentant que "podrien tenir conseqüències no desitjades" per als consumidors i la competència als Estats Units.

"Ens preocupa que el DOJ ja estigui assenyalant peticions que van molt més enllà de les qüestions jurídiques específiques d'aquest cas. Aquest cas tracta d'un conjunt de contractes de distribució de cerques. En lloc de centrar-s'hi, el Govern sembla estar-ne perseguint una agenda de gran abast que afectarà nombroses indústries i productes, amb importants conseqüències no desitjades per als consumidors, les empreses i la competitivitat nord-americana", ha assegurat Mulholland.

Segons l'executiva, algunes de les propostes del DOJ soscavarien la privadesa de les dades dels usuaris i podrien frenar la innovació nord-americana en la IA en un "moment crític". "No només es tracta d'una indústria nova, sinó que és difícil pensar en una tecnologia més important per al lideratge tecnològic i econòmic dels Estats Units", ha explicat Mulholland, alhora que ha avisat que el Govern "corre enormes riscos en posar el seu polze a la balança d'aquesta indústria vital". La directiva considera que la intromissió governamental podria distorsionar els incentius de la inversió en IA, obstaculitzant models de negoci emergents "precisament en el moment en què necessitem fomentar la inversió, els nous models de negoci i el lideratge tecnològic nord-americà".

De la mateixa manera, ha advertit que una possible escissió de Chrome o Android "acabaria amb ells" i amb "moltes altres coses" a causa del sistema de codi obert. Segons Mulholland, "poques empreses tindrien la capacitat o l'incentiu per mantenir-los com a codi obert, o per invertir-hi al mateix nivell que nosaltres". "No us equivoqueu: trencar amb ells canviaria els seus models de negoci, elevaria el cost dels dispositius i afebliria Android i Google Play en la seva sòlida competència amb l'iPhone i l'App Store d'Apple", ha subratllat.

"Creiem que el projecte avui va molt més enllà de l'abast legal de la decisió del tribunal sobre els contractes de distribució de cerques. L'extralimitació del Govern en una indústria en ràpida evolució pot tenir conseqüències negatives no desitjades per a la innovació i els consumidors nord-americans. Estem desitjant presentar els nostres arguments davant els tribunals", ha conclòs Mulholland.

S'espera que el Departament de Justícia presenti al tribunal una proposta més detallada abans del 20 de novembre. Google tindrà l'oportunitat de proposar les seves pròpies solucions abans del 20 de desembre. El jutge Amit Mehta té com a objectiu pronunciar-se sobre les mesures a l'agost del 2025, amb una probable apel·lació per part de Google que podria endarrerir qualsevol impacte final durant anys.

GOOGLE HAURÀ OBRIR PLAY A LA COMPETÈNCIA

Aquesta no ha estat l'única notícia que ha protagonitzat Google a les darreres hores. Aquest dilluns, un tribunal nord-americà va fallar a favor d'Epic Games i va dictaminar que Google haurà d'obrir la botiga d'aplicacions Play a la competència.

Google haurà de distribuir les botigues d'aplicacions de tercers rivals dins de Google Play, i haurà de donar accés a les botigues d'aplicacions de tercers rivals a tot el catàleg d'aplicacions de Google Play, tret que els desenvolupadors optin per excloure-se'n individualment.

En la seva demanda, Epic Games va acusar Google de pràctiques anticompetitives, especialment per la política de cobrar un 30% de comissió a totes les compres dins de les aplicacions. Epic Games havia intentat introduir el seu propi sistema de pagaments al seu videojoc Fortnite per evitar aquestes tarifes, cosa que va portar a l'eliminació del joc de la Play Store el 2020.

Cal recordar que Epic va guanyar un litigi similar a Apple el 2021 en què es plantejaven canvis similars en el funcionament de l'App Store de la companyia de la poma.