L'exprimer ministre italià Mario Draghi ha assegurat en un text publicat aquest dilluns que els països de la Unió Europea (UE) s'han de centrar a "reorientar profundament els seus esforços col·lectius per tancar la bretxa d'innovació amb els Estats Units i la Xina, especialment en tecnologies avançades", per a això serà necessari un augment de la despesa propera als 800.000 milions d'euros per any.
En concret, Draghi ha declarat que "cal una inversió addicional anual mínima d'entre 750.000 i 800.000 milions d'euros, segons les últimes estimacions de la Comissió, cosa que correspon a entre el 4,4 i el 4,7% del PIB la UE el 2023".
"Europa està atrapada en una estructura industrial estàtica amb poques empreses noves que sorgeixin per alterar les indústries existents o desenvolupar-hi nous motors de creixement. De fet, no hi ha cap empresa de la UE amb una capitalització borsària superior a 100.000 milions d'euros que hi hagi creat des de zero durant els darrers cinquanta anys, mentre que les sis empreses nord-americanes amb una valoració superior al bilió d'euros han estat creades durant aquest període", ha detallat.
Segons el seu criteri, "el problema no és que a Europa li manquin idees o ambició" ja que els països que integren el continent compten amb "molts investigadors i empresaris talentosos presentant patents".
"Però la innovació està bloquejada a la següent etapa: no estem aconseguint traduir la innovació en comercialització, i les empreses innovadores que volen créixer a Europa es veuen obstaculitzades en cada etapa per polítiques inconsistents i regulacions restrictives. Com a resultat, molts empresaris europeus prefereixen buscar finançament de capitalistes de risc nord-americans i créixer al mercat nord-americà", ha afegit.
A més, "amb el món a la cúspide d'una revolució de la IA, Europa no es pot permetre el luxe de romandre estancada en les tecnologies intermèdies i indústries del segle anterior".
"Una part central d'aquesta agenda serà dotar els europeus de les capacitats que necessiten per beneficiar-se de les noves tecnologies, de manera que la tecnologia i la inclusió social van de la mà. Si bé Europa hauria d'aspirar a igualar els Estats Units en termes d'innovació, hauríem d'aspirar a superar els EUA a l'hora d'oferir oportunitats d'educació i aprenentatge d'adults i bones feines per a tothom al llarg de les seves vides", ha indicat.
En relació a la competència xinesa, ha assegurat que “s'està aguditzant en indústries com la tecnologia neta i els vehicles elèctrics, impulsats per una poderosa combinació de polítiques industrials massives i subsidis, ràpida innovació, control de les matèries primeres i capacitat de produir a escala continental".
"La creixent dependència de la Xina pot oferir la ruta més barata i eficient per complir els nostres objectius de descarbonització. Però la competència patrocinada per l'Estat de la Xina també representa una amenaça per a les nostres indústries productives de tecnologies netes i automoció", ha dit.