Quan l'esquerra va guanyar les eleccions anticipades al mes de juliol passat, convocades per Emmanuel Macron, els estrategs ja auguraven problemes polítics per a França per un Govern absolutament fragmentat i amb agrupacions amb diferents idees i programes. Aquests problemes han arribat tot just quatre mesos després.
El govern francès no ha trobat els suports per aprovar els Pressupostos del 2025, que preveuen mesures per reduir el dèficit fins al 5% el 2025 (enfront del 6,1% actual) i assolir l'objectiu de la Unió Europea (UE) el 2029.
Michel Barnier, que va ser nomenat primer ministre al setembre per Macron, ha advertit que farà servir un mecanisme constitucional per evitar la votació al Parlament i tirar endavant el Pressupost, però això l'exposaria a una moció de censura que podria tombar el seu Govern.
La prima de risc del bo francès enfront del d'Alemanya ha arribat a màxims des del 2012 a causa d'aquesta situació (87 punts bàsics). La rendibilitat del bo a 10 anys de França se situa al 3,0% enfront del 2,89% de l'espanyol.
"Aquest matí, els rendiments dels bons del govern francès a 10 anys han igualat per primera vegada a la història els de Grècia, mentre el primer ministre francès, Michel Barnier, segueix lluitant per aprovar un pressupost per a l'any que ve i busca retallar la despesa i augmentar els impostos per reduir el dèficit", assenyalen els experts de Rabobank. Afegeixen que, si la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen, dona suport a una moció de censura els propers dies, Barnier podria fins i tot perdre el poder.
"La diferència entre els rendiments a 10 anys de Grècia i França va superar els 30 punts bàsics al punt àlgid de la crisi de deute grec el 2012, però ha anat disminuint gradualment des del 2016", recorden a Rabobank.
Els experts d'ING no creuen que Le Pen segueixi endavant amb les seves amenaces d'enderrocar el govern a curt termini, però reconeixen que tot això "recorda als mercats la precària situació en què es troba el país".
"Una moció de censura reiniciaria el progrés aconseguit amb la proposta pressupostària actual i desencadenaria un nou període de limbo polític. No obstant, atès que no es poden celebrar noves eleccions parlamentàries fins a mitjans del 2025, el moment per a aquest moviment sembla precipitat".
Dit això, els economistes d'ING reconeixen que el panorama econòmic a llarg termini per a França és "desencoratjador" i s'ha deteriorat als últims mesos. "El PMI de serveis se situa als 45,7, fet que indica una contracció significativa, mentre que el PMI de manufactura és encara més baix, amb 43,2, igualant la xifra de la debilitada Alemanya".
De moment, aquest enfrontament es podria recruir la setmana que ve, indiquen per part seva des de Bankinter, ja que el Parlament afrontarà una votació sobre la despesa social, la qual podria desencadenar la primera moció de censura.