ep archivo   el presidente de prisa joseph oughourlian durante la celebracion de la junta general de
Isabel Infantes - Europa Press - Archivo

El Consell d'Administració de Prisa ha destituït Ana Ortas Pau, fins ara directora de comunicació de la companyia, segons ha notificat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

  • 0,480€
  • 2,13%

En aquest escrit, Prisa assenyala que, amb un informe previ favorable de la Comissió de Nomenaments, Retribucions i Govern Corporatiu, ha nomenat Paloma Bravo Aguilar com a nova directora corporativa de presidència i comunicació de l'empresa.

"El Consell ha expressat el seu reconeixement a la Sra. Ortas per la seva contribució i dedicació a PRISA i pel seu exercici durant l'exercici del càrrec", sentencia la companyia en un breu comunicat.

El moviment es produeix enmig d'una guerra per aconseguir el control del grup de mitjans. Segons va publicar el diari francès Le Point aquest cap de setmana passat, el ministre espanyol de Transformació Digital, Óscar López, i el president de Telefónica, Marc Murtra, es van reunir amb el president del Consell d'Administració de Vivendi, Arnaud de Puyfontaine, per tractar que el hòlding gal vengui la seva participació del 12% al propietari d'El País i la Cadena SER.

Vivendi ha estat un tradicional aliat de Joseph Oughourlian, el president de Prisa, però diferents fonts apunten que el pla de Moncloa és dividir-los. En primer lloc, perquè al Govern l'incomoda la família Bolloré, que controla Vivendi i que és propera al partit ultradretà que lidera Marine Le Pen. D'altra banda, a l'Executiu no ha agradat que Oughourlian s'hagi negat a impulsar una nova cadena de televisió.

En aquest sentit, el 26 de febrer passat Prisa va acceptar la dimissió de Carlos Núñez com a president executiu de Prisa Media. L'antic directiu s'havia mostrat a favor que el grup es presentés a la licitació d'un canal de televisió en obert, una mesura que no agradava al consell d'administració ni al president de la companyia. De fet, Oughourlian concedia aquell mateix dia una entrevista a Expansión en què afirmava que invertir en una TDT el 2025 "no em sembla un projecte de futur".

"Em puc equivocar, però jo crec que no sóc l'únic a pensar-ho. Òbviament, al consell i als altres accionistes també hi ha una mena d'interrogant pel que fa a aquest projecte. Si la proposta hagués arribat fa 20 anys, doncs jo crec que naturalment l'hauríem mirat amb molt més afecte. Però arriba molt tard", ha assenyalat.

De tornada a Vivendi, fonts afins a Moncloa del diari El Mundo revelen que la negociació amb Vivendi "avança bé" i que la idea és que el hòlding francès vengui la seva participació a Global Alconaba, grup liderat per Andrés Varela Entrecanales i José Miguel Contreras. A canvi, s'estudia oferir una aliança a Vivendi amb Movistar Plus, la plataforma de televisió de pagament de Telefónica, un objecte d'interès de la companyia francesa creadora de Canal Plus.

Segons aquest diari, el bàndol d'Oughourlian confia mantenir la majoria a la junta d'accionistes fins i tot sense el suport de Vivendi. Cal recordar que, a través del seu fons Amber Capital, Oughourlian controla el 29% de Prisa, cosa que el converteix en el seu principal accionista.

Així mateix, el mateix Oughourlian, recentment nomenat president d'El País, va publicar aquest dilluns una columna d'opinió en què critica de manera dura el govern de Pedro Sánchez pels seus intents de controlar el grup de mitjans.

"Una societat sana, democràtica, necessita uns mitjans de comunicació forts i independents que defensin els drets i les llibertats dels ciutadans, més enllà d'interessos polítics o econòmics. (…) Però, sobretot, per respondre a les ingerències governamentals que cada dia es fan més evidents a tot el món i que van en contra de la bona praxi democràtica", va senyalar Oughourlian.

En aquest context, el principal accionista de Prisa creu que "seria inacceptable que, quan estem recordant que ja fa 50 anys va morir el dictador Francisco Franco, algú caigués en la temptació de tractar d'apoderar-se d'un mitjà de comunicació independent des del poder, bé directament, bé utilitzant alguna empresa estatal com a instrument".

"Els grups de comunicació lliures i que compleixen escrupolosament amb la seva funció de vigilància social acaben convertint-se en molestos per als centres de poder, siguin del caire que siguin. (…) Avui és més necessari que mai que mantinguem ferms els nostres valors i la nostra tancada defensa del periodisme de qualitat, malgrat les pressions de tota mena que contaminen l'exercici d'una labor.

contador