"L'economia de la zona euro va concloure el 2024 en un estat fràgil". Així ho afirmen Hamburg Commercial Bank (HCOB) i S&P Global després que l'índex PMI compost s'hagi contret per segon mes consecutiu al desembre, encara que el deteriorament en aquesta ocasió ha estat menys acusat que al novembre.
En concret, aquesta referència ha augmentat fins als 49,6 punts des dels 48,3 registrats al novembre, tot i que encara se situa per sota del nivell clau de 50 punts que reflecteix absència de canvis. Segons HCOB, la contracció ha estat "marginal en general".
La companyia alemanya destaca que la contracció de l'economia de la zona euro al desembre va estar "completament" impulsada per la indústria manufacturera, ja que l'activitat del sector serveis es va recuperar. "No obstant, l'expansió del sector serveis es va limitar a un ritme modest i va ser més que compensada per una forta caiguda de la producció industrial", afegeix la companyia hanseàtica.
Com va passar al novembre, les tres grans economies de la zona euro (Alemanya, França i Itàlia) van registrar reduccions de l'activitat comercial a l'últim mes del 2024. França va ser el país amb el pitjor resultat, seguida d'Alemanya, mentre que Itàlia només va registrar una disminució "marginal" de l'activitat total. Per contra, Espanya i Irlanda es van oposar a la tendència de contracció. Cal destacar que l'activitat total del sector privat a Espanya va augmentar al ritme més ràpid des del març del 2023.
Més detalladament, HCOB assenyala que la demanda de productes i serveis de la zona euro va tornar a disminuir al desembre, marcant set mesos consecutius de caiguda de les noves comandes. Igual que va passar amb l'activitat comercial, les empreses de serveis van registrar un lleu augment de les noves comandes rebudes, mentre que una caiguda "pronunciada i accelerada" de les vendes de fàbrica va fer que la tendència de les noves comandes en general seguís a la baixa.
Així mateix, les empreses de la zona euro també van rebre "poc suport" dels seus clients als mercats d'exportació, ja que la demanda dels clients no nacionals va disminuir, estenent la seqüència actual de declivi que s'ha prolongat durant gairebé tres anys.
En conseqüència, l'ocupació a la regió va caure al desembre, ja que les empreses van reduir la capacitat laboral. De fet, HCOB subratlla que el ritme de destrucció de llocs de treball va ser conjuntament el més pronunciat en quatre anys (igual a l'observat a l'octubre). Aquesta destrucció d'ocupació va tornar a estar impulsada "exclusivament" pel sector manufacturer, ja que l'augment "fraccional i més lent" de la plantilla a les empreses de serveis no va aconseguir contrarestar la reducció de personal al sector fabril.
Tot i això, malgrat la menor dotació de personal, les empreses de la zona euro van poder reduir els volums dels seus treballs en curs, és a dir, de les comandes rebudes, però pendents de realització. Les càrregues de treball pendents han disminuït tots els mesos des de l'abril del 2023.
Pel que fa a la inflació, les pressions dels preus a la zona euro s'han accelerat al desembre. Segons l'enquesta, els costos dels insums van augmentar al ritme que més ràpid des del juliol del 2024 i més fort que la mitjana de l'enquesta anterior a la pandèmia. Les fàbriques de la zona euro no van registrar canvis en les despeses, mentre que les empreses de serveis van experimentar un repunt notable.
"La inflació dels preus per als dos sectors estudiats en conjunt també es va accelerar i va assolir la màxima de quatre mesos. No obstant, les dades compostes van ocultar els descomptes oferts pels productors, ja que una fixació de preus més agressiva al sector serveis va impulsar la inflació dels preus de venda en general", afegeix HCOB.
De cara al futur, el sentiment empresarial ha millorat i les expectatives de creixement per als propers dotze mesos van augmentar fins al nivell més alt des del setembre. Tot i això, en comparació amb la mitjana històrica, la confiança es va mantenir en un nivell "moderat".
EL SECTOR SERVEIS TORNA A ACCELERAR
Per la seva banda, el sector serveis de la zona de l'euro va tornar a terreny expansiu després de contraure's al mes de novembre passat per primera vegada en deu mesos. Aquesta mètrica va repuntar fins als 51,6 punts des dels 49,5 punts registrats al mes passat, tot i que, de tota manera, aquest repunt va ser "moderat i més feble que la mitjana de l'enquesta (52,6 punts)".
Segons HCOB, la reactivació del creixement es va aconseguir amb "poc suport" de les noves vendes, ja que les noves comandes van augmentar "lleument". Tot i això, aquest va ser el primer mes des d'agost en què la demanda de serveis de la zona euro va millorar. L'augment de les vendes va ser un reflex de la demanda dels clients nacionals, ja que les noves contractacions d'exportació es van reduir per dinovè mes consecutiu.
"En jutjar per les últimes dades, les reduccions de la cartera de comandes per completar van ser un mitjà perquè les empreses expandissin l'activitat, ja que els volums de comandes pendents van disminuir al desembre. Les empreses de serveis de la zona euro van continuar contractant personal, estenent el periòde actual de creació d'ocupació a gairebé quatre anys. Tot i això, la taxa de creació de l'ocupació ha estat només lleu i una de les més febles observades en aquesta seqüència", explica la companyia alemanya.
També es va registrar una millora de les expectatives de creixement de les empreses per als propers dotze mesos. HCOB destaca que el grau d'optimisme es va mantenir "històricament moderat", tot i que va ser més fort que la mínima de catorze mesos registrada al novembre.
Així mateix, els preus del sector serveis van continuar augmentant a un ritme més ràpid al desembre. "La taxa d'inflació tant dels preus de compra com dels preus de venda es va accelerar per tercer mes consecutiu fins a assolir les màximes de cinc i set mesos respectivament", afegeix el banc alemany.
Cyrus de la Rubia, economista en cap d'HCOB, subratlla que les dades d'inflació del sector serveis confirma els temors del Banc Central Europeu (BCE): "Segueix sent massa alta, probablement a causa de l'augment dels salaris".
"Part d'aquests costos més grans s'han repercutit als clients, cosa que ha provocat un augment més gran dels preus de venda. Per a la política monetària, això significa que el banc central hauria de ser cautelós i realitzar només petites retallades dels tipus d'interès al primer trimestre del 2025", reflexiona.
Amb tot, De la Rubia creu que el 2024 no va ser un any "tan dolent" com es temia per al sector serveis, ja que va aconseguir recuperar una mica de vigor a final d'any. Amb tot, aquest expert creu que les últimes dades "no revelen precisament una base fantàstica per a un auge del sector serveis el 2025".
"Almenys les noves comandes rebudes han deixat de caure i la disminució de les comandes pendents de realització s'ha atenuat. Les empreses de serveis es poden considerar afortunades que, a diferència dels fabricants, no es vegin directament afectades per l'amenaça dels aranzels nord-americans. En general, haurien d'ajudar a garantir que la debilitat industrial no arrossegui completament tota l'economia el 2025", conclou.
