L'impeachment' al qual s'enfronta Trump "té poques possibilitats de prosperar"

No ha estat l'escàndol dels vincles de Trump amb el Kremlin el que ha provocat que s'iniciï el procés. L'informe del fiscal especial Robert S. Mueller sobre la trama russa, presentat l'abril, va calmar els ànims, però les filtracions sobre les pressions del magnat al president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, per treure draps bruts sobre el seu rival polític, Joe Biden, i el seu fill, de cara a la campanya de les presidencials de 2020 han estat la gota que ha fet vessar el got dels demòcrates més moderats.

"Els temps ens han trobat", ha dit Pelosi, parafrasejant Thomas Paine, un dels pares fundadors dels Estats Units. "I ens han trobat ara", ha afegit, abans d'anunciar solemnement l'obertura del judici polític. "Les accions deshonroses de la presidència de Trump, que revelen fets sobre la seva traïció en el seu jurament al càrrec, la seva traïció a la seguretat nacional i la integritat de les eleccions", ha defensat, no deixaven altra alternativa que l'impeachment.

L'opinió d'experts i analistes, que digereixen la notícia aquest dimecres, és unànime i veuen pocs aspectes que prosperi, "és absolutament improbable que superi la majoria republicana al Senat. Generarà soroll de curt termini", comenten els analistes de Bankinter.

No obstant això, els demòcrates han donat ara amb una finestra d'oportunitat per perseguir Trump perquè va utilitzar la seva influència per pressionar un govern estranger per tal de destruir el seu rival polític. A més, ho va fer amb diners públics, dels contribuents, fets de tal gravetat que podrien convèncer els senadors republicans. I si no és el cas, almenys assesten un cop a la campanya de l'inquilí de la Casa Blanca per a les eleccions de l'any vinent.

QUÈ ÉS UN IMPEACHMENT?

És un procés pel qual se sotmet a judici polític un funcionari, en aquest cas el president Donald Trump, per aconseguir la seva destitució. La Constitució nord-americana permet que el Congrés destitueixi els presidents abans que acabi el seu mandat si suficients legisladors voten per dir que van cometre "traïció, suborn o altres delictes i faltes greus". No obstant això, no hi ha cap autoritat de control que comprovi com els legisladors han d'interpretar aquesta norma, cosa que fa que sigui tant una qüestió de voluntat política com d'anàlisi jurídic.

COM ES DESENVOLUPA

L'impeachment s'assembla a un projecte de llei que ha de ser ratificat pel Congrés dels Estats Units, que està format per dues Cambres. En primer lloc hauria de ser debatut i votat a la Cambra de Representants, i per tirar endavant i que Trump sigui processat es necessitaria que una majoria de 218 membres dels 435 que el componen aprovin els articles de destitució prèviament aprovats en comitè.

La composició actual de la Cambra de Representants dona aquesta majoria als demòcrates, després de les eleccions del passat mes de novembre, per la qual cosa el procés tirarà endavant.

Després, el cas es portarà al Senat, on se celebrarà un judici supervisat pel president del Tribunal Suprem. L'equip de legisladors de la Cambra, els coneguts com a gerents, exercirà el paper de fiscals, mentre que Trump comptarà amb advocats defensors i el Senat actuarà com jurat. En aquest cas es necessitaria una majoria de dos terços dels vots per 'condemnar' el president i destituir-lo del seu càrrec. Aquesta Cambra compta amb un total de 100 membres, que es reparteixen de la següent manera: 53 republicans, 45 demòcrates i 2 independents (que solen alinear-se amb el Partit Demòcrata).

La majoria republicana garanteix que el procés no veurà llum verda, però si el partit de Trump decidís aprofitar aquest fet per treure un president que molts conservadors consideren "incòmode", el nou Cap d'Estat seria el vicepresident Mike Pence.

NIXON, CLINTON... ELS ANTECEDENTS

Sotmetre el president a un judici polític no garanteix que hagi de ser expulsat del seu càrrec, i és que el procés és molt complex. De fet, en la història dels EUA només tres presidents han estat sotmesos a un impeachment. Dos d'ells van ser acusats, però absolts i van romandre en el càrrec: Andrew Johnson el 1868 (va ser acusat de violar la llei en tractar de reemplaçar el secretari de guerra Edwin Stanton sense permís del Congrés, lliurant-se de ser destituït per un marge d'un vot) i Bill Clinton el 1998 (acusat per l'escàndol de Mónica Lewinsky i processat per perjuri i obstrucció a la justícia, va aconseguir l'absolució del Senat).

Un tercer, Richard M. Nixon, s'hauria hagut d'enfrontar gairebé amb tota seguretat a un judici polític el 1974 per l'escàndol de Watergate i, molts creuen que hauria estat destituït del seu càrrec. No obstant això, va renunciar abans de ser processat i va lliurar la presidència a Gerald Ford.