La demòcrata culpa els hackers russos de la seva derrota a les urnes i a la investigació sobre els correus electrònics
Les interferències dels ciberatacs russos i la carta del director de l'FBI James Comey van acabar amb les possibilitats que Hillary Clinton aconseguís la presidència dels EUA. L'excandidata a la presidència dels Estats Units pel Partit Demòcrata ha assegurat que d'haver-se celebrat les eleccions el 27 d'octubre, abans que s'enviés la missiva als líders del Congrés anunciant la investigació de més correus electrònics enviats per la llavors candidata, ella seria la presidenta del país i no Donald Trump.
Durant la seva intervenció més important des de les eleccions, Clinton ha assegurat, en una entrevista a la CNN en el marc de l'acte 'Women for Women' que s'ha celebrat a Nova York, que ella n’és la responsable "absoluta" de la seva derrota, recull 'Europa Press'.
Clinton també ha culpat de la seva derrota, en part, la misogínia
"Jo era la candidata, vaig ser la persona que es va presentar a les eleccions. Sóc molt conscient dels reptes, dels problemes i de les mancances que teníem", ha indicat. No obstant, ha recordat que "anava guanyant" fins que es van donar una sèrie de circumstàncies, particularment fins que es va publicar la carta de Comey, el 28 d'octubre, i fins que es van filtrar els últims documents de WikiLeaks, que van plantejar dubtes en moltes persones que "s'inclinaven" a votar-la a ella però es van espantar.
Així mateix, Clinton també ha culpat de la seva derrota, en part, la misogínia. "Sí, crec que sí que hi va jugar un paper. Però crec que altres coses també ho van fer", ha agregat. En concret, Clinton s'ha referit a "la ingerència sense precedents, fins i tot d'una potència estrangera el líder de la qual no és membre del meu club de fans" - referint-se al president rus Vladímir Putin amb qui se les va tenir com a secretari d'Estat.