La companyia presenta l'iPhone 8 a la seva seu d'Apple Park, la seva incomparable nova seu que li ha costat 5.000 milions
Rumors, filtracions i màxima generació de soroll enfocat a maximitzar les expectatives entre els potencials compradors. L'iPhone es renova amb una nova versió, la vuitena, que pretén donar continuïtat a un èxit sense parangó durant l'última dècada: 1.200 milions d'unitats venudes, 796.000 milions de dòlars en ingressos i la creació d'un imperi al voltant d'aquest producte que ha portat Apple a dalt de tot.
La tecnològica fundada per Steve Jobs i que avui dirigeix Tim Cook atresora un valor en borsa de 830.000 milions de dòlars, 12 vegades més que els 65.000 milions que capitalitzava al gener de 2007, quan va néixer el primer iPhone. Des de l’iPod de 2001, l'acció d'Apple s'ha disparat més del 10.000%. Aquest telèfon s'ha venut com les rosquilles i és un dels productes més rendibles que ha vist Wall Street en tota la seva història.
Amb un marge brut sobre vendes superior al 60% -Apple té una ràtio del 35%-40% general-, l'iPhone converteix en benefici 60 de 100 euros que ingressa. El seu model de fabricació a la Xina i disseny a Califòrnia li permet assolir uns envejables guanys per cada venda. Cada iPhone s'ha venut a una mitjana de 661 dòlars, però a Apple només li ha costat fabricar-lo un terç. La resta és una bona dosi de màrqueting.
EL TELÈFON DE LA DÈCADA DE CRISI
L'iPhone, nascut en les albors de la crisi financera de 2007, ha estat des de llavors una compra d'aspiracional i un dels gadgets més cobejats del món tecnològic. Com va predir Steve Jobs el dia que el va donar a conèixer al món, aquest telèfon ha reinventat la indústria informàtica, les telecomunicacions i els continguts (vídeo, música, notícies...) Tot ha hagut de canviar des de la seva aparició. "L'iPhone és un producte revolucionari i màgic que està literalment cinc anys per davant de qualsevol altre telèfon mòbil. Tots naixem amb dispositius per assenyalar (els nostres dits) i l'iPhone els fa servir per crear la interfície més revolucionària des del ratolí", va dir Jobs fa una dècada.
Lluny de convertir-se en un èxit immediat, la veritat és que l'escepticisme va dominar durant els seus primers mesos a la venda, tant entre els consumidors com en els seus competidors. La lenta traducció en vendes del seu primer model (tot just 500.000) va canviar a partir de la segona generació (3GS i 3GS) amb xifres milionàries per trimestre a partir de 2009. La progressió ha estat veloç. Només en un trimestre com el que discorre entre juliol i setembre de 2016 es van vendre més iPhones (45 milions) que durant els tres primers anys de vida del telèfon (2007-2009).
Avui suposa més de 2 de cada 3 dòlars que ingressa Apple per tots els seus productes, incloent-hi els Mac, iPad i iPod, que per separat també podrien considerar-se grans èxits. Només l'iPhone de manera independent genera més ingressos que Microsoft o que les vendes anuals d'Amazon i Google junts. Cadascuna d'aquestes terminals llança una mitjana de 661 dòlars, resultat de dividir els 796.000 milions de dòlars en ingressos generats entre les 1.203 milions d'unitats venudes.
La revolució de l'iPhone ha estat també la de les apps. De l'experiència d'Apple amb la venda de música digital i el seu iPod, el telèfon va començar a construir una nova economia basada en la venda d'aplicacions, la subscripció a programari i continguts com pel·lícules, videojocs, llibres, notícies... Segons les dades de la companyia, la seva botiga digital (App Store) genera més de 30.000 milions de dòlars anuals en ingressos per als desenvolupadors d'apps des del seu llançament a mitjans del 2008, un any després de l'arribada de l'iPhone.