Assenyala que la guerra a Israel o els tipus d'interès alts poden tenir conseqüències devastadores
El banc nord-americà JP Morgan ha guanyat un 67% més al tercer trimestre del 2023. La companyia novaiorquesa ha publicat aquest divendres els resultats corresponents al segon trimestre fiscal, que s'ha tancat amb un benefici de 14.500 milions de dòlars (4,75 dòlars per acció) enfront dels 8.600 milions aconseguits durant el mateix període de l'any anterior. Tot i això, no tot és positiu.
Jamie Dimon, conseller delegat i president de l'entitat, ha advertit que “aquest pot ser el moment més perillós que el món hagi viscut en dècades”. "Encara desconeixem les conseqüències a llarg termini de l'enduriment quantitatiu, que redueix la liquiditat del sistema en un moment en què la capacitat de creació de mercat està cada cop més limitada per la normativa. D'altra banda, la guerra a Ucraïna, agreujada pels atacs de la setmana passada contra Israel, pot tenir repercussions de gran abast als mercats de l'energia i els aliments, el comerç mundial i les relacions geopolítiques", ha assenyalat en un comunicat.
"A l'actualitat, els consumidors i les empreses dels EUA continuen gaudint de bona salut, encara que els consumidors estan gastant el seu excés de liquiditat. No obstant, la persistent rigidesa dels mercats laborals i els elevadíssims nivells de deute públic, amb els dèficits més grans fiscals de la història en temps de pau, augmenten el risc que la inflació segueixi sent elevada i que els tipus d'interès segueixin pujant”, ha afegit Dimon.
Pel que fa als resultats del banc, els ingressos nets van pujar fins als 40.700 milions de dòlars, un 21% més, o un 15% més sense First Republic. Els ingressos nets per interessos van ser de 22.900 milions de dòlars, un 30% més o un 21% més sense First Republic. A més, els ingressos nets per interessos excloent-ne els mercats van pujar fins als 23.200 milions de dòlars, un 37% més, o un 28% més sense First Republic, “impulsats per l'augment dels tipus i dels saldos renovables a Card Services, parcialment compensats pel descens dels saldos de dipòsits”.
Per contra, les despeses no financeres van pujar fins als 21.800 milions de dòlars, un 13% més, o un 9% més si se n'exclou First Republic. Segons JP Morgan, això s'ha degut principalment a "l'augment de la remuneració, incloent-hi el creixement de la plantilla de front-office i tecnologia i la inflació salarial, així com l'augment de les despeses jurídiques".
La provisió per a pèrdues creditícies durant el període va pujar fins als 1.400 milions de dòlars, xifra que reflecteix unes cancel·lacions netes de 1.500 milions de dòlars i un alliberament net de reserves de 113 milions de dòlars. L'alliberament net de reserves al sector majorista, de 184 milions de dòlars, es va deure "principalment a l'impacte de l'activitat creditícia neta a CIB".
Així mateix, JP Morgan ha detallat que el benefici net atribuïble a First Republic va ser de 1.100 milions de dòlars durant el trimestre. Aquesta xifra, expliquen, reflecteix 1.500 milions de dòlars d'ingressos nets per interessos, 761 milions de dòlars d'ingressos no per interessos, incloent-hi 100 milions de dòlars d'ajustaments al guany estimat de la compra de negociació, 858 milions de dòlars de despeses i un benefici net de 7 milions de dòlars a la provisió per a pèrdues creditícies.