Un total de 36 fons tenen posicions curtes de més del 0,5% del capital en alguna cotitzada
Els 'curts' s'han convertit en grans protagonistes de la borsa espanyola. Tant per la seva pressió sobre el Popular fins al seu final, com el veto de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en Liberbank o la inversió baixista de màxims històrics en DIA. Les posicions curtes arriben als 6.400 milions d'euros, principalment per les apostes de més de 30 fons de cobertura, fons d'inversió i fons de pensions.
Una quantitat que s'ha reduït durant els últims sis mesos en més de 400 milions d'euros. No obstant això, gran part d'aquest descens correspon al fet que Banc Popular va deixar de cotitzar al juny, després de la intervenció europea i l'adjudicació per un euro. Fa mig any, la pressió sobre l'entitat que presidia Emilio Saracho va arribar als 360 milions d'euros. És a dir, descomptant aquesta entitat, els 'curts' han mantingut les seves inversions però el pes en el capital de les cotitzades s'ha reduït, ja que l'IBEX puja un 14% aquest any.
La CNMV obliga els baixistes a notificar les posicions curtes que superin el 0,2% del capital d'una empresa, i publica aquestes dades agregades, que actualitza cada dues setmanes. Així mateix, informa dels noms propis dels 'curts' que sobrepassin el llindar del 0,5% del capital i, en aquest cas, informa dels canvis diàriament.
A la borsa espanyola hi ha 36 empreses amb almenys una posició curta de més del 0,5% del capital d'una companyia cotitzada
En total, a la borsa espanyola hi ha 36 firmes amb almenys una posició curta de més del 0,5% del capital d'una companyia cotitzada. D'aquest grup, hi ha 30 amb inversions de més de 10 milions d'euros, segons els registres del regulador que presideix Sebastià Albella. Tots ells són inversors institucionals des de fons de cobertura amb seu a paradisos fiscals fins firmes amb estratègies amb què cobreixen les seves inversions alcistes amb posicions curtes, grans gestores britàniques, franceses o nord-americans, i fins i tot fons de pensions sobirans, com el Canada Pension Plan Investment Board, que té una aposta de 23 milions d'euros contra l'evolució de les accions de DIA.
La cadena de supermercats és el valor espanyol més pressionat pels baixistes. De fet, des que la CNMV publica aquestes dades, no hi ha hagut un agregat de 'curts' més gran, amb un volum del 24,86% de la capitalització de l'empresa gestionada per Ricardo Currás i Ana María Llopis. En aquest cas, hi ha 10 vehicles amb més d'un 0,5% apostat contra les seves accions.
ELS MÉS AGRESSIUS
El més agressiu és Marshall Wace, amb un 3,44%. El 'hedge fund' britànic està liderat per Paul Marshall i Ian Wace, dos ex respectivament de Mercury Asset Management i Deutsche Bank, i gestiona al voltant de 20.000 milions d'euros. Té posicions superiors al mig punt percentual a la capitalització de vuit empreses de l'IBEX amb més de 370 milions posicionats. És a dir, en Banc Sabadell, Bankia, Merlin, Almirall, OHL, Sacyr, Viscofán i DIA, inversió que en percentatge del capital és la més alta de la borsa espanyola després del 4,1% que té AQR Capital Management en Cellnex.
Precisament, AQR és un altre dels fons de cobertura més actius a la borsa espanyola. En aquest cas, el fons de cobertura té la seva base d'operacions a Connecticut (Estats Units) i està encapçalat per antics executius de Goldman Sachs com Clifford S. Asness, David Kabiller, John Liew i Robert Krail, amb actius sota gestió per valor de més de 170.000 milions d'euros. Els seus apostes baixistes superen el 0,5% de la capitalització de Cellnex, Atresmedia, Bankia, Enagás i Ferrovial. És a dir, menys empreses que Marshall però lleugerament més inversió amb 376 milions d'euros.
Marshall i AQR són els dos fons de cobertura que apunten a més empreses. Però hi ha dues empreses amb major inversió baixista. Lideren el rànquing amb una única posició curta en cada cas. D'una banda, la gestora francesa Boussard & Gavaudan, fundada l'any 2002 per altres dos exdirectius de Goldman Sachs, Emmanuel Boussard i Emmanuel Gavaudan, i que gestiona tot just 3.000 milions d'euros. Entre els seus majors apostes hi ha la posició curta de 570 milions d'euros en Telefónica, l’1,1% del capital de la 'teleco', l'empresa que suporta una major inversió baixista en termes absoluts, amb més de 1.200 milions d'euros provinents principalment d'aquesta empresa que té seus a París i Londres i de BNP Paribas.
La segona major posició baixista és en Amadeus, de la mà de Lansdowne Partners. Un fons de cobertura britànica amb gairebé dues dècades de recorregut, que gestiona al voltant de 35.000 milions d'euros. A la companyia especialitzada en proveir de programari per a reserves al sector turístic, la posició curta s'eleva fins a l’1,7% de l'accionariat, cosa que equival a més de 400 milions d'euros.
En cinquè lloc apareix el banc francès BNP Paribas, per les vendes en curt dels seus vehicles per valor de més de 360 milions d'euros en Telefónica. Mentre que en sisè lloc es cola ja Viking Global Investors, gràcies a la posició curta recent en Bankia que ha anat augmentant fins a l’1,13% del banc parcialment nacionalitzat, cosa que suposa més de 147 milions d'euros. El fons està liderat pel noruec Ole Andreas Halvorsen i té sota gestió més de 20.000 milions de dòlars. Va sorgir a l'any 2000 després del suport del seu mentor Julian Robertson, qui va fundar dues dècades abans Tiger Management, una empresa nord-americana de fons de cobertura amb la qual va tenir èxit i fama.
Així mateix, hi ha tres vehicles amb inversions baixistes al voltant dels 100 milions d'euros. Delores Holdings, per la seva aposta contra DIA amb un 3,16% del capital; AKO Capital, que té posicions curtes en DIA i en Técnicas Reunidas, i Insight Investment Management, amb vendes en curt en Mediaset i Grifols. Tots ells, aposten contra el valor i es mouen en la prima línia de les opinions que els assenyalen entre "carronyers especuladors" o "glòbuls blancs", com reflecteix la sèrie 'Billions', pionera amb els fons de cobertura.