L’IBEX baixa un 4,45% setmanal: acumula nou caigudes seguides en la pitjor ratxa des del 2011

El selectiu ha tancat totes les sessions del mes de desembre amb pèrdues, i cau fins a 9.630,7 punts

Óscar Giménez
Bolsamania | 11 des, 2015 17:41 - Actualitzat: 18:22
panico bolsas

Fortes caigudes a les borses mundials per acabar una setmana negativa per a la renda variable. L'IBEX cau per sota dels 9.700 punts en un tancament per primera vegada des del 2 d'octubre, i ha acabat amb retrocessos les nou sessions transcorregudes fins ara d’aquest mes de desembre.

En tancar la sessió d'aquest divendres, l'IBEX baixa un 1,51%, fins a 9.630,70 punts, en una jornada en què s'ha mogut entre els nivells de 9.606,80 i 9.791,60 punts. Per la seva banda, les principals borses europees baixen un 1,6%. Les pèrdues també s'instal·len a Wall Street. En el moment del tancament dels parquets del Vell Continent, el Dow Jones cau un 1,18%, l’S&P 500 baixa un 1,23% i el Nasdaq retrocedeix un 1,36%.

Aquest divendres, el selectiu ha acabat amb signe negatiu per novena sessió consecutiva, la qual cosa suposa la pitjor ratxa des de l'estiu del 2011, en plena recessió i crisi de deute.

Els últims compassos de la jornada ha estat marcats per una nova escalada de l'alerta terrorista, després que s'hagi confirmat un atemptat a Kabul contra l'ambaixada espanyola, que han reivindicat els talibans i que fins ara ha deixat almenys dos morts.

ENTRE EL BCE I LA FED

La setmana que acaba deixa una caiguda del 4,45% a l'IBEX i un retrocés similar, del voltant del 4% de mitjana, a les borses europees. La setmana ha estat marcada pel fet de trobar-se enmig de les reunions decisives del Banc Central Europeu (BCE) i de la Reserva Federal (Fed, per les sigles en anglès). Dijous passat Mario Draghi, president de l'autoritat monetària europea, va decebre amb els nous estímuls monetaris, ja que aquests van quedar per sota de les previsions del mercat. «Els preus actuals de les accions se situen per sota de l'obertura del dilluns 30 de novembre, després dels atemptats de París, i es pot dir que han involucionat més enllà del descompte de les mesures que el BCE no va arribar a anunciar», assenyala Daniel Pingarrón, analista d’IG.

Ara, és el torn de la Fed. El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès), format per 10 alts funcionaris amb dret de vot, es reunirà dimecres que ve, 16 de desembre, i el mercat dóna gairebé per segura la primera pujada de tipus des del 2006. Els inversors atorguen una probabilitat del 81,4% a l'alça de la taxa de fons federals (tipus de referència per a la Fed) des de l’interval actual, d’entre el 0% i el 0,25%, fins al 0,5%, segons l'indicador FedWatch de CME, que s'utilitza com a referència en aquest cas. No obstant això, descomptada la pujada, és important vigilar el missatge per intentar determinar el vigor i la rapidesa amb què es produiran nous increments durant el 2016.

Les expectatives en relació amb els bancs centrals a banda i banda de l'Atlàntic han provocat un auge de l'euro respecte al dòlar del 4%, fins a l'encreuament en 1,0990 des de dijous passat, apunta Pingarrón. Així mateix, un altre moviment destacat d’aquests dies és el del petroli, que ha caigut més d'un 12% també des de dijous. En aquest cas, la decepció de la reunió de divendres passat de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que no va aconseguir acordar una retallada del sostre de producció, i l'advertiment d'aquest divendres de l'Agència Internacional d'Energia (AIE) que la demanda s’alentirà el 2016 han provocat una onada de vendes que deixen el petroli en mínims que no es veien des del 2009. Aquest divendres, els futurs del Brent al mercat de matèries primeres de Nova York (Nymex) cauen un 3,5%, fins a 38,7 dòlars.

«El guió està sent bastant constant des de dijous passat, amb l’excepció de les pujades de dilluns. Els tres moviments (borses, euro/dòlar i petroli) estan fortament vinculats, especialment el de les borses amb el cru i amb l'euro. Crida l'atenció que la decepció provocada per l’abast inferior de les mesures anunciades pel BCE la setmana passada i la reacció al comunicat, gens sorprenent, de l'OPEP estiguin tenint tant d’impacte, en una caiguda, sens dubte, excessiva i poc estructural», argumenta Daniel Pingarrón.

EMPRESES

El pitjor valor de la jornada d'aquest divendres és ArcelorMittal, que cau un 5,89% i cotitza en caiguda lliure des del punt de vista tècnic després d'haver retrocedit per sota dels mínims històrics. El fabricant d'acer s'ha vist molt perjudicat per la tendència recent a la baixa de les matèries primeres.

També destaca el retrocés de Repsol, que baixa un 3% fruit del càstig del petroli. Aquest divendres s'ha sabut que la petroliera espanyola ha venut el 13% de la seva participació en la nord-americana Eagle Ford al seu soci Statoil, mentre que adquireix a aquesta companyia una participació del 15% en el camp productiu Gudrun, a Noruega. Totes dues operacions incrementen el flux de caixa positiu de la companyia en 500 milions d'euros, i redueixen les seves necessitats d'inversió.

Al costat positiu de l'IBEX destaca FCC. No només finalment no ha deixat el selectiu, malgrat els rumors que apuntaven que podria ser substituïda per Cellnex, sinó que aquest divendres es dispara un 3,37% després de signar un acord de refinançament del deute.

També cal destacar el tancament de Merlin Properties, que baixa un 0,6% en el primer dia de cotització després de saber-se que el 21 de desembre entrarà a l'IBEX després que el Comitè Assessor Tècnic de l'IBEX decidís expulsar Abengoa el 27 de novembre.

Precisament Abengoa continua sent protagonista. La multinacional andalusa continua intentant assegurar la seva viabilitat després de presentar preconcurs de creditors. Aquest divendres Moody's ha rebaixat un graó la nota d'Abengoa Yield, filial als Estats Units, fins al grau especulatiu B1. Les accions d'Abengoa cauen un 18,32% al mercat continu, fins a 0,7 euros. Les accions de classe B retrocedeixen un 10,46%, fins a 0,291 euros.

Fora d'Espanya, destaca el moviment empresarial entre Dow Chemical i DuPont, dos gegants de la indústria nord-americana que han arribat a un acord de fusió. En el moment del tancament de l'IBEX, els títols de Dow Chemical cauen un 3,11% i els de Du Pont baixen un 5,1%. Corrien rumors sobre l'operació des de dimecres passat.

ECONOMIA

Des del punt de vista macro, destaca el repunt de l'IPC d'Alemanya fins al 0,4%, el seu nivell més alt des del novembre.

A França s'ha publicat la balança per compte corrent, amb un flux negatiu de 1.400 milions d'euros a l'octubre.

A més, a Espanya destaca l'augment del 2,7% anual, a l'octubre, de les transaccions d'habitatges.

Als Estats Units, quan falten cinc dies per a la reunió de la Fed, cal tenir en compte la dada de vendes al detall anticipades, que van créixer un 0,2% mensual al novembre, una dècima menys del que preveien els experts. També s'ha conegut l'índex de confiança de la Universitat de Michigan, que se situa en 91,8 punts, lleugerament per sota de la xifra de 92 projectada pel mercat.

ANÀLISI TÈCNICA

«Nova sessió de descensos a l'IBEX-35, on els mínims del dia s'han marcat en 9.606 punts. El buit alcista de la sessió del 5 d'octubre es troba en el nivell de 9.603 punts. Això vol dir que el buit ha estat emplenat íntegrament (però no tancat)», assenyala José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía.

En condicions normals, continua l'expert, «això tindria implicacions alcistes, almenys en concepte de rebot, per a les properes sessions. Però és cert que el clar deteriorament tècnic de les borses europees durant la setmana ens fa dubtar de la possibilitat que l’IBEX-35, molt més feble que qualsevol altre índex europeu dels grans, sigui capaç, per una vegada, de fer-ho millor que els seus veïns». «Ara bé, tancar per sota dels 9.600 punts ens faria apostar per la tornada a l'origen del moviment, és a dir, el nivell de 9.230 punts», afegeix.

«La clau del que podria passar en les properes sessions o setmanes la tenim en els mínims del mes de gener del sector de bancs europeus (SX7E), ja que perforar aquesta zona de suport (122,68) deixaria aquest sector més tocat del que ja està», conclou Rodríguez.

contador