La por al Brexit enfonsa l'IBEX que cau un 2,13% i perd els 8.200 punts

En el selectiu espanyol, Banco Popular s'ha convertit en el 'fanalet vermell' de la sessió amb una retallada del 6,22%, fins als 1,296 euros, malgrat que Morgan Stanley ha recomanat mantenir les accions de l'entitat després d'anunciar l'ampliació de capital i ha situat el preu objectiu dels títols en 1,8 euros.

OHL (-5,27%), Bankia (-5,13%), ArcelorMittal (-4,43%) i Sacyr (-3,72%) han completat els cinc primers llocs del rànquing de caigudes. Tan sols FCC, amb un avanç del 0,06%, ha aconseguit fugir de la zona de pèrdues.

Des que la setmana passada, les enquestes al Regne Unit van començar a mostrar un gir a favor del Brexit, el pànic ha fet mossa en els inversors. Els diners està sortint dels principals índexs del Vell Continent cap a llocs segurs, a l'espera de conèixer el desenllaç, per si de cas. El PSI de Portugal ha registrat la major caiguda, un -2,32%, el Cac francès s'ha deixat un 2,29%, el FTSE un 2,01% i el Dax ha caigut un 1,5%.

Davant el possible escenari del Brexit, el Banc Central Europeu i el Banc d'Anglaterra estan preparant una línia d'accions. Tots dos organismes tenen línies de ‘swap’ (contractes mitjançant els quals dues parts es comprometen a intercanviar una sèrie de quantitats de diners en dates futures) des de fa anys. Això permetria als bancs del país i cambres de compensació atorgar préstecs en euros des del Banc d'Anglaterra i viceversa.

En aquest context, els inversors estan a la cerca d'actius refugi i un d'ells és el bo alemany. Segons dades de TradeWeb recollits per MarketWatch, el bo alemany va arribar a situar-se en el -0,003% i va cotitzar en negatiu durant 25 minuts després de l'obertura de les borses europees. Així, els inversors han tornat a acudir en massa al mercat de deute mentre desfan posicions a les borses.

D'altra banda, en tancar els mercats europeus, Wall Street cotitza en negatiu amb la vista posada en el primer dia de la reunió de la Reserva Federal dels EUA sobre política monetària. Aquest dimecres es coneixeran les conclusions. Pràcticament cap inversor espera una pujada de tipus, que romanen en el rang entre 0,25% i 0,5% des que van pujar al desembre, per primera vegada en nou anys.

PREOCUPACIÓ PER LES NORMES SOBRE DÈFICIT

En l’àmbit macroeconòmic aquest dimarts s'han publicat diverses dades. No obstant això, cal fixar-se a les declaracions del president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, sobre la seva preocupació per com Brussel·les aplica les normes sobre dèficit.

"Quan tenim un acord entre nosaltres és important que tothom compleixi. I sí, hi ha flexibilitat i està bé, estic content amb la flexibilitat, però el paper de la Comissió és crucial", va assenyalar el ministre de Finances dels Països Baixos davant la Comissió d'Assumptes Econòmics i Monetaris en l'Eurocambra aquest dimarts, segons Europa Press.

A la zona euro s'han publicat les dades de producció industrial i d'ocupació. En el primer cas, augmenta un 2% anual a l'abril, enfront de l'1,3% esperat pels analistes i al 0,2% de març. Al mercat laboral, les economies de l'àrea monetària van augmentar el nivell d'ocupació en un 1,4% anual en el primer trimestre, enfront de l'1,2% del trimestre anterior.

A Espanya, hem conegut la confirmació de la dada d'IPC de maig, que com s'esperava se situa en el -1% en la seva taxa interanual, una dècima més que a l'abril, i encadena cinc mesos consecutius per sota de zero. Quant a la variació mensual, l'indicador es queda en 0,5%, enfront del 0,6% previst. A més, el Tresor ha col·locat aquest dimarts 5.022 milions d'euros en lletres a sis i dotze mesos, en la banda alta de fins a 5.500 milions que esperava vendre als mercats, però ha cobrat una mica menys per aquestes emissions.

LA INCERTESA POLÍTICA PASSA FACTURA A L'ECONOMIA

En l’àmbit polític, Espanya està immersa en la campanya política cap a les eleccions del 26 de juny. Aquest dimarts, els principals partits polítics fan balanç sobre el debat a quatre que es va celebrar dilluns, que ha generat diverses opinions sobre qui va guanyar. Société Générale adverteix que la incertesa política i el seu dany a l'economia no acabaran el 26J.

No cal oblidar que Espanya porta sis mesos amb un Govern en funcions, en la legislatura més curta de l'actual democràcia, que finalitza amb la repetició de les eleccions generals del proper 26 de juny. Segons els experts de Société Générale, el període d'incertesa ha suposat un xoc transitori de 0,4 punts percentuals en el creixement del consum privat i 0,2 punts per a la inversió de les empreses.

Això es pot traduir en una expansió 0,25 punts percentuals menor del PIB, i la creació d'entorn de 50.000 llocs de treball menys. Si la incertesa es manté, l'economia necessitaria entorn de 2,5 anys per tornar als seus nivells normals de creixement amb un impacte per mitjà de 0,5 punts en la inversió, 1,5 punts en el consum, i 0,8 punts percentuals en el PIB.

ANÀLISI TÈCNICA

L'analista tècnic de Bolsamanía, José María Rodríguez, assenyala que "l'IBEX-35 posa la directa als mínims anuals". A més, explica que en dues setmanes l'IBEX-35 s'ha deixat ni més ni menys que un 11% i la veritat és que, rebots apart, tot apunta al fet que com a mínim el selectiu posi a prova els mínims anuals, en els 7.746 punts. I per sota tenim els 7.500 i els 7.200 punts. "Estem veient moments de por, però no encara de pànic venedor. I és als moments de pànic quan els mercats acostumen a marcar els sòls de mercat, tot i que encara és aviat. Si ens fixem en el conjunt dels índexs europeus es podria dir que tots ells apunten també cap als nivells de suport que presenten en els mínims de febrer (que són els mínims anuals)", explica l'analista.

Encara que la correcció és generalitzada en tots els sectors, segueix sent el dels bancs el que més està sofrint. Així per exemple aquest dimarts destaquen les caigudes de Banco Popular i de Bankia al nostre selectiu. Si recorden, hem estat parlant les últimes dues setmanes de la perforació de suports en l'índex dels bancs europeus (SX7I) i aquest cotitza ja a les portes dels mínims de febrer en els 88,85 punts. "Molta atenció amb perforar aquest suport perquè ja no en presentaria cap fins als mínims de 2012, en els 72 euros", avisa José María Rodríguez. O el que és el mateix, conclou, hi ha la possibilitat que el sector dels bancs encara aprofundeixi les caigudes un 18% més respecte dels nivells actuals.