La desconfiança i el temor tornen als mercats: l'Ibex cau un 0,46% enmig dels resultats empresarials
La situación de Turquía tras el fallido golpe de Estado sigue generando incertidumbre
El FMI ha revisat les seves previsions i ha donat un cop a Espanya: rebaixa del creixement per al 2017
- En España ha comenzado la temporada de resultados, el primero en presentar sus cuentas ha sido Enagás
- Goldman Sachs ha presentado sus resultados trimestrales, con los que ha batido las previsiones
Noves caigudes a l'Ibex 35. El selectiu espanyol ha tancat aquest dimarts deixant-se un 0,46% fins als 8.485 punts, en línia amb el que han fet la resta de borses europees, que han acabat la sessió amb una caiguda del 0,60% de mitjana. Els dubtes que segueix suscitant la situació de Turquia després del fallit intent de cop d'Estat, unit a la desconfiança que s'endevina en les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), han acabat per minar la confiança dels inversors en una jornada marcada pels resultats empresarials.
I és que el que ha succeït a Turquia preocupa i molt els mercats. Les mesures repressives que està adoptant el Govern de Recep Tayyip Erdogan, que no estan agradant massa a Europa, i la situació econòmica del país, que podria empitjorar després dels fets, centren l'atenció aquests dies. Precisament aquest dimarts el banc central de Turquia ha intervingut davant la inestabilitat dels mercats i ha decidit retallar els tipus d'interès de referència en 25 punts bàsics fins al 8,75%.
A això, cal sumar-hi l'advertiment de Moody's, que ha col·locat la valoració 'Baa3' del deute sobirà a llarg termini de Turquia en revisió per a una possible rebaixa. Ho ha fet perquè pretén valorar l'impacte que tindrà a mitjà termini el fallit cop militar del passat divendres, per comprovar si afectarà o no al creixement de l'economia otomana i al funcionament institucional del país.
I encara més, els inversors també s'han trobat amb el 'gerro d'aigua freda' que ha llançat el Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme que dirigeix Christine Lagarde ha revisat les seves previsions econòmiques mundials i ha rebaixat el creixement d'Espanya al 2,1% per al 2017. No obstant això, ha mantingut les seves expectatives per a l'economia espanyola aquest any, per a la qual preveu una expansió del PIB del 2,6%.
L’FMI ha pres aquesta decisió després que els britànics recolzessin la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), conegut com Brexit, en el referèndum celebrat el passat 23 de juny. “El resultat de la votació, que va sorprendre els mercats financers mundials, implica la materialització d'un important risc a la baixa per a l'economia mundial. En conseqüència, les perspectives de l'economia mundial per al 2016-17 s'han deteriorat, malgrat els resultats més favorables de l'esperat registrats a principis de 2016”, ha explicat l’FMI en el seu informe de perspectives.
EMPITJORA LA CONFIANÇA …
Però el Brexit no només ha afectat a les perspectives de l’FMI. L'institut d'estudis econòmics alemany ZEW ha anunciat aquest dimarts que l'índex de confiança econòmica ha retrocedit més de l'esperat. Així, la dada corresponent al mes de juliol s'ha reduït fins al -6,8, enfront del 9,1 esperat i el 19,2 del període anterior. La confiança dels inversors alemanys disminueix després de la votació al Regne Unit i registra una caiguda de 26 punts, la qual cosa situa l'índex en la seva pitjor lectura des de novembre de 2012.
I a Espanya, el Tresor ha col·locat aquest dimarts 3.052 milions d'euros en lletres a tres i nou mesos, per sota del màxim previst de 3.500 milions. No obstant això, ha aconseguit reduir encara més la rendibilitat, aprofundint en els tipus d'interès negatius, la qual cosa suposa cobrar encara més per emetre deute a curt termini. L'emissió de lletres a tres mesos ha captat 581 milions d'euros, amb una demanda de 4,5 vegades aquesta quantitat.
L'interès marginal d'aquesta subhasta s'ha situat en el -0,321%, encara més baix que el -0,138% de l'emissió anterior d'aquest mateix paper, celebrada el 19 de juliol.