La banca perjudica els mercats: l’IBEX cau un 2,03% setmanal, fins a 8.427 punts

És la quarta setmana consecutiva de descensos per al selectiu espanyol

Virginia Mora
Bolsamania | 08 abr, 2016 17:38 - Actualitzat: 18:11
bancos_sistema

El selectiu espanyol, malgrat la bona jornada que ha viscut aquest divendres, tanca la setmana amb importants pèrdues a causa, sobretot, del sector bancari.

L'IBEX-35 ha tancat la setmana amb pèrdues del 2,03%, amb la qual cosa acumula la seva quarta setmana consecutiva de descensos, malgrat que aquest divendres ha aconseguit canviar el signe negatiu dels últims dies i passar a cotitzar en positiu, i ha acabat la jornada amb una pujada de l'1,62% i una cotització de 8.427 punts. Per fer-ho, s'ha recolzat en el sector bancari, que ha tancat l'última sessió de la setmana amb un rebot del 2% de mitjana.

La banca ha estat el sector protagonista aquesta setmana. Encara amb la ressaca de l'ajust de plantilla anunciat per Banco Santander la setmana passada, les notícies que han envoltat els bancs espanyols són les que han mogut més el mercat. En el cas de l'entitat que presideix Ana Botín, cal recordar que té previst fer una retallada de fins a 1.200 treballadors, als quals se sumarien 460 llocs de treball més a la seu corporativa. En total, l'ajust serà de fins al 5% de la xifra total de 8.500 treballadors.

Ara bé, no serà l'únic a fer un reajustament. BBVA podria tancar fins a 2.800 oficines a Espanya en el futur en la seva aposta per la digitalització, segons ha dit el conseller delegat, Carlos Torres, en una entrevista en l'esdeveniment Money 20/20, encara que ha matisat que el procés seria escalonat i en cap cas a curt termini.

I, d'altra banda, no hem d’oblidar la notícia més important que ha afectat els bancs aquesta setmana. Es tracta de la decisió del jutjat mercantil número 11 de Madrid, que aquest dijous va condemnar 40 bancs i caixes espanyols a eliminar les clàusules sòl dels contractes hipotecaris i a deixar d’utilitzar-les de manera no transparent.

Aquest divendres la banca ha estat un dels millors sectors de l'IBEX-35, i ha contribuït a l'impuls del selectiu, juntament amb la forta accelerada del petroli. I és que l'or negre s'ha disparat i a l’hora del tancament dels mercats europeus els futurs del barril de tipus Brent, el de referència a Europa, pujaven un 6%, mentre que els futurs del de tipus West Texas, de referència als EUA, rebotaven un 6,5%. Segons Connor Campbell, analista de Spreadex, aquesta pujada s'ha produït davant les «esperances renovades que s'implementi algun tipus de congelació de la producció de petroli».

ABOCATS A NOVES ELECCIONS?

Quant a la situació política d’Espanya, aquesta setmana hi ha hagut pocs canvis. La incertesa es manté amb força més de 100 dies després de les eleccions, i tot fa pensar que és més que probable que calgui tornar a les urnes el proper mes de juny. El pacte que busca el PSOE amb Ciutadans i Podem, de moment, sembla impossible, i no són poques les càbales que fan els experts en relació amb aquest tema.

Cal recordar que aquest dijous va tenir lloc la tan esperada reunió a tres entre els equips negociadors d'aquests partits, però no va haver-hi cap acostament. Podem va presentar un document amb 20 propostes per al pacte, que va ser rebutjat per Ciutadans, i aquest divendres ha anunciat que consultarà què ha de fer a les seves bases: si dóna suport o no a un govern de Pedro Sánchez i Albert Rivera. Per la seva banda, el PSOE, que al principi va dir que estudiaria la proposta de la formació morada, ha acabat per sortir a criticar el seu líder, Pablo Iglesias, perquè creu que «no ha estat sincer» i que només busca noves eleccions. En aquesta situació, l'acord sembla cada vegada més complicat, encara que el rellotge no deixa de córrer, i si no hi ha un candidat que aconsegueixi la confiança del Congrés per convertir-se en el nou president del Govern abans del 2 de maig, es convocaran automàticament noves eleccions.

Precisament, l'economista noruec i premi Nobel d'Economia, Finn I. Kydland, ha alertat aquest divendres del perill que suposa per a Espanya la manca de governabilitat actual, i ha assenyalat que «qualsevol tipus d'incertesa política perjudicarà l'activitat dels inversors, als quals els agrada moure's amb un horitzó de seguretat de tres o quatre anys».

TELEFÓNICA NOMENA ÁLVAREZ-PALLETE

En l’àmbit empresarial, aquest divendres ha destacat el nomenament de José María Álvarez-Pallete com a nou president de Telefònica després de la dimissió de César Alierta, que ha deixat el càrrec després de 16 anys al capdavant del grup.

El Consell d'Administració de Telefónica ha aprovat la proposta de nomenament que va fer el mateix Alierta, i les accions de l’operadora han pujat amb força, fins al punt que han acabat la sessió d’aquest divendres amb un rebot del 2,23% a l'IBEX.

ANÀLISI TÈCNICA

José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, ha destacat que, malgrat que «l'última sessió de la setmana ha estat el contrari del que vam viure ahir dijous, així i tot tanquem la setmana amb caigudes mitjanes de prop del 2% en el còmput general».

«Tècnicament, tot continua igual malgrat les pujades d'aquest divendres. De fet, hem comentat recentment que el primer senyal de fortalesa de debò vindria amb un tancament per sobre de 8.600 punts (cosa que anul·laria el buit baixista d'aquest dimarts)». Per tant, assenyala l'expert, «mentre aquest buit no es tanqui (o, el que és el mateix, s'anul·li), qualsevol alça a l'IBEX-35 serà un simple rebot dins d'un moviment baixista més important».

L'única cosa que pot salvar el selectiu de continuar caient «és que finalment el suport de 8.300 punts (es tracta d'un ajust/retrocés del 61,8% de l'últim ral·li) s’acabi respectant, com de moment ha passat. Caldrà veure com acaba la setmana el preu del cru, que en aquest moment es dispara més d’un 6%, ja que podria ser el catalitzador perquè les borses europees intentin recuperar el to muscular perdut en les últimes setmanes», ha destacat. Rodríguez ha dit que «seria bo que l’“or negre” (per al futur continu del barril de cru tipus Brent) acabés confirmant preus per sobre de l'últim màxim decreixent, de 42,54 dòlars».

contador