La resta de borses europees acaben la sessió amb pujades del 0,30%
El selectiu espanyol, que ha estat bastant tranquil durant tota la jornada, ha experimentat una acceleració de les pujades en els últims compassos de la sessió.
Aquest dijous l'IBEX-35 ha tancat la sessió amb una pujada del 0,55% i una cotització de 9.197 punts. Ha acabat prop dels màxims del dia després de passar una jornada bastant tranquil·la i sense moviments bruscos. La resta de borses europees, per la seva banda, han tancat la sessió amb pujades del 0,30% de mitjana.
Tots els inversors estaven pendents del que es considerava la referència del dia i també de la setmana: la reunió del Banc Central Europeu (BCE) i la seva decisió sobre els tipus d'interès, així com la compareixença posterior del president de l'organisme, Mario Draghi. Els experts no esperaven sorpreses, i els seus pronòstics finalment s'han complert.
L'autoritat monetària ha mantingut els tipus d'interès en el 0,0%, i tampoc no ha plantejat canvis per als tipus de crèdit ni per als de facilitat de dipòsit, que es mantenen en el 0,25% i en el -0,4%, respectivament. «El BCE ha optat per esperar i veure quin efecte tenen sobre la inflació i el creixement les mesures d'estímul addicionals que es van adoptar el mes passat abans de comprometre's a prendre més decisions», ha assenyalat Enrique Díaz-Álvarez, director de riscos d’Ebury.
A més, Draghi, en la roda de premsa posterior a la reunió del BCE, ha defensat les decisions de l'organisme i ha atacat les crítiques que han arribat des d'Alemanya, especialment del ministre de Finances, Wolfgang Schäuble. El banquer italià ha reivindicat la independència de la institució i ha defensat les seves polítiques monetàries, similars a les d'altres bancs centrals, que han permès evitar la deflació i impulsar el creixement.
«Obeïm la llei, no els polítics», ha arribat a dir el president del BCE, que ha recordat que el seu mandat és per a tota la zona euro, no només per a Alemanya. Així mateix, ha deixat la porta oberta a implantar possibles noves mesures expansives. En altres ocasions, paraules com aquestes han servit de suport a les borses per registrar importants pujades, encara que aquesta vegada no ha estat així. Només l'IBEX ha vist com s’acceleraven els guanys després d'escoltar el BCE, per la qual cosa els experts es pregunten si l’anomenat «efecte Draghi» s'ha esfumat.
Segons Connor Campbell, analista de Spreadex, «el to força irritable de les preguntes posteriors a la declaració de Draghi, combinat amb la manca de comentaris reals sobre qualsevol estímul futur, explica l'estat dels índexs de la zona euro», que s'han mantingut pràcticament sense canvis. Per la seva banda, Daniel Pingarrón, estrateg d’IG, ha comentat que «la roda de premsa de Mario Draghi ha estat especialment descafeïnada», ja que «no ha deixat cap titular al qual es poguessin agafar els mercats, i les cotitzacions han acabat comportant-se de manera molt similar als moments previs a la reunió, sense mostrar cap augment de la volatilitat mentrestant».
El que sí que ha variat és l'encreuament euro/dòlar. Després de les paraules de Draghi, la moneda de la zona comuna ha arribat a pujar un 0,83% contra el bitllet verd, encara que posteriorment s'ha girat i ha passat a cotitzar en negatiu. A l’hora del tancament del mercat a Europa, registrava una caiguda del 0,10%. Segons Díaz-Álvarez, «la pujada immediata de l'euro resulta una mica sorprenent tenint en compte els comentaris de Draghi del mes passat sobre el fet que era “poc probable” que es produïssin més retallades de tipus». No obstant això, «esperem que l'euro fluctuï en els nivells actuals fins que la Reserva Federal reforci el seu missatge d'una propera pujada de tipus als Estats Units aquest 2016», ha dit.
EL SECTOR BANCARI, PROTAGONISTA
Per la seva banda, en l’àmbit empresarial, el sector bancari ha estat el protagonista absolut de l'IBEX aquest dijous. Tant és així que entre els títols que més han pujat del selectiu espanyol els bancs ocupen un lloc preeminent: per exemple, CaixaBank ha rebotat un 4,02%, seguit de Bankia (+3,61%) i Banco Santander (+2,80%).
Bankinter, que aquest dijous ha presentat els seus resultats del primer trimestre, millors del que s’esperava, ha acabat la sessió amb una pujada de l'1,87%. Ha donat el tret de sortida al degoteig de presentacions de resultats dels bancs espanyols de l'IBEX-35 amb un benefici net de 104,8 milions d'euros, un 10,1% més que l'any passat. La xifra se situa per sobre de les previsions dels analistes.
Tampoc no podem oblidar el que passarà a l’altre costat de l’Atlàntic d’aquí a unes hores, i és que aquest dijous presenten resultats Alphabet (matriu de Google) i Microsoft. També presenten els seus comptes del primer trimestre Visa i Amazon.
ANÀLISI TÈCNICA
José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, ha destacat que, «quan només falta l'última sessió de la setmana, el selectiu espanyol acumula un saldo positiu del 3,90% en les últimes quatre sessions». L'expert explica que «els set títols que més han pujat de l'IBEX-35 són bancs, més o menys en línia amb el que s’ha viscut aquests últims dies. Això vol dir que, de la mateixa manera que van ser els bancs els principals causants de les caigudes dels últims mesos, ara són els rescatadors del selectiu».
No obstant això, ha explicat que a «aquesta millora del comportament del sector dels bancs cal afegir-hi la de Telefónica, Repsol i Iberdrola, entre altres», la qual cosa suggereix que «el moviment de recuperació del selectiu pot ser bo de veritat».
«Aquest dijous hem tancat la sessió a les portes de la important resistència dels màxims del mes de març, de 9.217 punts. Tancar-hi per sobre amb comoditat i en espelmes setmanals aquest divendres seria, sense cap dubte, un important senyal de fortalesa, ja que seria la primera vegada en l'últim any que l’IBEX-35 ens dibuixa un màxim creixent». Seria bo, diu Rodríguez, que si finalment es produeix la superació de resistències dels màxims del mes de març, «aquest moviment fos confirmat també per la resta d'índexs europeus (si bé és cert que el Dax ja les va polvoritzar aquest dimarts)».
En aquest sentit, explica que, «malgrat que se superin els màxims del mes de març (9.217 punts), l'ideal seria que el selectiu espanyol acabés confirmant preus, en espelmes setmanals (i si poden ser mensuals, encara millor), per sobre del buit baixista de 9.545 punts, el buit baixista amb què van començar l’any les borses europees».