Avís a corruptors i contaminadors: Noruega posa en quarantena 3 empreses italianes (i Endesa)
El 'superfons' sobirà, amb 850.000 milions d'euros en actius, evita companyies que fabriquen armes, tabac, contaminen o estan esquitxades per la corrupció
- Exclou Leonardo i posa en quarantena la petroliera Eni i la seva filial Saipem
- A Espanya, Endesa està al punt de mira per les seves emissions de CO2
Els 'contanimals' tenen els dies comptats per al major inversor públic d'Europa. Norges Bank, el banc central nòrdic i gestor del fons sobirà del país NBIM, acaba de publicar la seva tercera llista d'empreses excloses del seu univers d'inversió per casos de corrupció, contaminació mediambiental o comportaments poc ètics. El superfons escandinau -el major del món de la seva classe amb 850.000 milions d'euros en actius financers- reobre un meló cada vegada més habitual a la indústria de la inversió col·lectiva: s'ha d'invertir en una empresa o país esquitxat pels casos de corrupció o que contamini?
El comitè de direcció del Norges Bank ha decidit posar sota observació la petroliera asiàtica PetroChina i la italiana Leonardo, el grup industrial i aeronàutic que anteriorment es denominava Finmeccanica, "sobre la base d'un risc inacceptable que aquestes empreses contribueixin o siguin responsables de la corrupció greu", encara que destaca al seu favor que aquestes corporacions han pres mesures per solucionar-ho.
CORRUPCIÓ, CONTAMINACIÓ, ARMES...
Noruega també ha posat en el seu punt de mira la petroliera semiestatal Eni i al seu filial Saipem per risc de corrupció greu i el conglomerat indi Bharat Heavy Electricals per risc de dany ambiental sever en les seves activitats. En total, el Norges Bank ha exclòs fins ara 69 empreses de la seva llista d'inversions i ha posat 13 empreses en observació basades en el criteri d'ús de carbó durant la seva producció i emissions de CO2.
Quatre companyies (Textron, Hanwha, General Dynamics i Poongsan) han estat posades en quarantena per fabricar armes de dispersió, mentre que altres 12 empreses més per la producció d'armes nuclears. Entre elles, diversos grups ben coneguts per als inversors occidentals com són Airbus, Safran, Northrop Grumman, Honeywell, Boeing, Lockheed Martin, Aerojet i Orbital, entre d'altres. Altres 20 empreses estan ratllades de la llista de Noruega perquè produeixen tabac o cigarretes, entre elles, Reynolds, BAT o Carso.
Noruega també té quatre empreses prohibides a l'hora d'invertir perquè violen els drets humans. Són Zuari Agro i el gegant de la distribució WalMart. Sota el criteri de danys al medi ambient i contaminació, el fons escandinau ha realitzat altres 19 exclusions al llarg de la seva història amb empreses com Norilsk Nickel, Rio Tinto, Volcan, Duke Energy, Daewoo i Posco. Sota el criteri de corrupció, el fons assenyala al fabricant xinès de telefonia i telecomunicacions ZTE que gaudeix d'àmplia presència a Espanya gràcies als serveis que presta a Telefònica o Euskaltel, entre d'altres.
I ESPANYA? FOCUS A ENDESA
Esquitxat per la corrupció entre membres del Partit Popular, el partit en el govern, Espanya també és objecte d'aquestes anàlisis des d'Oslo, segons asseguren fonts pròximes al fons, però fins a la data no s'han pres mesures dràstiques. No obstant, durant el primer trimestre de l'any, el Norges Bank Investment Management (NBIM, per les sigles en anglès) va reduir la seva inversió en deute públic espanyol en un 8%, fins als 32.023.000 de corones (uns 3.400 milions d'euros al canvi actual ) i un 30% menys que al setembre de 2015.
La reducció de la seva exposició al deute emès pel Tresor d'Espanya no ha anat de la mà de les accions d'empreses espanyoles en què manté invertits més de 8.500 milions d'euros. No obstant això, hi ha una excepció. Una companyia assenyalada que, segons Noruega, contamina massa com per tenir-la en cartera. L'elèctrica Endesa és l'únic esment a l'ampli llistat d'exclusions del fons sobirà noruec, en aquest cas, per les seves emissions de CO2 i dany del medi ambient. La companyia que presideix Borja Prado i està controlada per l'estatal italiana Enel es troba des de desembre a la llista "sota observació" amb la també elèctrica ibèrica EDP.
Precisament, Enel i la seva filial Endesa es troben a l'ull de l'huracà després que el ministre d'Energia d'Espanya, Álvaro Nadal, acusés al Congrés l'energètica d'afavorir els italians i perjudicar els espanyols per la intenció del grup energètic de tancar dues centrals tèrmiques, alimentades amb carbó, a Terol i Lleó. Segons Nadal, "Enel fa política mediambiental a Itàlia i política de pèrdua de competitivitat a Espanya". Queda clar, però, que les polítiques d'inversió sostenible de Noruega i el major fons sobirà del món xoquen de ple amb les tesis que defensa la veu energètica del Govern Rajoy.
EL MAJOR INVERSOR VISIBLE A ESPANYA
No obstant això, per primera vegada en tres anys, l'NBIM va reduir la seva exposició a Espanya el 2016, quan tenia una posició valorada en 14.134.000 d'euros, gairebé 2.000 milions menys que l'estiu passat. El fons nòrdic manté 8.700 milions d'euros en accions d'empreses espanyoles, més de la meitat a Telefónica (649 milions), Santander (1.315 milions), BBVA (521 milions), Inditex (980 milions) i Iberdrola (1.400 milions). El 2015 estava present en 80 empreses cotitzades, mentre que des de desembre declara estar tan sols en 75 companyies.
Noruega manté en el balanç del seu fons el deute de 32 emissors amb seu a Espanya, majoritàriament, administracions públiques i moltes d'elles esquitxades per casos de corrupció. En total, el fons manté 48.083.000 de corones (5.432.000 d'euros) en renda fixa espanyola amb un lloc destacat per al Tresor Públic. Els bons sobirans emesos pel Govern agrupen la major part d'aquests diners amb 34.926.000 de corones (3.924 milions d'euros), una xifra un 25% inferior a la del 2015 o al setembre de 2016. Per tant, Noruega va vendre una part rellevant de les seves bons espanyols a la recta final de l'exercici.
