Les peticions setmanals de desocupació als EUA baixen més del que s'esperava
S'han situat a 242.000, mentre els analistes n'esperaven 254.000
Les peticions setmanals de desocupació als EUA han caigut fins a les 242.000, a la setmana finalitzada el 13 de maig, des de les 264.000 registrades durant els set dies previs, segons les dades publicades aquest dijous pel Departament de Treball nord-americà. Aquest moviment ha sorprès el consens, que n'esperava un descens menor, fins a les 254.000.
La taxa d'atur va ser de l'1,2%, sense canvis des de la setmana anterior, i la xifra de treballadors aturats va baixar fins als 1.799.000, xifra que suposa una reducció de 8.000 respecte al període previ.
Les taxes de desocupació més altes es van registrar a Califòrnia (2,4%), Nova Jersey (2,2%), Massachusetts (2,0%), Alaska (1,7%), Illinois (1,6%), Nova York (1,6%), Oregon (1,6%), Rhode Island (1,6%), Minnesota (1,5%), Puerto Rico (1,5%) i Washington (1,5%).
Els majors augments en sol·licituds inicials van tenir lloc a Massachusetts (+6.420), Missouri (+2.596), Califòrnia (+1.997), Texas (+1.707) i Nova York (+1.212), mentre que les majors disminucions es van produir a Kentucky (-3.026), Colorado (-1.526), Geòrgia (-916), Wisconsin (-494) i Nou Hampshire (-428).
Ryan Brandham, director de Mercats de Capital Globals i Amèrica del Nord a Validus Risk Management, destaca que aquestes dades "tornen la xifra a rangs més normals després de la impressió elevada de la setmana passada, cosa que potser suggereix que el resultat atípic va ser únic".
Des d'Oxford Economics asseguren que "les sol·licituds inicials s'han estabilitzat les últimes setmanes després de pujar al primer trimestre, un recordatori que les condicions del mercat laboral continuen sent relativament difícils".
"Si bé esperem que la Fed deixi les taxes estables a la reunió de juny, no es pot descartar una represa de les pujades de taxes si les condicions del mercat laboral no milloren significativament", pronostiquen.
Des de Pantheon Macroeconomics subratllen que "les empreses, al cap i a la fi, estan responent a un augment de 500 punts bàsics en les taxes d'interès durant els últims 14 mesos, cosa que per si sol seria suficient per portar l'economia a la recessió, però ara també s'enfronten a una crisi creditícia”.
"Quan la pols finalment s'assenta a les xifres de reclamacions, esperem una tendència ascendent clara i sostinguda en el futur previsible i una desacceleració del creixement de la nòmina", conclouen.
