Els EUA redueix el creixement del PIB fins al 2,6% al quart trimestre del 2022
L'anterior estimació n'havia donat un 2,7%
L'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç dels Estats Units ha revisat a la baixa el creixement del PIB del quart trimestre del 2022 fins al 2,6%, després d'una segona estimació de l'indicador que havia donat un increment del 2,7%, mentre que la primera l'havia fixat al 2,9%. Això implica que l'economia nord-americana creix a un ritme menor en comparació amb el tercer trimestre, quan el PIB va augmentar un 3,2%.
Segons l'organisme que difon les dades, aquesta tercera estimació "va reflectir principalment revisions a la baixa de les exportacions i la despesa del consumidor". A més, “les importacions, que són una resta en el càlcul del PIB, van ser revisades a la baixa”.
El creixement interanual del PIB real va reflectir principalment augments en la inversió privada en inventari, la despesa del consumidor, la inversió fixa no residencial, la despesa del govern federal i la despesa del govern estatal i local, que van ser parcialment compensats per disminucions en la inversió fixa residencial i les exportacions.
L'augment de la inversió privada en inventari va estar liderat per la manufactura (principalment productes derivats del petroli i el carbó), així com per la mineria, els serveis públics i la construcció (encapçalats pels serveis públics). L'augment de la despesa de consum va reflectir un increment en els serveis que va ser compensat parcialment per una disminució en els béns.
Dins dels serveis, l'augment va estar liderat per l'atenció de la salut, així com per l'habitatge i els serveis públics, mentre que pel que fa als béns, el factor que més va contribuir a la disminució van ser “altres” béns duradors (principalment joies).
L'augment de la despesa del govern federal va estar liderat per la despesa no relacionada amb la defensa, mentre que el creixement en el desemborsament de les administracions estatal i local va reflectir principalment un augment en la compensació dels treballadors públics.
En el conjunt del 2022, el creixement del PIB va ser del 2,1%, en comparació amb un augment del 5,9% el 2021. Al llarg del darrer any es van registrar augments en la despesa del consumidor, les exportacions, la inversió en inventaris privats i la inversió fixa no residencial que van ser compensats en part per disminucions en la inversió fixa residencial i la despesa del govern federal.
Els ingressos personals en dòlars corrents van augmentar en 398.800 milions de dòlars durant el quart trimestre, xifra que suposa una revisió a l'alça de 10.800 milions, que reflecteix principalment augments en la compensació (liderats per sous i salaris privats) i beneficis socials del govern. La renda personal disponible real va augmentar un 5,0%, després d'una revisió a l'alça de 0,2 punts percentuals respecte a l'estimació anterior.
L'estalvi personal va ser de 758.800 milions al quart trimestre, després de ser revisat a l'alça en 3.800 milions respecte a l'estimació anterior. La taxa d'estalvi personal (estalvi personal com a percentatge de l'ingrés personal disponible) va ser del 4,0%, 0,1 punts percentuals per sobre de l'estimació anterior.
Des d'Oxford Economics apunten que "la lleugera revisió a la baixa del PIB del quart trimestre mostra que l'economia va acabar el 2022 amb un impuls marginalment menor", i vaticinen que "l'economia enfrontarà tot el pes de les condicions creditícies més estrictes i la política de la Fed aquest any, i la inflació es mantindrà per sobre de la tendència històrica”.
"Les recents turbulències del sector bancari afectaran l'economia principalment a través de normes creditícies més estrictes i una reducció en la disponibilitat de crèdit. Esperem que es produeixi una recessió a la segona meitat del 2023", afegeixen.
PETICIONS SETMANALS D'ATUR
Aquest dijous s'han publicat també les peticions de desocupació, que a la setmana finalitzada el 25 de març van créixer fins a les 198.000, des de les 191.000 registrades durant els set dies previs, segons les dades difoses pel Departament de Treball nord-americà. Aquest moviment ha sorprès el consens, que n'esperava un increment menor, fins a les 196.000.
La taxa d'atur va ser de l'1,2%, sense canvis des de la setmana anterior, i la xifra de treballadors aturats va créixer fins a 1.689.000, xifra que suposa un increment de 4.000 respecte al període previ.
Les taxes de desocupació més altes es van registrar a Nova Jersey (2,6%), Rhode Island (2,4%), Califòrnia (2,3%), Massachusetts (2,3%), Minnesota (2,2%), Illinois (2,0%), Alaska (1,9%), Montana (1,9%), Nova York (1,9%) i Connecticut (1,8%).
Els majors augments en les sol·licituds inicials es van donar a Massachusetts (+1.293), Mississippi (+729), Geòrgia (+627), Districte de Columbia (+607) i Tennessee (+513), mentre que les disminucions més grans es van produir en Califòrnia (-2.813), Illinois (-1.085), Nova York (-1.056), Nova Jersey (-678) i Michigan (-644).
Els analistes d'Oxford Economics destaquen que "un mercat laboral ajustat conduirà a noves pujades de tipus per part de la Fed, encara que és probable que el FOMC actuï amb més cautela atès l'impacte incert en l'economia de la tensió recent en el sistema bancari" .
Des de Pantheon Macroeconomics subratllen que "el nivell de sol·licituds continua sent extremadament baix, però és probable que el punt més baix del cicle ja hagi passat i, de cara al futur, l'impacte retrasat dels anuncis d'acomiadaments hauria d'impulsar les sol·licituds substancialment durant el segon trimestre”.
"És probable que els reclams siguin més volàtils del que és habitual durant les properes setmanes perquè les temporades de Setmana Santa són complicades; segueix la tendència, no el soroll", afegeixen.