El gas torna a nivells no vistos des del gener del 2022... i segueix caient

Les altes temperatures impròpies d'aquesta època de l'any n'han afavorit el baix consum

Álvaro Estévez
Bolsamania | 04 gen, 2023 18:46
photo d illustration d un gazoduc sur le drapeau de l ue 20221214172218

El que fa uns mesos semblava una utopia, ara és, de moment, una realitat. Els preus del gas natural a Europa continuen caient i els futurs per al febrer del gas TTF neerlandès han baixat més d'un 9% aquest dimecres. El megawatt hora ha arribat a cotitzar per sota dels 65 euros, un nivell no vist des del gener de l'any passat. Per posar-ho en perspectiva, el gas va assolir el preu màxim el 26 agost passat amb 342 euros el megawatt hora i fa poc més de dues setmanes els futurs se situaven per sobre dels 130 euros.

Al típic alentiment nadalenc de la demanda industrial se li ha sumat l'inusual clima càlid en aquesta època de l'any per portar els preus a nivells impensables fa només uns mesos. És especialment cridanera aquesta última circumstància, ja que, amb pluges o sense, algunes de les ciutats més fredes d'Europa estan batent rècords de calor en aquestes dates: 18 graus a Berlín (Alemanya), 19,6 a Javornik (República Txeca), 14,6 a Mariajampole (Lituània), 16,9 a Eindhoven (Països Baixos), 19 graus a Korbielow (Polònia), 12,6 graus a Abed (Dinamarca), fins i tot la temperatura de Sant Petersburg (Rússia) va arribar als 4, 5 graus el primer dia de l'any. Al nostre país, Valladolid, Vitòria i Pamplona han superat els 18 graus, mentre que el dia de Cap d'Any el mercuri va marcar 25 graus a Bilbao, el registre més elevat des del 1948, gairebé el doble de la mitjana de gener de la capital basca (13,4 graus).

Tot i que els meteoròlegs pronostiquen que la temperatura tornarà a la normalitat durant les properes jornades, l'onada de calor que experimenta el Vell Continent ha reduït la necessitat d'encendre la calefacció i ha alleujat les preocupacions dels dirigents comunitaris pel ràpid esgotament de les reserves de gas.

Segons els de Gas Infrastructure Europe, registrats a la plataforma Agreggated Gas Storage Inventory (AGSI+), els nivells d'emmagatzematge de la Unió Europea se situen al 83%, amb Alemanya superant lleugerament el 90% de capacitat i Suècia, Bèlgica i Dinamarca, entre d'altres, depassant còmodament el 85%. Al costat contrari de la balança, Letònia se situa al 47%, mentre que Romania, Eslovàquia, Hongria i Països Baixos cauen per sota del 80%. L'emmagatzematge a Espanya és del 93% aquest dimecres.

"Els mercats europeus s'enfronten ara a un subconsum massiu, combinat amb un excés d'oferta", ha assenyalat Niek van Kouteren, operador principal de l'empresa energètica holandesa PZEM NV. Segons aquest expert, “l'emmagatzematge s'ha tornat a omplir les dues últimes setmanes”.

D'altra banda, la demanda de gas també ha disminuït per la forta producció eòlica dels darrers dies. La generació alemanya s'acosta a un rècord, mentre que el Regne Unit va produir nivells sense precedents a finals de l'any passat. Alhora, l'abundant oferta de gas natural liquat (GNL), amb l'arribada del primer carregament complet a la nova terminal d'importació alemanya de Wilhelmshaven, també ha mantingut els preus sota control.

En aquest sentit, el canceller alemany Olaf Scholz ha assegurat que aquestes noves instal·lacions estan fent “que Alemanya i Europa siguin independents del gas rus a llarg termini”.

Cal recordar que els Vint-i-set van arribar el 19 de desembre passat a un acord per imposar un límit al preu del gas per protegir empreses i consumidors de preus excessivament alts. L'anomenat mecanisme de correcció s'activarà quan el megawatt hora superi els 180 euros al mercat TTF i es produeixi una diferència d'almenys 35 euros amb els mercats internacionals. L'eina es començarà a aplicar a partir del 15 de febrer del 2023.

contador