Eleccions a Suècia: el centre-esquerra s'imposa per la mínima i la ultradreta s'erigeix com a àrbitre

Concretament, el Partit Socialdemòcrata de Suècia de Löfven obtindria un 28,2 per cent dels vots, seguit del Partit Moderat (19,6 per cent), els Demòcrates Suecs, el Partit del Centre (8,6 per cent), L'Esquerra (8 per cent), el Partit Cristianodemòcrata (6,4 per cent), el Partit Popular Liberal (5,5 per cent) i els Verds (4,4 per cent), segons resultats corresponents a l'escrutini de 4.851 dels 6.004 districtes electorals recollits per la televisió pública sueca, STV.

L'aritmètica oferiria així un Parlament amb 100 diputats socialdemòcrates (13 menys que en l'anterior legislatura), 70 moderats (14 menys), 63 de Demòcrates Suecs (14 més), 31 centristes (9 més), 28 de l'Esquerra (7 més ), 22 cristianodemòcrates (6 més), 19 liberals (igual resultat) i 16 ecologistes (9 menys). En total sumen 349 escons, de manera que la majoria està en 175.

Demòcrates Suecs, per la seva banda, ha aconseguit maquillar els seus orígens neonazis i aspira a situar-se com una força política d'importància amb el seu missatge de defensa la seguretat i en contra de l'arribada massiva de migrants i refugiats. La formació milloraria els resultats dels últims comicis (12,9 per cent), però es quedaria lluny dels bons resultats que pronosticaven les enquestes i molt lluny dels que esperaven els seus dirigents.

Tot i que el partit havia previst amb anterioritat que arribaria com a mínim el 20 per cent dels suports, el seu líder, Jimmie Akesson, ha indicat davant els seus seguidors que la formació és sens dubte la guanyadora dels comicis. A més, ha expressat que espera que el partit -que vol que Suècia abandoni la Unió Europea-, jugui un paper decisiu en el marc de les negociacions per formar govern.

"Guanyarem una gran influència sobre el que passa a Suècia durant la setmana que ve, els propers mesos i els propers anys", ha manifestat Akesson, que ha instat el líder de l'Aliança de partits de centre-dreta, Ulf Kristersson, a triar entre el suport dels Demòcrates Suecs o acceptar altres quatre anys de socialdemòcrates de la mà de Löfven.

Kristersson, per la seva banda, ha demanat la dimissió del primer ministre i ha assegurat que "ha estat clar durant tot el procés electoral". "L'Aliança no governarà ni discutirà la formació d'un govern amb els Demòcrates Suecs", ha afegit. En resposta a Kristersson, el dirigent suec ha assegurat que no presentarà la seva dimissió i que continuarà treballant.

Uns 7,3 milions de ciutadans estaven cridats a votar en unes eleccions generals que, a més de decidir el futur de corporacions locals, serviran per elegir els 349 membres del futur Riksdag (Parlament) i, de manera indirecta, l'Executiu cridat a governar el país durant quatre anys.

Del total de diputats, 310 seran repartits en funció dels resultats en cadascuna de les 29 circumscripcions, mentre que per als 39 restants es tenen en compte les dades dels partits a nivell nacional. Per entrar al Parlament, una formació ha d'obtenir el 4 per cent dels vots a tot el país o el 12 per cent en una circumscripció.

ELS LIBERALS NO TREBALLARAN AMB ELS DEMÒCRATES SUECS

El líder del Partit Popular Liberal, Jan Bjorklund, ha assegurat davant els seguidors de la formació que està disposat a "formar una aliança de centredreta però que no cooperarà amb els Demòcrates Suecs".

Els liberals formen part de l'Aliança per Suècia -que inclou al Partit Moderat, Partit del Centre i els cristianodemòcrates-. Atès que la majoria dels partits s'han mostrat reticents a pactar amb els Demòcrates Suecs, els liberals podrien ser una peça clau en els esforços per formar Govern al fragmentat Parlament.

Kirstersson, per la seva banda, ha assegurat que l'Aliança compta amb més diputats que la coalició de Löfven -socialdemòcrates i Els verds-. No obstant això, no ha tingut en compte l'Esquerra, formació que ha mostrat la seva disposició a donar suport a la continuïtat de Löfven al poder.

En aquest sentit, el dirigent ha indicat que seguirà treballant durant les pròximes dues setmanes i ha instat a la cooperació entre els partits de cara a la formació d'un nou govern. "Tenim setmanes. Treballaré amb calma com a primer ministre i respectaré els votants, així com el sistema electoral suec", ha manifestat Löfven.

Els partits d'extrema dreta s'han vist impulsats a Europa durant els últims anys a causa del creixent flux de migrants, una crisi que ha incrementat el sentiment nacionalista. El 2015 van arribar a Suècia 163.000 sol·licitants d'asil, xifra que va convertir el país en el major receptor en relació amb la seva demografia, que és de 10 milions d'habitants. La situació ha polaritzat les opinions i s'ha fracturat en gran mesura el consens polític que regnava al país.