L'euro/dòlar està a punt d'assolir la paritat, però "no compreu la caiguda encara"
"El mercat ha descomptat amb sorprenent fredor que l'euro i el dòlar arribaran al canvi 1:1"
Enmig de l'habitual volatilitat en els bons i les accions a cop de descomptar la trajectòria de la política del Banc Central Europeu (BCE) a curt termini, i en el moment de la desacceleració econòmica imminent, el mercat ha descomptat amb calma i fredor una història relativament simple. L'euro està ara a un pas de la paritat amb el dòlar nord-americà i els experts de Pantheon Macroeconomics es resisteixen a predir un sòl a les caigudes mentre miren cap al tercer trimestre.
"Seria difícil trobar una història més baixista per a l'euro/dòlar que la guerra a Ucraïna. La invasió russa ha posat de cap per avall l'arquitectura energètica i de defensa europea, i les sancions han trencat els vincles econòmics entre Rússia i Europa a l'espai de sis mesos", diuen aquests experts. "L'economia de la zona euro s'adaptarà a aquesta nova realitat, amb el temps, però primer ve el dolor", afirmen.
La guerra a Ucraïna ha aixafat la confiança dels consumidors i ha generat un xoc al comerç mundial, ja que el cost de les importacions d'energia s'ha disparat. La zona euro té ara un dèficit comercial de béns del 2,5% del PIB enfront d'un superàvit del 2,5% a principis del 2021. Tenint en compte que l'europea és una economia orientada a l'exportació, és lògic que la moneda s'ha debilitat. "Som conscients que l'espectacular caiguda de l'euro/dòlar emmascara una caiguda menys dramàtica de l'euro ponderat pel comerç", indiquen els experts de Pantheon. "En altres paraules, el dòlar ha pujat contra tot", elaboren.
Tot i això, "el de l'euro/dòlar segueix sent el preu clau que cal vigilar", avisen. La guerra a Ucraïna ha fet que Europa sigui encara més dependent geopolíticament de Washington, ja que l'OTAN ha augmentat dràsticament la presència a Europa de l'Est. I el que és més important, les interrupcions als mercats energètics d'Europa i l'augment dels riscos de seguretat són un substitut d'una transferència monetària directa i considerable de la zona euro als Estats Units.
Ara Europa ha de mirar cap a l'altra banda de l'Atlàntic per substituir el petroli i el gas russos, a curt termini. I és difícil imaginar un ràpid augment de la despesa en defensa sense compres significatives d'equips nord-americans, fins i tot tenint en compte la important indústria de defensa europea.
A curt termini, un euro més feble impulsarà un augment del dèficit comercial a mesura que augmenti el cost de les importacions d'energia. En general, els experts de la companyia d'anàlisi britànica no creuen que la relació econòmica i política actual entre Rússia i Europa assoleixi un equilibri estable. "Suposant que evitem la Tercera Guerra Mundial, les tensions s'alleujaran, eventualment, però no passarà a la segona meitat de l'any", indiquen. Ara com ara no creuen que sigui moment de comprar euros.
