La lira turca es desploma un 3% fins a nous mínims i afegeix més tribulacions al BBVA
La moneda otomana es canvia a 8,655 per euro, mínim històric
La lira turca torna a sofrir notables caigudes d'un 3% aquest dijous, fins al canvi inèdit de 8,655 per euro, un nou mínim històric. Enfront del dòlar, ha fregat la seva pitjor cotització de tots els temps, fins a 7,266 per cada bitllet verd, gairebé igualant el seu pitjor canvi contra la moneda dels EUA del 7 de maig, quan es va desplomar a 7,268 per dòlar.
Noticia relacionada
La notícia fa sonar les alarmes al BBVA, una de les principals entitats del país a través del Garanti, i s'afegeix a tots els problemes pels quals passa el banc, que ha caigut més d'un 2% aquest dijous a l'Ibex i l'acció del qual cotitza a 2,59 euros, prop dels mínims de març. El banc presidit per Carlos Torres i que dirigeix el turc Onur Genç, va sofrir a la borsa la setmana passada, després de la presentació dels seus resultats, quan va reportar un benefici atribuït del BBVA al segon trimestre de 636 milions d'euros, un 49,5% menys després d'incorporar les dotacions relacionades amb la pandèmia.
La gravetat de la situació a Turquia, on el seu banc central no ha aconseguit contenir la sagnia de la reserva de divises malgrat múltiples intervencions, llastra encara més al banc basc. La moneda ha sofert una depreciació del 9% enfront de l'euro i prop del 6% enfront del dòlar tan sols en l'últim mes.
Les entitats estatals han venut reserves en moneda estrangera per intentar frenar la caiguda de la lira. Diversos economistes han recomanat al govern altres mesures per frenar la depreciació de la moneda turca, com augmentar les taxes d'interès o limitar els crèdits. El rebost de divises de la qual disposa el banc central per apuntalar la moneda porta en contracció gairebé cinc mesos, a mesura que el regulador monetari ha intentat apuntalar la moneda i protegir-la de la ruïna financera.
A causa de la reducció de les reserves estrangeres, una inflació més alta, un deute en augment i una devaluació de la moneda, s'apropa un col·lapse pitjor que el de primavera, que ja comença a palpar-se. L'única cosa que podria evitar que la inflació exploti és un increment de les taxes d'interès, però el president Recep Tayyip Erdogan i el banc central han mantingut una visió no convencional i oposada. Durant l'any passat, Erdogan va triar reduir els tipus d'interès per impulsar el creixement i la despesa per estimular l'economia, especialment després que el coronavirus paralitzés Turquia.
El banc central de Turquia manté la seva taxa d'interès de referència sense canvis al 8,25%, des de la seva última rebaixa el mes de maig, després de nou reduccions consecutives des d'un màxim del 24% durant el primer semestre de 2019.
Tot aquest panorama feia que Moody's assenyalés al juliol "noves preocupacions del mercat" per la política econòmica de Turquia i va pronosticar "una contracció econòmica del 5% al 2020, amb la desacceleració concentrada durant la primera meitat de l'any, seguida d'una recuperació relativament lenta dels estàndards turcs de prop del 3,5% en 2021 a conseqüència de diverses restriccions estructurals". El Fons Monetari Internacional també veu que l'economia de Turquia es podria contreure un 5% enguany, després que s'expandís només un 0,9% l'any passat.
