La moneda ha arribat a caure un 17% enfront del dòlar
Brutal sacsejada en la lira turca, que ha protagonitzat una caiguda d'un 17% enfront del dòlar, després d'una escandalosa ingerència del president de Turquia Recep Tayip Erdogan al banc central de país. La moneda ha tocat un mínim en el seu encreuament contra el bitllet verd al voltant de 8,30 lires, molt a prop del mínim històric en gairebé 8,60 lires del mes de novembre, des d'on es recupera fins a 7,88 lires, però manté un declivi proper al 10% després que el ministre otomà de Finances, Lufti Elvan, hagi subratllat el compromís de Turquia amb el compliment de les regles d'una economia de mercat.
La volatilitat de la moneda s'ha produït després que el president del país, Recep Tayyip Erdogan, substituís bruscament el ja excap del banc central, Naci Agbal, pocs dies després d'una forta pujada dels tipus d'interès, a la qual Erdogan s'oposa amb vehemència. La decisió del president turc es produeix només l'endemà passat d'un moviment de política econòmica 'falcó' d'Agbal que pretenia atallar una inflació de gairebé el 16% i fer costat a la lira.
El nou governador del banc central serà Sahap Kavcioglu, molt crític amb les mesures del seu predecessor, per la qual cosa probablement suposa un canvi en la política ortodoxa i de línia dura adoptades per combatre la inflació, la qual cosa podria provocar una prolongada volatilitat al mercat, segons els analistes.
"Després de recuperar la confiança dels inversors amb una sèrie d'agressives pujades de tipus, Turquia ha arrencat la derrota de les gargamelles de la victòria", van escriure els analistes de Brown, Brothers i Harriman en una nota.
EFECTE CONTAGI?
El temor al fet que els esdeveniments a Turquia provoquin pertorbacions a altres mercats financers també ha apuntalat el dòlar enfront d'altres encreuaments per la seva condició de moneda refugi, especialment contra el baht tailandès, la rupia indonèsia i el peso filipí.
El iuan s'ha mantingut estable a 6,5085 enfront del dòlar, després que la Xina mantingués sense canvis el seu tipus d'interès de referència per als préstecs a empreses i llars per onzè mes consecutiu.
La disminució de l'apetit pel risc ha pesat sobre el dòlar australià, que ha caigut fins a 0,7724 dòlars. El dòlar neozelandès també ha caigut lleugerament fins als 0,7155 dòlars.
És probable que els descensos addicionals de l'australià i el kiwi siguin limitats, ja que totes dues divises continuaran beneficiant-se de l'augment dels preus de les matèries primeres i de l'acceleració del comerç mundial, segons Mizuho.
"Altres països de mercats emergents no estan en la mateixa situació que Turquia, però així i tot podria haver-hi un cert contagi", indiquen els estrategs de Mizuho Securities. "Preocupa que la gent comenci a recollir beneficis en altres mercats. Sembla el moment de replantejar-se l'estratègia d'inversió, perquè la rotació cap a les divises de mercats emergents de major rendiment quedarà en suspens".
D'altra banda, el ien ha pujat enfront de l'euro i les monedes de les antípodes per l'especulació que els inversors japonesos que han estat comprant la lira recentment pels seus alts tipus d'interès, en retallaran les pèrdues i hi tancaran les seves posicions.