Brutal rebot de la lira després de la decisió del banc central de Turquia d'elevar els tipus al 24%

Després de l'anunci s'ha apreciat fins al canvi de 6,00 lires per dòlar, la seva millor cotització des del 27 d'agost i ha avançat contra el dòlar més d'un 5% i ha revertitt completament la caiguda d'un 2,5% que havia acumulat després de les declaracions d'Erdogan. Després de tocar el seu millor canvi en dues setmanes i mitja, la lira ha retrocedit marginalment, tot i que encara avança més d'un 3% a la jornada.

L'exhibició de força del banc central dirigit per Murat Çetinkaya, ha animat els inversors, tot i que la independència de l'organisme ha estat fortament qüestionada sota el mandat del president turc Recep Tayyip Erdogan que ha carregat durament contra els tipus d'interès alts. El juny, el CBRT ja va augmentar els interessos un 1,25%, fins al 17,75%, per frenar la caiguda de la lira. Un moviment que es va produir després d'haver augmentat els tipus en un 3% el mes de maig durant una reunió d'urgència, fins al 16,5% des del 13,5% anterior.

En un estrany i breu comunicat publicat el passat 3 de setembre per calmar els mercats, el banc central ja va anticipar una pujada dels interessos per "recolzar l'estabilitat dels preus" a causa que "els esdeveniments recents sobre la previsió d'inflació indiquen riscos significatius per a l'estabilitat de preus". L'organisme va assenyalar que "prendrà les mesures necessàries" i "ajustarà la seva política monetària", utilitzant "tots els instruments disponibles per aconseguir l'objectiu d'estabilitat de preus". Per tant, aquest 13 de setembre s'espera un nou increment de les taxes, amb la lira estable a les 6,40 unitats per dòlar, després d'encadenar quatre jornades en positiu. La moneda va tocar les 7,24 unitats per dòlar el 13 d'agost, i encara que hagi retallat la seva aguda depreciació d'aquest any des de llavors, la volatilitat s'ha servit en porcions XXL en la divisa otomana.

EL MERCAT SEGUEIX TEMENT EL CONTAGI

Inversors i analistes segueixen amb molta atenció els desenvolupaments en la moneda i al banc central del país, ja que la seva debilitat ha provocat una amplificació de la crisi dels mercats emergents d'aquest 2018, amb caigudes en monedes com el peso argentí o el reial brasiler. Els increments de tipus de la Reserva Federal dels EUA (Fed) i la constant apreciació del dòlar han passat factura a les monedes de les potències en desenvolupament, "però el que ha passat a Turquia ha superat les expectatives", indica Patrick Hoffmann, gestor de carteres en Stone Milliner Asset Management.

L'analista ha advertit, en el context de la conferència Trade Tech FX, celebrada a Barcelona l’11 i 12 de setembre, que el risc principal d'una crisi turca a gran escala és que s'encomani a l'euro, "ja que el bancs del bloc comunitari tenen enllaços directes als bancs del país euroasiàtic". Segons ha alertat aquest expert, si la situació no es reverteix amb mesures agosarades per part del banc central turc "es pot acabar veient un impacte real en l'economia de l'Eurozona".