El 'bazuca fiscal' dels EUA provoca noves caigudes del dòlar
La mesura alleuja encara més la creixent demanda d'efectiu de 'bitllets verds'
El dòlar encadena tres sessions consecutives de caigudes aquest dimecres, després que els EUA hagi anunciat que la Casa Blanca i el Senat han arribat a un acord sobre els estímuls de dos bilions de dòlars per frenar els estralls del brot de coronavirus en l'economia del país. Aquesta extraordinària mesura se suma al ‘QE’ il·limitat de la Reserva Federal dels EUA (Fed) anunciat el dilluns i alleuja encara més la creixent demanda d'efectiu en ‘bitllets verds’ que la pandèmia ha provocat en els mercats financers.
L'euro avança un modest 0,3%, fins a la regió dels 1,0850 dòlars, després de fregar els 1,09 dòlars el dimarts, màxims no vists des del 19 de març. En l'índex del dòlar, que mesura el seu comportament contra sis divises rivals, la caiguda també és marginal, per sota de 101,50 punts, després dels recents màxims de més de tres anys en 103 punts d'inicis de setmana.
La moneda nord-americana es manté estable contra el ien, al voltant de 111,70 iens, mentre que la lliura intenta conquistar els 1,19 dòlars, el seu millor canvi des del 20 de març. "Es fa evident el canvi d'ànim, almenys momentani, dels operadors", indica Adrián Aquaro, fundador de Trader College.
Els experts de MUFG assenyalen que els estímuls fiscals dels EUA se sumen a les bones notícies arribades des de l'Eurogrup d'aquest dimarts, secundant que el fons de rescat financi la lluita contra el Covid-19. Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) estan a favor que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) proporcioni una línia de finançament específic per a tots els països que vulguin sol·licitar fons per lluitar contra la pandèmia de coronavirus.
Aquests experts posen l'accent sobre l'increment vist en l'atracció pel risc en una jornada en què se li han començat a veure "les orelles al llop" a les terribles dades macro que ens esperen, amb la publicació dels pitjors PMI a Europa des que es tenen registres, evidència que "el focus no és necessàriament sobre les terribles dades per venir, sinó en els bancs centrals i les respostes dels governs per fer front a les conseqüències econòmiques. "No estem suggerint que la forta atracció pel risc pugui coincidir amb l'enfonsament de les dades econòmiques, però les males notícies econòmiques no necessàriament provocaran una repetició de les vendes", expliquen.
No obstant això, pocs analistes esperen que la feblesa del dòlar sigui duradora i creuen que es reprendran les vendes i la fugida cap a la liquiditat fins que hi hagi senyals evidents que el virus recula, alguna cosa que ara no passa més enllà de la Xina i Corea del Sud. Però recorden els analistes que les caigudes d'altres divises com el dòlar australià, que ha arribat a pujar un 1,5% a la sessió del dimecres, o la lliura són del 7% contra el dòlar, per tant, el que es viu aquests dies no és més que una correcció del ral·li.
"Hi ha hagut una necessitat d'efectiu per passar aquest període de dèficit d'ingressos", apunta Moh Siong Sim, analista del Bank of Singapore. Sí que creu aquest economista que el dèficit podria alleujar-se si les ajudes fiscals es traslladen ràpidament a les empreses afectades, especialment en els sectors de viatges i turisme.
