Rajoy i Puigdemont mouen fitxa després del referèndum de l'1-O, entre la vaga general i la DUI

Els resultats numèrics del referèndum i els resultats tàctics, després de les càrregues policials d'agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que, segons el mateix Rajoy i la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, complien rigorosament i "metòdicament" amb les seves ordres, han encoratjat Puigdemont. A les urnes, 2,2 milions de vots, un 90% a favor de la independència. Als carrers, 841 civils ferits i 33 policies durant l'exercici de les seves funcions obligats, segons s'ha dit, per la passivitat dels Mossos d'Esquadra.

I d'una banda i un altra d'aquesta crisi institucional sense precedents, un Mariano Rajoy i un Carles Puigdemont que seguiran amb el seu propi guió. El del president del Govern passa per convocar els líders dels partits amb representació parlamentària, començant pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Després, demanarà la seva compareixença davant el Congrés dels Diputats per valorar la situació catalana.

El de Carles Puigdemont se centra en seguir amb la seva deriva, que es converteix en naufragi aquest dia després, i aplicar la Llei Fundacional de la República Catalana, suspesa, igual que el referèndum, pel Tribunal Constitucional (TC). Fidel al seu paper, elevarà els resultats de la consulta de l'1-O al Parlament que serà, segons ha explicat el portaveu del Govern, Jordi Turull, en declaracions a Catalunya Ràdio, el que decideixi sobre una declaració unilateral d'independència (DUI).

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA I VAGA GENERAL

Durant la seva compareixença a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, flanquejat per tots els membres del Govern, Puigdemont ha assenyalat que Catalunya s'ha guanyat el dret a "ser un Estat independent". "Hem dirigit un missatge al món. Tenim dret a decidir el nostre futur i a viure fora de l'Estat espanyol", ha emfatitzat el líder del Govern català.

La següent sessió parlamentària, en principi, prevista per al 4 i 5 d'octubre, tornarà a ser l'escenari en el qual es lliurarà la batalla interna, encara que no es descarta que el que es doni és una sessió extraordinària. Els portaveus dels grups parlamentaris han de fixar la data i l'ordre del dia en un ple que promet tornar a deixar escenes similars a les viscudes el 6 i 7 de setembre. Però en aquest cas serà la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), la qüestió pivota al voltant de la qual girarà la gairebé assegurada bronca entre els 72 diputats sobiranistes de Junts pel Sí i la CUP i la resta de la Cambra Catalana.

Però abans, l'atur general. Les protestes convocades per sindicats i entitats sobiranistes per a aquest dilluns, dia 2, i pel 3 d'octubre, centraran la reunió extraordinària del Consell Executiu d'aquest dilluns, quan el Govern ha d'acordar la seva posició respecte a la convocatòria de vaga general. Turull ha considerat que és "lògic" que hi hagi una protesta després dels ferits per les càrregues policials.

La Taula de la Democràcia, que aglutina les entitats independentistes i als sindicats, ha cridat a la ciutadania a secundar una aturada absolut de la regió el 3 d'octubre

La Taula de la Democràcia, que aglutina les entitats independentistes i els sindicats, han cridat la ciutadania a secundar una aturada absoluta de la regió. La CUP ha celebrat que els sindicats s'hagin sumat a la vaga que ja havien convocat alguns d'ells i que la formació independentista recolzava, i ha cridat a tots els actors -polítics i socials- perquè no es tracta només d'una vaga dels treballadors : "És una vaga en defensa dels drets democràtics", ha assenyalat el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Quim Arrufat.

Segons els 'cupaires' la vaga es convoca per aixecar "un gran dic de contenció a l'atac salvatge dels drets humans" que considera que ha patit Catalunya amb l'actuació policial als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O.

LA QÜESTIÓ DELS MOSSOS

Paral·lelament a aquestes protestes, el nou punt de tensió, que ha suscitat una reprovació internacional gairebé inèdita a l'Europa moderna cap a l'actuació dels cossos de seguretat d'un dels seus estats, són les càrregues policials i el debat al voltant de l'actuació dels Mossos d'Esquadra.

El portaveu del Govern, Jordi Turull, ha defensat l'actuació de la policia autonòmica durant la celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Segons ha assenyalat, la policia catalana "va fer el que havia de fer", després que sis jutjats catalans hagin obert diligències per investigar si el cos ha desobeït l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir l'obertura de centres de votació.

El catedràtic de Ciències Polítiques, Ferran Requejo, membre de l'equip de set acadèmics que han supervisat el referèndum, ha assegurat que els Mossos d'Esquadra han tancat 160 escoles electorals sense causar ferits i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han provocat més de 800 tancant 90 centres. Tant el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido com el president i la vicepresidenta han fet pinya al voltant de l'actuació dels cossos estatals, que en tot moment han qualificat de "proporcionada".

El Govern de la Generalitat no s'ha quedat de braços creuats en aquest punt i ha presentat una querella davant el jutjat de guàrdia contra els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que han participat en l'operatiu contra el referèndum d'independència, per la seva "manifesta pertorbació de la pau pública". ERC i observadors internacionals emprendran accions contra l'Estat per portar-ho davant el Tribunal de la Haia.

Finalment, el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha anunciat aquest diumenge que demanarà al Parlament Europeu i a la Comissió Europea que instin el Consell d'Europa a actuar contra l'Estat per les càrregues policials que hi ha hagut aquest diumenge contra el referèndum. En roda de premsa, Romeva ha assegurat que invocarà l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, que permet al Consell d'Europa prendre mesures contra un Estat membre si constata la "violació greu" de l'article dos del mateix tractat, que recull els drets fonamentals dels europeus.

REACCIONS DE L'ESTAT

Davant tot això, Rajoy ha convocat aquest dilluns a les 16: 30 al Palau de la Moncloa el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per analitzar l'escenari polític obert a Catalunya després de la jornada de l'1 d'octubre, segons han informat fonts del Executiu.

Aquesta entrevista es produeix després que el mateix Rajoy anunciés aquest diumenge, durant la compareixença sense preguntes que va oferir per valorar la jornada a Catalunya, la seva intenció d'obrir una ronda de contactes amb els partits que tenen representació parlamentària al Congrés per "reflexionar" sobre un futur que han d'abordar "junts".

En aquesta cita Rajoy també va avançar que aquest dilluns demanarà comparèixer a la Cambra baixa per explicar els detalls de l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat durant l'1-O. La reunió amb Sánchez, que també va comparèixer aquest diumenge, minuts després que ho fes el president del Govern, a qui va demanar una solució política a la crisi i "que negociï", es produirà hores després que Rajoy es reuneixi amb els seus per valorar els esdeveniments.

Concretament, Rajoy presidirà aquest dilluns el comitè de direcció del seu partit, que analitzarà la jornada a Catalunya l'1 d'octubre i els últims passos del president català, Carles Puigdemont, que ha donat per vàlids els resultats i ha anunciat que portarà el resultat al Parlament català per aplicar-lo, és a dir, que la seva intenció és declarar la independència de forma unilateral. Però Sánchez no ha estat l'únic citat aquest dilluns a la Moncloa. El cap de l'Executiu central també ha convocat el president de Ciutadans, Albert Rivera, a una reunió. Serà després de veure’s amb el líder del PSOE, a les 18.00 hores, quan Rajoy rebi el dirigent de la formació taronja.

Poques hores després del que ha passat a Catalunya i davant el redoblat desafiament, amb la DUI entrant en escena, ningú descarta l'aplicació del tantes vegades citat article 155 de la Constitució Espanyola. Fins i tot la detenció de càrrecs del Govern. La resposta de Turull és que no es descarta res després de l'operatiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir el referèndum perquè "l'Estat va usar la porra com a instrument de diàleg".