Rajoy activa el 155 en exigir a Puigdemont que digui si ha declarat la independència

El Govern de Rajoy ha deixat clar que o Puigdemont torna a la legalitat, o aquesta mesura serà només la primera de les quals "pot adoptar l'empara de la Constitució"

Amb aquest requeriment el Govern obre la porta a aplicar l'article 155 de la Constitució, que permetria suspendre l'autonomia de Catalunya, ja que aquest requeriment és precisament el pas previ per a la seva aplicació. Deixa, de nou, la pilota a la teulada de Puigdemont, després de la "confusió" creada per la compareixença del president català. Rajoy, en la declaració que ha ofert, sense preguntes, ha mostrat el seu "compromís de claredat davant la confusió generada pels esdeveniments d'ahir al Parlament".

El mateix article 155 diu que "si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general". A més, apunta que "per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes".

El Consell de Ministres, ha dit Rajoy, ha acordat "requerir formalment al Govern de la Generalitat perquè confirmi si ha declarat la independència", al marge de la confusió existent sobre l'entrada en vigor de la independència. Cal recordar que aquest dimarts Puigdemont, durant la compareixença al Parlament, va evitar la temuda Declaració Unilateral d'Independència (DUI), si bé va assumir davant la càmera el "mandat perquè Catalunya sigui una república independent", cosa que es va interpretar com una declaració d'independència 'soft'. En un discurs ple d'ambigüitat, el president català va proposar deixar en suspens qualsevol proclamació formal i va deixar en mans d'una taula de diàleg del propi Parlament un futur procés constituent de la república. Va cridar al diàleg, va titllar la seva decisió d'"acte de generositat", i va deixar en mans de l'Executiu espanyol el següent pas.

Ara el Govern de Rajoy ha actuat, i ha deixat clar que o torna a la legalitat, o aquesta mesura serà només la primera de les quals "pot adoptar l'empara de la Constitució". "Amb aquesta decisió volem oferir certeses als espanyols, i als catalans, i evitar la confusió generada per les autoritats de la Generalitat sobre aquesta qüestió", ha insistit el cap de l'Executiu central, que ha avisat que "en funció de la resposta que es doni al requeriment, es marcarà el futur dels esdeveniments".

"Puigdemont ha de dir si respectarà la legalitat, de manera que es posaria fi al període d'inestabilitat i fallida de la convivència" que s'ha obert a Catalunya. "És el que tots volen i esperen, el que se li ha reclamat amb insistència" durant els últims dies fins i tot des de l'àmbit internacional, ha afirmat Rajoy, que ha demanat que tornin "la tranquil·litat i l'assossec" a la regió.

Segons ha dit Rajoy ara Puigdemont té l'oportunitat de respondre "al clam i a les peticions que tants li han fet arribar per recuperar la convivència harmònica i la seguretat jurídica a Catalunya". Per la seva banda, ha explicat, seguirà actuant "amb prudència i seguretat", tenint sempre present "el benestar dels catalans i del conjunt dels espanyols".

Però el que pugui passar és un misteri. Abans de la compareixença del president del Govern, el portaveu del Govern, Jordi Turull, ha afirmat que si l'Executiu de Rajoy s'aplica l'article 155 significarà que no hi ha voluntat de diàleg per part seva, que és "qui ha d'acceptar el diàleg" . En sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i TV3, Turull ha afirmat que per part de la Generalitat ha quedat clara la seva predisposició al diàleg, i ha augurat que "no caldrà esperar setmanes" per saber si aquesta voluntat és recíproca.

LA HISTÒRIA DE L'ARTICLE 155

A la pròpia Constitució Espanyola hi ha un apartat específic en el qual s'explica la història de l'article 155, que complementa la previsió de vies o mitjans de control (ordinari) de l'activitat de les comunitats autònomes continguda a l'article 153. S’hicontempla un mecanisme de control subsidiari, de caràcter excepcional o extrem (i abast fins i tot coercitiu), per a situacions igualment excepcionals o extremes, consistents en l'incompliment per part de les CCAA de les obligacions imposades per la Constitució o les lleis, o en actuacions que atemptin greument contra l'interès general d'Espanya.

L'article 155 complementa la previsió de vies o mitjans de control (ordinari) de l'activitat de les comunitats autònomes continguda a l'article 153

Tal com s'explica, aquest article és "pràcticament idèntic al de l'article 37 de la Llei Fonamental de Bonn en l'Avantprojecte de Constitució", però va experimentar algunes modificacions durant la seva elaboració parlamentària. En concret, es va afegir com a 'supòsit de fet habilitant' de les mesures extraordinàries previstes que hi hagi una actuació "que atempti greument a l'interès general d'Espanya", i és que en l'Avantprojecte només es referia, com succeeix en el cas de la Constitució alemanya, l'incompliment d'obligacions que la Constitució o una altra llei imposessin respecte de l'Estat.

Així mateix, es va incorporar l'exigència de previ requeriment al president de la comunitat autònoma, coherent amb la naturalesa subsidiària del mecanisme respecte de les formes ordinàries de control (al qual es refereix l'article 153) i el caràcter per tant excepcional, extrem o d'última ràtio que li és propi. Finalment, i atès precisament aquest caràcter, es va introduir el requisit d'aprovació de les mesures per majoria absoluta, i no per mera majoria simple, del Senat.

Per contra, no van prosperar durant el debat parlamentari altres propostes, com les d'exigir l'aprovació de les mesures per les dues cambres de les Corts o per una majoria encara més qualificada del Senat, la de circumscriure el supòsit de fet habilitant als casos de incompliment només de la Constitució o d'aquesta i lleis orgàniques (excloent-ne els supòsits d'incompliment de lleis ordinàries, així com d'actuacions greument atemptatòries a l'interès general d'Espanya), o la de preveure com a requisit per a l'adopció de mesures la prèvia declaració de l'incompliment imputat a la comunitat autònoma pel Tribunal Constitucional.