Puigdemont demana l'amnistia i un referèndum per al 'sí' a Sánchez

En una compareixença davant els mitjans de comunicació celebrada a Brussel·les, l'expresident català ha subratllat que Junts ha estat "arraconat i menyspreat" pels dos grans partits espanyols, i per això ha demanat un "acord històric" per sortir d'aquesta situació de bloqueig.

L'altre temps líder de Junts també ha demanat l'abandonament de la via judicial i el nomenament d'un mediador en les negociacions entre forces independentistes i nacionals, alhora que ha subratllat que l'1-O i la declaració unilateral d'independència no van ser delictes.

"Si aquestes condicions no es creuen no tindria sentit embarcar-nos en una negociació posterior. Perquè a la política espanyola totes les precaucions són poques", ha advertit el polític fugat a Bèlgica.

De la mateixa manera, Puigdemont ha subratllat que "no hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya" i que "el poble català té el dret de fer realitat la decisió que ja va prendre el 2017 i només un referèndum acordat amb l'Estat pot canviar aquest mandat".

El 31 d'agost passat, Puigdemont reconeixia en un llarg text publicat a X, l'antiga Twitter, que Junts no mantenia "cap negociació en marxa amb ningú" i que tampoc "s'ha presentat cap projecte d'amnistia a cap partit polític". Amb tot, el polític fugat a Bèlgica sí que reconeixia "converses amb diferents actors polítics", les quals, ha assegurat, eren "converses que ja manteníem en la legislatura passada, en què Junts vivia sense opcions de participar en cap negociació per decisió de tots els actors polítics que ara demanen conversar”.

"Com ens vam proposar no parlar ni a través d'intermediaris ni tampoc a través dels mitjans, és inevitable que altres ho facin per nosaltres i es creïn ficcions", va subratllar l'expresident, que, tot i no comptar amb un càrrec orgànic a la formació independentista, ha acaparat el protagonisme en aquest procés.

FRUCTÍFERA REUNIÓ AMB DÍAZ

La compareixença de Puigdemont està precedida d'una reunió de més de tres hores mantinguda ahir a Brussel·les amb la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, amb qui ha acordat "explorar totes les solucions democràtiques per desbloquejar el conflicte polític" a Catalunya, segons van assenyalar ambdues parts en un comunicat. El dirigent d'En Comú, Jaume Asens, i l'eurodiputat Toni Comín, també han format part de les negociacions.

"Compartim la profunda convicció que la política s'ha de fer des del diàleg i els principis democràtics. Compartim la profunda convicció que els problemes polítics han de tornar a les vies polítiques, per trobar solucions basades en el diàleg. La democràcia consisteix en el diàleg entre posicions diferents", afegeix l'escrit signat per les dues formacions en què assenyalen que la trobada ha transcorregut "amb normalitat" i en un to "cordial".

Díaz s'ha mostrat optimista després de cara a cara, ha assegurat que surt amb bones sensacions després de la reunió. "El diàleg és un mètode i un compromís. Per impulsar avenços socials i per caminar cap a un país plurinacional on la política sigui el centre de les solucions. Seguirem parlant, seguirem buscant sortides al diàleg i la democràcia", ha explicat a l'antiga Twitter.

Per part seva, Puigdemont s'ha situat en la mateixa línia que la vicepresidenta segona en funcions i ha assegurat que la reunió "és part de la normalitat democràtica a la Unió Europea". "Dialogar i mantenir relacions polítiques entre formacions de diferents ideologies no hauria de ser cap sorpresa ni excepcionalitat", va afegir a X.

Per part seva, Asens ha indicat que, des de l'espai polític de Díaz, "feia temps que hem estat construint una relació de confiança amb discreció amb Junts, pensàvem que necessitàvem un exercici de transparència". En una entrevista concedida a la Cadena SER, el dirigent d'En Comú i principal negociador de Sumar amb els independentistes ha explicat que "aquests gestos són importants", ja que "quan hi ha un conflicte polític es necessita una solució política".

Alhora, la part socialista del Govern s'ha desmarcat d'aquesta reunió i ha assegurat que Díaz "va en nom de Sumar" i no de l'Executiu en conjunt. Segons informa Europa Press, el PSOE no hauria estat informat del viatge fins diumenge a última hora de la nit i "a fets consumats". Aquestes mateixes fonts destaquen que "no hi ha res acordat" i que la part socialista segueix el seu camí i que, per tant, la trobada entre Díaz i Puigdemont no hi té "res a veure" amb ells.

Per part seva, el PP ha criticat durament la reunió de la vicepresidenta segona amb Puigdemont, un conclave que han qualificat d'"inèdit" i d'"escàndol" en veure's amb "un pròfug de la Justícia".

Fa tot just dues setmanes, els populars es van obrir a negociar la investidura d'Alberto Núñez Feijóo amb Junts, el qual van qualificar llavors com "un partit la tradició i legalitat del qual no estan en dubte". Tot això malgrat les crítiques internes, especialment del PP català i del seu líder, Alejandro Fernández, que va qualificar la formació independentista com el seu "rival" i un partit "la tesi essencial del qual és que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista, amb què es neguen a parlar". "Que algú em digui de què cal parlar amb ells...", va escriure a X.

Preguntat per aquesta aparent contradicció, el vicesecretari de Cultura i Societat Oberta del PP, Borja Sémper, va recalcar que el contacte que el PP mantindrà amb Junts al Congrés serà "completament diferent" en emmarcar-se en la "recuperació" de la "normalitat institucional" entre grups parlamentaris "ja constituïts". "Qui aspira a ser president del Govern s'ha de reunir amb els grups al Congrés dels Diputats, però no canviarem la nostra posició en funció de amb qui ens veiem", ha afegit.