Puigdemont assumeix "les eleccions del 21-D" i exigeix al Govern que n’accepti els resultats

"Una part del Govern, amb mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor d'Europa i exposar davant del món la manca d'independència de la justícia espanyola i la manca de qualitat democràtica d'Espanya", ha explicat Puigdemont, en la primera de les quatre línies que ha dibuixat el seu nou full de ruta per defensar la República catalana.

En segon lloc, ha explicat que una part del Govern, encapçalats pel vicepresident, Oriol Junqueras i el cap de candidatura de Junts pel Sí, Raül Romeva, seguiran a Catalunya per seguir amb "la nostra feina al Govern", ha explicat Puigdemont. "Ens oposarem des d'una acció política a la greu irresponsabilitat de la justícia", ha insistit.

També ha assenyalat que "recolzarem les iniciatives que es duen a terme per evitar la plena aplicació de l'article 155 i acabar desmantellant les institucions catalanes". Finalment, ha anunciat que "assumim les eleccions de l'Estat com un repte democràtic". "Donarem resposta a l'Estat perquè votant és com se solucionen els problemes", ha assenyalat. "Respectarem el resultat de les eleccions del 21-D sigui el que sigui el resultat", ha emfatitzat l'expresident català.

NO DEMANARÀ ASIL POLÍTIC

Preguntat si el seu objectiu és rebre asil polític de Bèlgica, Puigdemont ha descartat que aquest sigui l'objectiu perquè no té intenció d'"eludir a la justícia", però no ha aclarit quan tornarà a Espanya i ha demanat "garanties" per fer-ho.

No obstant això, ha evitat explicar quan tornarà a sòl espanyol. "Si hi hagués garanties immediates d'un tractament just, si em permetés un judici just, independent, amb separació de poders, el que veiem en la majoria de països europeus, sens dubte retornaria de manera immediata", ha explicat.

"AGRESSIVITAT DE L'ESTAT"

En aquest sentit, ha carregat contra la querella de la Fiscalia, que ha qualificat d’"agressiva" amb peticions de 30 anys per a cada un dels membres del Govern cessat. Una querella que pot arribar a sumar 500 anys de presó, ha indicat, per insistir que les seves decisions són les del "Govern legítim de Catalunya".

Ha relatat també que el seu nou 'full de ruta' es va començar a traçar divendres a la nit, després de la declaració d'independència al Parlament, "davant dades que el Govern espanyol preparava un ofensiva sense precedents contra el poble de Catalunya, els seus funcionaris i el Govern", ha relatat. "La nostra màxima prioritat és evitar la violència i treballem des de divendres d'acord amb el respecte de la pau i neutralitat de les administracions", ha subratllat l'expresident català.

Ha recordat Puigdemont que la seva oferta de diàleg ha estat sempre sobre la taula. I ha seguit llistant els greuges de l'Estat al qual ha retret la seva "agressivitat" per imputacions contra 700 alcaldes o la violència exercida sobre la població de l'1-O.

Un clima que, al seu parer, anava encaminat a una escalada del conflicte, de manera que "aquest Govern ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments ni violència". "No es pot construir la república des dels enfrontaments", ha assenyalat i ha explicat que "no ens pot arrossegar a un escenari que hem rebutjat i no hem volgut posar els funcionaris en una situació de risc".

"Estem disposats a pagar el preu raonable d'alentir el desplegament de la República" a canvi de no portar els funcionaris a una situació límit, ha explicat l'expresident autonòmic.

Els consellers cessats que han viatjat amb Puigdemont a Brussel·les han acompanyat a l'expresident durant la seva compareixença. Són els que ocupaven les carteres de Governació, Meritxell Borràs; Salut, Antoni Comín; Interior, Joaquim Forn; Treball i Afers Socials, Dolors Bassa; i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret. Dos d'ells pertanyen al PDeCAT -Borràs i Forn- mentre que els altres tres -Comin, Bassa i Serret- són d'ERC.