Estat i l'exGovern es tiren les culpes que la capital catalana hagi quedat descartada
Les opcions que Barcelona es fes amb l'Agència del Medicament Europea s'havien anat esfumant des de l'1-O. I el fracàs de la candidatura espanyola, que s'ha constatat a Brussel·les després que Amsterdam hagi resultat triada com la nova seu del cor de la indústria farmacèutica europea, ha evidenciat el que havia estat un secret a veus durant més d'un mes i mig . L'envit de l'independentisme ha condemnat la capital catalana, però el sobiranisme havia arrossegat des del minut zero la candidatura.
Una Unió Europea (UE) amb el cadàver del Brexit encara calent era poc amiga de decantar-se per un altre país amb un procés independentista en marxa. I tots els fets esdevinguts entre setembre i octubre van donar 'als Vint-i-set' l'excusa que els feia falta per descartar una ciutat que complia de forma impecable amb tots els requisits tècnics i que era la favorita entre els treballadors de l'EMA, segons una enquesta interna de l'organisme.
Espanya ja compta amb cinc organismes europeus d'aquest tipus a Alacant, Barcelona, Madrid, Bilbao i Vigo
Fets com Espanya ja compta amb cinc organismes europeus d'aquest tipus a Alacant, Barcelona, Madrid, Bilbao i Vigo o que Holanda havia jugat a posar milions d'euros sobre la taula per ajudar al trasllat –fins a 18, segons 'El Confidencial'- i a prometre exempcions fiscals per als empleats de l'agència europea, també han pesat en la decisió final.
Però el Govern central seguia donar-la de cavall guanyador, perquè ja se sap que en comunicació política un ha de creure la victòria per assolir-la. Però un dubitatiu Alfonso Dastis, que va confessar al Congrés, fa tot just una setmana, davant la socialista Meritxell Batet, que la cosa "estava molt difícil", obria esquerdes al monolític Executiu i deixava lloc al dubte. Ja ni el Govern s'ho creia.
Amb tot, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, responsable última del projecte, seguia exhibint la seva cara més valenta. Les notícies que Barcelona estava descartada en favor de Milan o Bratislava havien corregut com la pólvora, però ella seguia defensant que el Govern posava "tota la carn a la graella" per la ciutat comtal. Però la ciutat ha quedat descartada i, per més vergonya, no ha passat ni la primera ronda de votacions, un senyal inequívoc que la UE ha rebutjat de ple Barcelona, però també a Espanya.
PLUJA DE RETRETS
Però no és l'hora de l'autocrítica. A l'esfera política és el moment de buscar culpables i des de l'Estat i el cessat Govern de la Generalitat s'han intercanviat agres retrets per dirimir qui té més responsabilitat en el fracàs.
Montserrat, fidel al guió, ha acusat l'independentisme de carregar-se la candidatura. Des de Brussel·les ha insistit que "el Govern ha remat amb molta força i a la mateixa direcció". "Potser altres no han remat a la mateixa direcció. M'atreveixo a dir que aquest és un altre dels mals que ens ha portat l'independentisme a Catalunya", ha assenyalat.
Dastis també ha volgut aportar el seu granet de sorra i ha afirmat aquest dilluns que Barcelona "era una gran candidata" per albergar l'Agència Europea del Medicament (EMA) i ha afegit que "l'estabilitat i la unitat són un valor avui més que mai".
Barcelona era una gran candidata para #EMA. Pero esto no nos va a detener, seguiremos trabajando para mejorar cada día nuestro país 🇪🇸🇪🇸🇪🇸. La estabilidad y la unidad son un valor hoy más que nunca.
— Alfonso Dastis (@AlfonsoDastisQ) 20 de novembre de 2017
El PP, per la seva banda, ha difós un argumentari intern en què culpa l'independentisme d'haver "danyat irremeiablement" les possibilitats de Barcelona per ser la seu de l'EMA. A més, ha confiat que aquest sigui l'últim "efecte" del procés sobiranista, de manera que a partir d'ara tots es posin a "construir junts".
El president de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha mostrat "ràbia" a través del seu compte personal a la xarxa social Twitter després de conèixer la notícia. "Quina ràbia que el cop separatista ens deixi els barcelonins i Espanya sense aquesta seu europea. Aturem aquesta ruïna", ha escrit Rivera.
Qué rabia que el golpe separatista nos deje a los barceloneses y a España sin esta sede europea. Paremos esta ruina. https://t.co/OraczMr6od
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 20 de novembre de 2017
Per la seva banda, des de Brussel·les, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha responsabilitzat "la violència" de l'Estat contra Catalunya perquè l'Agència Europea del Medicament (EMA) no vagi a Barcelona. "Fins a l'1 d'octubre, Barcelona era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l'Estat l'ha sentenciat", Puigdemont conclou que l'aplicació de l'article 155 té conseqüències polítiques però també econòmiques com "empobrir" un territori com Catalunya que esperava ser seu d'aquesta agència.
NO ÉS EL MOMENT DE LES ACUSACIONS
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha lamentat que Barcelona no sigui finalment la propera seu de l'Agència Europea del Medicament. En canvi, Sánchez creu que "no és el moment de buscar culpables, sinó de treballar per situar la ciutat al lloc que es mereix", tal com ha recollit en un tuit.
Barcelona estaba a la altura y lamentamos mucho que no vaya a ser la sede de la Agencia del Medicamento. No es el momento de buscar culpables, sino de trabajar para situar a la ciudad en el lugar que merece. pic.twitter.com/60FRMzwIdT
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 20 de novembre de 2017
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat per la seva banda, a través de Twitter que "ni la DUI ni l'article 155 han ajudat". A més, Colau ha opinat que "menys ajudarà que ara uns acusin els altres", rebutjant així les acusacions del Govern central cap als partidaris del procés independentista a Catalunya, i viceversa. Això sí, en un altre missatge, ha agraït l'esforç fet a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, així com a Toni Comín, conseller cessat de Salut, i Jaume Collboni, extinent d'alcalde de Barcelona.
Igual que a ningú escapa, a hores d'ara, quines són les causes del fracàs, tampoc és un secret que uns i altres seguiran usant aquesta mala notícia per treure rèdits electorals de cara als comicis del 21 de desembre. La precampanya ja està en marxa.