Macron punxa a les legislatives: què passa si perd la majoria al Parlament?

Les llistes d'aquest i de Macron, reelegit president a l'abril, han quedat igualades a la primera volta de les legislatives, marcada per una abstenció rècord del 52,49%.

"Després d'haver esquivat el desafiament de l'extrema dreta en aconseguir un segon mandat de cinc anys com a president de França a l'abril, Emmanuel Macron s'enfronta ara a un desafiament seriós de l'esquerra", assenyalen els experts de Berenberg en un informe publicat aquest dilluns.

A la primera volta de les eleccions parlamentàries de diumenge, un bloc d'esquerres (Nupes) liderat per Melenchon va obtenir el 25,66% dels vots, molt a prop del 25,75% del grup Ensemble de Macron. Dues projeccions publicades després del tancament de la votació de diumenge per a la segona volta del 19 de juny mostren que Ensemble podria obtenir entre 255-295 (Ipsos) o 260-300 escons (Elabe). Atès que es necessiten 289 escons per obtenir la majoria a l'Assemblea Nacional de 577 escons, aquests rangs suggereixen que Macron podria perdre la seva majoria al Parlament, expliquen els analistes de Berenberg.

Per descomptat, el resultat de la segona volta continua obert, afegeixen. A l'abril, Macron va aconseguir superar lleugerament les expectatives a la segona volta de les presidencials, una vegada que els votants descontents es van desfogar a la primera, recorden.

EL PAPER DEL PARLAMENT

A grans trets, el president estableix la política exterior, europea i de defensa de França, mentre que el Govern i el Parlament s'encarreguen dels assumptes interns, com ara els impostos, les despeses i la normativa. Encara que el president nomena el cap de govern, el primer ministre i el seu gabinet necessiten el suport del Parlament. Així, una majoria parlamentària pot determinar, en darrera instància, el govern i gran part de la política interior.

NO HI HA MAJORIA CONTRA MACRON

El vot dels 'no-macronistes' està dividit entre moltes faccions polítiques. Nupes podria guanyar entre 170 i 220 escons el 19 de juny, segons Elabe. Fins i tot incloent-hi altres esquerrans, això quedaria molt lluny de la majoria d'escons.

"Dit d'una altra manera: el més probable és que Nupes no pugui marcar l'agenda interna, fins i tot si l'extrema dreta de Marine Le Pen s'unís ocasionalment a Nupes per a algunes iniciatives", comenten des de Berenberg.

Si el conjunt de Macron no guanya directament el 19 de juny, necessitaria el suport d'alguns republicans de centredreta o potser d'alguns socialistes, que en alguns casos podrien trencar files amb Melenchon després del dia de les eleccions.

"Macron es veuria obligat a transigir i li resultaria molt més difícil dur a terme el programa de noves reformes, incloent-hi l'augment gradual de l'edat de jubilació de 62 a 64 i 65 anys. És possible que hagi de trobar suport parlamentari per a les iniciatives nacionals en cada cas i que hagi de canviar el gabinet", detallen aquests experts.

"El seu prestigi a nivell europeu també es pot veure lleugerament disminuït, si ja no pot controlar tant com abans l'agenda nacional, que sovint s'entrellaça amb l'europea. Però, probablement, Macron no es veuria obligat a fer marxa enrere en les reformes emblemàtiques (mercat laboral, impostos de societats, regulacions, educació) que han contribuït a convertir França en un lloc més atractiu per invertir i crear ocupació. Fins i tot si no pot aplicar molts dels seus nous canvis previstos, és probable que França continuï superant Alemanya, com ha fet durant els darrers cinc anys en tendència. La política fiscal continuaria sent flexible, com ja ho és”, conclouen des de Berenberg.