Els docents pressionen el Govern perquè exigeixi a Europa més fons per al retorn a l'escola
L'Estat té poques sortides si no es vol adreçar a Brussel·les, més enllà d'elevar el dèficit autonòmic
Govern i consellers d'educació celebren aquest dijous una cimera per intentar dilucidar el nou model educatiu que s'imposa després del virus. Amb la certesa que l'escola ha d'adaptar-se a les circumstàncies sense imposar més càrrega a les famílies, que han sofert el caos del confinament fent malabars amb nens i teletreball, diverses Comunitats Autònomes aniran a la cita convocada telemàticament per la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, amb un pla alternatiu perquè tots els alumnes de primària tornin a classe al setembre. Exigeixen a l'Executiu recursos “econòmics i humans” i que, en última instància, s'adreci a Brussel·les per reclamar més fons.
Noticia relacionada
Sindicats i entitats de professors creuen que una de les vies és demanar que la Unió Europea (UE) assumeixi un paper actiu en el finançament de les necessitats d'increment de la despesa, postura compartida per algunes Comunitats Autònomes. Reclamen que es reclami assistència a Europa, mitjançant un increment o redistribució dels programes habituals del Fons Social Europeu, o a través de noves i abundants ajudes que la majoria d'economistes situen en el marc d'un rescat del Mecanisme d'Estabilitat Europeu (MEDE). Els préstecs afavorits fins ara per Brussel·les només permeten donar suport a la sanitat o l'ocupació, mitjançant el Programa SURE. Alternativament, s'està perfilant el pla de reconstrucció, però la UE sembla a anys llum de tancar quantitat i forma de distribució dels fons.
De la mateixa manera, alguns consellers d'educació i presidents autonòmics han començat a pressionar l'Executiu central perquè augmenti el dèficit autonòmic del 0,2% amb la finalitat que també es puguin destinar majors partides a educació. En concret, Catalunya exigeix poder superar-lo i rebre una bona part del pastís dels 16.000 milions promesos pel Govern a les comunitats per compensar les despeses i la pèrdua d'ingressos per la pandèmia. Altres autonomies, com La Rioja, han avisat directament que ignoraran el sostre de la despesa del Govern.
La premissa que semblen acceptar les conselleries és que s'imposarà la reducció de les ràtios insinuada per Celaá durant una entrevista amb '20 minutos'. Fer classe en grups de 15 alumnes és la mesura aplicada per països que han reprès l'activitat docent després del confinament per la pandèmia, a més de controls durant els esbarjos, entrades i sortides, estrictes protocols d'higiene i un canvi en les relacions entre professorat i alumnes dels centres. La discussió se centra en si aquesta retallada d'alumnes per aula ha de complementar-se amb formació online o si comportarà adaptar espais polivalents als equipaments educatius perquè tots els alumnes puguin rebre classes presencials alhora.
Consellers d'educació de comunitats com Catalunya són partidaris que la fórmula híbrida entre presencial i online només es doni en alumnes majors de 12 anys. En canvi, en guarderies i els cicles d'infantil i primària, prefereixen optar per més aules habilitades per assegurar l'espai interpersonal necessari i permetre que tots els alumnes tornin a escola a partir de setembre, per afavorir la conciliació. A més, la Generalitat catalana treballa amb l'escenari que les escoles tornin a obrir abans de l'estiu per a fer acompanyament final a partir de l'1 de juny, en aquells territoris en què les autoritats sanitàries indiquin que poden passar a fase 2.
A més de Catalunya, Andalusia, Múrcia i Castella i Lleó també són de la postura que el retorn a l'activitat presencial sigui al setembre per a tot l'alumnat, segons avança ‘El Mundo’. Altres regions s'han despenjat del pla de l'Executiu central que els alumnes de 0 a 6 anys reprenguin les classes quan siguin a la fase 2. En concret, s'hi oposen Castella-la Manxa, Aragó, Balears, Múrcia, Castella i Lleó, Andalusia i el País Basc. En general, la dissensió es troba entre els criteris de les autonomies i el ministeri que dirigeix Celáa, però sembla que la idea que el protocol es basi en distàncies de seguretat i adaptar espais va calant com una alternativa a la idea deixada caure pel Ministeri d'Educació.
L'ÚNICA SORTIDA: INCREMENTAR LES PLANTILLES
En qualsevol cas, totes dues propostes -híbrida presencial-online o presencial amb grups reduïts- porten al mateix desenllaç. A un esforç per part de les administracions “perquè les escoles no tenim recursos econòmics per aplicar totes aquestes mesures”, lamenta un membre de l'equip directiu d'un centre d'educació primària de la província de Barcelona.
“És altament complicat sense dotar-nos de suport extra”, prossegueix, i demanda un “augment de mestres” perquè no sigui el mateix professorat el que hagi d'atendre alumnes als centres i aquells que es quedin a casa, o cobrir més aules. Aquesta situació encara s'agreuja més si es tenen en compte algunes de les reclamacions dels sindicats, com ara que el professorat de més edat no tingui contacte amb els alumnes per evitar la transmissió del virus, així com les mestres embarassades o el personal amb patologies prèvies. Les plantilles es queden extremadament curtes.
Però els consellers autonòmics passen la pilota al ministeri i a Brussel·les per trobar el finançament extra que els permeti obrir les borses de professors suplents o contractar personal de suport no docent, amb l'afegit que la incertesa es multiplica per a aquests equips que no són funcionaris i depenen d'empreses privades. L'única mesura que es contempla, per exemple a Catalunya, es refereix a la inversió tecnològica per a garantir la connectivitat, segons informen els sindicats de professors, en concret, UGT i CCOO, que insisteixen en els increments de plantilles com a única solució, a més de demanar més suport de personal d'infermeria als centres.
