La Policia Nacional destapa un frau a la Seguretat Social de més de 15 milions d'euros
Interior ha anunciat que la investigació es va iniciar a finals de l'any 2016 quan van ser remeses diferents denúncies per part de la TGSS
- La policia ha identificat 43 persones com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social
La Policia Nacional, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha destapat un frau de 15,7 milions d'euros a Almeria, Barcelona, Càceres, Cadis, Granada, Huelva, Las Palmas, Lugo, Madrid, Màlaga, Navarra, Sevilla, Toledo i València després de la identificació de 43 persones com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social, segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior a través d'un comunicat aquest dimarts.
Al seu comunicat, Interior ha anunciat que la investigació es va iniciar a finals de l'any 2016 quan van ser remeses diferents denúncies per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la Secció d'Investigació de la Seguretat Social de la Policia Nacional. Els investigats han resultat ser principalment els responsables de les mercantils, però també els seus testaferros, alguns d'ells treballadors que figuraven en connivència o familiars dels primers.
Interior anunciat que la investigació es va iniciar a finals de l'any 2016 quan van ser remeses diferents denúncies per part de la TGSS
Entre els arrestats hi ha un empresari que va ser nomenat dipositari dels béns embargats pels deutes que mantenia amb la TGSS, que superaven els 120.000 euros i estaven dipositats a l'establiment hostaler de la seva propietat.
Segons Interior, per evitar les responsabilitats penals va decidir efectuar fins a tres denúncies davant la policia en què narrava una sèrie de furts i robatoris al seu establiment, i que coincidien amb les dates de les notificacions de la TGSS i de tots els béns que ja figuraven embargats per aquest mateix organisme.
DIFERENTS FORMES D'ACTUACIÓ
Interior ha informat que, per tal d'eludir el pagament de les quantitats degudes i frustrar les legítimes aspiracions de cobrament de la Tresoreria, les empreses defraudadores utilitzaven diferents procediments com la creació successiva de societats mercantils a les quals es va transferir l'activitat que estava desenvolupant la deutora, així com els elements patrimonials d'aquella.
Un altre dels mètodes d'actuació que duien a terme era, mitjançant l'anomenat 'Grup d'Empreses', la creació d'una empresa principal que ostentava el patrimoni junts amb altres -descapitalitzades- que complementaven l'activitat d'aquella.
Així mateix la creació d'entramats empresarials en què l'activitat empresarial apareix en una o altra mercantil segons convingui és un altre dels sistemes emprats amb aquesta finalitat.
De la mateixa manera les successives transmissions de la titularitat dels béns que passaven d'una raó social a una altra o fins i tot a empresaris individuals, impedint o dificultant la seva localització i la seva trava, i en alguns casos, el traspàs dels béns un cop requerit el seu embargament són igualment utilitzats per defraudar.
L'ocultació de béns als organismes competents de la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb la finalitat d'eludir el pagament del deute generat, i l'entorpiment de la tasca recaptatòria dels esmentats organismes de la TGSS, constitueix una altra forma de defraudació.
