La guerra de Sánchez amb les CCAA posa en perill una altra pròrroga de l'estat d'alarma
PP i PNB critiquen els criteris del Govern per a la desescalada
La dissensió entre Govern central i autonomies sobre la gestió de la crisi del coronavirus i el confinament s'intensifica en la 'desescalada'. El pla que el president del Govern, Pedro Sánchez, presentarà aquest dimarts després del Consell de Ministres per al retorn gradual a la normalitat ha topat amb el rebuig dels presidents autonòmics. Els barons del PP, el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, i, especialment, el president de la Generalitat Catalana, Quim Torra, critiquen que no es permeti als seus governs administrar la fi del confinament. L'empipament de populars i del PNB és tal que posa en risc el poc avantatge al Congrés de l'Executiu PSOE-Podemos de cara a aprovar una nova pròrroga de l'estat d'alarma.
Noticia relacionada
La principal queixa és que se'ls nega poder de maniobra i de decisió sobre la represa de les activitats no essencials, quan unes quantes regions ja han presentat els seus propis fulls de ruta aquest cap de setmana. Malgrat que aquest dilluns s'ha intentat acostar postures, la idea general és de rebuig a la proposta del Govern que el desglaç de les actuals mesures restrictives es faci per províncies.
En concret, Urkullu ha reclamat "més criteris i menys tuteles" per abordar la desescalada, i ha insistit que cal treballar des 'del model de codecisió d'Alemanya, que comparteix els criteris generals respectant els marcs competencials en un Estat compost". Reivindicació en què també li acompanya Torra. El portaveu del Govern Basc, Josu Erkoreka, ha assegurat aquest dilluns que la gestió de la crisi sanitària de la covid-19 que està duent a terme el Govern central ha demostrat que "és totalment fals" que Espanya sigui l'Estat més descentralitzat d'Europa, i ha lamentat que "s'ha perdut l'oportunitat" de demostrar que l'estat autonòmic "pot respondre a un desafiament així amb els seus recursos ordinaris".
Quant al PP, Galícia i Andalusia planten cara a Sánchez. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat que la desescalada es faci per províncies, com planteja el Govern, i ha suggerit que el desconfinament es faci també amb "criteris demogràfics”.El dirigent andalús, Juanma Moreno, ha plantejat l'obertura del comerç en general, incloses perruqueries i establiments d'estètica personal, a partir del pròxim 11 de maig, i de bars i restaurants a partir del 25 de maig. Els presidents de Múrcia, Fernando López Miras, i de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també han exigit més claredat en l'estratègia que s'impulsi per part de Moncloa.
Les tensions entre administracions han provocat cada cop més distanciament entre jetzales, populars i PSOE-Unides Podem que corren el risc de traslladar-se a altres aspectes fonamentals de l'actual estat d'alarma. Especialment preocupant és el cas de futures pròrrogues de les mesures extraordinàries que ara estan en vigor fins al 10 de maig i que, segons va avançar aquest diumenge el ministre de Sanitat, Salvador Illa, “és molt precipitat pensar que acabaran d'aquí a 15 dies”.
En aquest cas, correspondria a Sánchez fer l'anunci de la sol·licitud d'una eventual nova ampliació de l'estat d'alarma vigent des del passat 14 de març, i seria el Congrés qui hauria d'aprovar-ho, com fins ara, en aplicació de la llei. Si es fes realitat, la nova pròrroga seria la quarta i, si tirés endavant, suposaria que Espanya ja superaria els dos mesos en estat d'alarma.
Tant PP com PNB han emès vots favorables a les tres votacions celebrades fins avui, però a cada nova crítica, el to de tots dos partits es va fent més agre. Els xocs amb les autonomies provoquen complicacions a l'Executiu, que necessitaran els seus suports als moments crucials, ja que els contraris a continuar allargant l'alarma i les condicions en què s'està efectuant van sumant adeptes.
Si la primera vegada, el 23 de març, no va haver-hi vots en contra, a la següent, el 9 d'abril, ja s'hi van oposar Vox i la CUP. Dimecres passat, aquests dos grups es van reafirmar en el 'no' i s'hi van afegir Junts; ERC i EH Bildu es van abstenir, però van adreçar crítiques a la gestió del Govern. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, va arribar a avisar al president, Pedro Sánchez, que la seva postura estava més prop del no que mai.
Atès que la vigent pròrroga acaba el 10 de maig, si en calgués una altra, el Congrés hauria de debatre-la abans d'aquesta data, de manera que tot indica que, si se'n sol·licités una ampliació, la Cambra hauria de votar-la la setmana del 4 de maig, previsiblement el dimecres, dia 6. En aquest debat, els grups parlamentaris podran sotmetre a votació les seves propostes per a aquest nou període, fins i tot totes les mesures de relaxació plantejades i la major autonomia per a gestionar-les.
