La Fiscalia demana per a Mas 10 anys d'inhabilitació per la consulta del 9N
Demana també 9 anys d'inhabilitació per a Joana Ortega i Irene Rigau
- El Ministeri Públic va desistir d'acusar als tres investigats d'un delicte de malversació de fons públics
- L'escrit dels fiscals sosté que l'ex president va desatendre el mandat de l'Alt Tribunal de forma intencionada
La Fiscalia ha demanat 10 anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics per a l'ex president de la Generalitat, Artur Mas, pels suposats delictes de desobediència greu i de prevaricació amb l'organització de la consulta ciutadana sobre la independència del 9 de novembre de 2014.
En l'escrit d'acusació, recollit per Europa Press, els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Banyeres de Mariola també reclamen 9 anys d'inhabilitació per a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, la mateixa pena que para la que era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau -en tots dos casos, també per desobediència i prevaricació-.
El Ministeri Públic va desistir d'acusar als tres investigats d'un delicte de malversació de fons públics, segons recorda El Periódico, la qual cosa comportava que sol·licitessin per a ells penes de presó, però els continua imputant els delictes de desobediència greu i prevaricació.
L'escrit dels fiscals sosté que l'ex president va desatendre el mandat de l'Alt Tribunal de forma intencionada i, per tant, va incomplir l'obligació de deixar sense efecte la convocatòria
La Fiscalia els acusa d'haver desobeït intencionadament el mandat del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la consulta d'haver intentat aparentar que havien deixat l'organització del 9N en mans dels voluntaris. L'escrit dels fiscals sosté que l'ex president va desatendre el mandat de l'Alt Tribunal de forma intencionada i, per tant, va incomplir l'obligació de deixar sense efecte la convocatòria.
En cas que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideixi separar els delictes de desobediència i prevaricació, els fiscals reclamen per Mas pel delicte de desobediència una multa de 36.000 euros i inhabilitació especial per un any i sis mesos, i per prevaricació inhabilitació per un temps de vuit anys. i, per a Ortega i Rigau, multa de 30.000 euros i vuit anys d'inhabilitació.
El magistrat del TSJC, Joan Manel Abril, va donar per conclosa la causa al juny. Abril va considerar que existeixen indicis que els tres membres del Govern coneixien des del mateix dia 4 de novembre, quan es va produir, la resolució del Constitucional que impedia la celebració de la consulta, i que no la van acatar lloc que van continuar amb els contractes amb empreses privades subscrits, per exemple, per donar suport informàtic a la consulta, dotar d'ordinadors, adequar un centre de premsa o donar els resultats; amén de la confecció d'urnes i paperetes en a càrrec de reclusos de les presons catalanes, recull Efe.
Abril va rebutjar que la jornada tan sols fos obra de voluntaris, sinó que també creu que va haver-hi implicació institucional. Els investigats, aprofundia, van rebre comunicacions del mateix Tribunal Constitucional i de la Delegada del Govern a Catalunya en les quals se'ls informava de la suspensió.