El magistrat mai va dir que els investigats pel Procés fossin culpables
La demanda civil que l'expresident de la Generalitat Catalana Carles Puigdemont i els seus consellers fugats a Bèlgica han interposat en aquell país contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, gira al voltant d'unes declaracions del magistrat que s'han falsejat en la traducció.
Segons avancen aquest dimarts El Mundo i El Confidencial, Llarena mai va dir davant els mitjans de comunicació que els investigats pel Procés fossin culpables, una suposada afirmació que motiva la demanda per un delicte contra l'honor i la reputació imposada en un jutjat de Brussel·les per Puigdemont i la resta de polítics independentistes fugits allà.
El problema estaria, segons tots dos mitjans, en la traducció al francès de les esmentades declaracions, ja que mentre Llarena va parlar davant la premsa sobre els delictes que està investigant utilitzant el condicional, en el text francès, que els advocats dels consellers utilitzen, la comissió d’aquests delictes es dona per feta. Es canvia així, el sentit de les seves paraules.
Llarena va parlar sobre els delictes que està investigant utilitzant el condicional i en el text francès la comissió d'aquests delictes es dona per feta
"No és el cas que estem portant ara al Tribunal Suprem, es tracta de comportaments que apareixen recollits al nostre Codi Penal i que, amb independència de què hagi pogut ser la motivació que els hagi portat les persones a cometre, si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats", va dir Llarena a la premsa al final d'un curs a Oviedo en el qual estava participant.
No obstant això, l'afirmació que recull la denúncia és "peu importe ce qui peut avoir été la motivation qui a conduit a des personnes à els commettre, et oui c'est ce qui s'est produit, il faut faire une enquête", és dir: "Amb independència de què hagi estat la motivació que els hagi portat a cometre, com en efecte va succeir, han de ser investigats", tal com recull El Confidencial.
L'alteració va ser posada al descobert per un professor de francès hispanoparlant que va alertar en xarxes socials de la dissonància entre les declaracions reals, gravades en vídeo, i les recollides a la demanda civil.