Guaidó va demanar a May que el Banc d'Anglaterra li negués els lingots d'or sol·licitats per Maduro

Des de l'any passat, el país llatinoamericà ha intentat en diverses ocasions retirar l'or que té a la institució britànica pel temor de les sancions internacionals i possibles embargaments econòmics, en un moment en què la nació petroliera travessa una crisi de liquiditat després de la caiguda de la seva producció de cru.

Guaidó, reconegut com a president interí per més d'una dotzena de països encapçalats pels Estats Units, ha demanat en una carta enviada a May, datada el passat 26 de gener, aturar "aquesta transacció il·legítima (...) si els diners es transfereixen, seran usata pel règim de Maduro per reprimir el poble".

La missiva també va ser lliurada al governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney. El Banc i l'oficina de May no han respost a la sol·licitud de comentaris per part de l'agència Reuters, així com tampoc ho ha fet el govern veneçolà.

Veneçuela va realitzar el passat mes octubre la petició, quan tenia 14 tones d'or al banc britànic. Però durant el procés de gestió per intentar mobilitzar els lingots, l'emissor veneçolà va duplicar la seva quantitat d'or dipositada en aquesta institució a 31 tones, equivalents a 1.200 milions de dòlars.

Aquesta acumulació de lingots es va deure al pagament que el govern de Nicolás Maduro hauria fet a finals d'any a Deutsche Bank per aconseguir recuperar unes 17 tones d'or que havia col·locat en garantia d'un préstec de fa tres anys.

Les autoritats britàniques han estat reticents a mobilitzar els lingots sol·licitats per Maduro tot i les gestions del president del Banc Central, Calixto Ortega, per repatriar l'or, el transport del qual és increïblement costós.

L'Administració de Maduro no ha detallat el motiu pel qual vol ara recupera l'or, tot i que des del passat any ha optat per exportar-lo a països com Turquia, que s'ha convertit en el seu més recent aliat.

Guaidó, per la seva banda, ha afirmat a les cartes enviades a May i Carney que la repatriació era il·legal perquè la designació d'Ortega com a president del Banc Central no va ser aprovada per l'Assemblea Nacional i ha afegit que aquests actius han de ser guardats "per donar suport a la recuperació de Veneçuela".

El Parlament veneçolà treballa en un acord de recuperació d'actius a l'exterior. El país petrolier ja fa cinc anys que està en recessió amb hiperinflació, cosa que ha portat a la migració d'unes tres milions de persones des de 2015, segons les Nacions Unides.

Maduro culpa de la crisi la "guerra econòmica" llançada des dels Estats Units i el sector privat, però economistes i crítics al govern diuen que la contracció de l'economia es deu al sistema de intervenció estatal.