ERC calcula com esprémer Sánchez a canvi de donar suport als pressupostos
La formació independentista demanarà inversions i que avançi el diàleg
Esquerra Republicana ja no es tanca en banda a aprovar els pressupostos del president del Govern, Pedro Sánchez. És més, el partit independentista ha anat modulant el seu discurs durant les últimes setmanes, quan negava que els comptes del PSOE s'haguessin abordat a les converses que totes dues forces van mantenir per a la investidura, fins a l'acceptació del seu paper de socis dels socialistes a la Legislatura actual, que inclou el seu suport al projecte pressupostari. Però no serà gratuït. Els republicans pretenen cobrar ben cara la seva abstenció, en forma d'inversions i de finançament de competències.
Noticia relacionada
A files del partit d'Oriol Junqueras mesuren les presses de Moncloa per afinar els seus càlculs de fins a quin punt poden tibar la corda del líder socialista. Assumeixen que, com més aviat es pactin els pressupostos -Moncloa vol presentar el projecte al març-, major serà el cost electoral per a Esquerra, i busquen compensar el preu d'alinear-se amb Ferraz, quan falten pocs mesos per les eleccions a la regió. Encapçalen la seva llista de prioritats el referèndum i l'amnistia, així com "la resolució del conflicte polític", expliquen a Bolsamanía fonts informades.
Però de portes endins, assumeixen que no obtindran resultats a curt termini; de fet, saben del cert que els socialistes rebutjaran totes aquestes condicions, per la qual cosa rebaixen les seves peticions al fet que la taula de diàleg entre l'Executiu i la Generalitat, que arrenca el dimecres, continuï funcionant. Només després abordaran el Projecte de Llei dels Pressupostos, però adverteixen al PSOE que cal que es preparin per a una negociació "dura".
Segons ha avançat el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, reclamaran qüestions relacionades amb les infraestructures i els incompliments de finançament històrics en matèria de sanitat o dependència, tal com va avançar Bolsamania. ERC ha donat números: la Generalitat inverteix en dependència 1.500 milions d'euros i l'Estat n'aporta a Catalunya 300, quan la llei estableix que el repartiment de la despesa sigui al 50%.
Una altra de les qüestions que els republicans han posat sobre la taula són les deficiències de la balança fiscal entre l'Estat i Catalunya. Aquest desequilibri entre el que la regió contribueix i el que rep dels sectors públics nacionals. D'acord amb l'última actualització que ha fet pública el Departament d'Hisenda de la Generalitat, que lidera el republicà Pere Aragonès, aquest es va elevar a 16.800 milions d'euros anuals durant els exercicis 2015 i 2016. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es va comprometre la setmana passada a presentar aquestes balances.
El càlcul de la fiscalitat catalana s'efectua a partir del mètode del flux monetari i la incidència càrrega-benefici. Segons tots dos, la diferència entre el que Catalunya aporta, que és proper al 19% del PIB que representa la regió, i allò que rep, al voltant del 13%, és d'aproximadament sis punts. Segons l'Estatut de Catalunya, l'aportació dels serveis públics estatals a la comunitat ha d'igualar aquest 19%.
De fet, un dels motius pels quals els republicans van rebutjar els pressupostos del Govern fa aproximadament un any és precisament perquè no acabaven amb el dèficit. La inversió a Catalunya era històrica i presentava un increment del 66%, però es quedava en el 18,5% del PIB. No es preveu que els comptes que presenti Sánchez s'apartin gaire d'aquestes xifres, encara que ara mateix no hi ha xifres en concret, més enllà que la titular d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha promès una revisió del finançament autonòmic.
Una fiscalitat per a Catalunya pròxima al concert basc, a més del control dels ports i aeroports i d'altres infraestructures, i inversions de 45.000 milions d'euros fins a 2030, són d'altres reivindicacions de l'independentisme. Algunes d'elles queden recollides al document de 44 punts que Sánchez va lliurar al president de la Generalitat, Quim Torra, quan es van reunir el passat 6 de febrer a la seu del Govern català.
