Els experts critiquen el G7 i l'escassetat de mesures "tangibles" després de la reunió
"Al comunicat no es va assumir cap compromís important", comenten des d'Aberdeen
Els experts no semblen conformes amb els acords assolits pels líders del G7, reunits aquest cap de setmana al Regne Unit. Aquests s'han compromès a liderar la sortida del món de la pandèmia i la crisi del coronavirus, prometent més de mil milions de dosis de vacunes contra la Covid als països més pobres, ajudant els països en desenvolupament a créixer mentre lluiten contra el canvi climàtic i donant suport a un impost mínim a les empreses multinacionals.
No obstant això, Stephanie Kelly, analista d'Aberdeen Standard Investments, considera que les mesures "tangibles" van ser "escasses" més enllà del seu compromís de subministrar aquests 1.000 milions de vacunes al països en desenvolupament, la majoria de les quals no arribarà fins al 2022 . "Al comunicat no es va assumir cap compromís important sobre el clima, la cooperació econòmica, la Covid o la Xina". afirma Kelly.
"Aquesta cimera del G7 passarà a la infàmia", assenyala al respecte Max Lawson, responsable de la política de desigualtat del grup d'ajuda internacional Oxfam, segons informa CNBC. "Enfrontats a la major emergència sanitària en un segle i a una catàstrofe climàtica que està destruint el nostre planeta, han fracassat per complet a l'hora de fer front als reptes del nostre temps", afegeix.
Tot i la crida de Johnson per "vacunar el món" abans de finals de 2022, la promesa de mil milions de dosis per als països més necessitats -procedents tant de forma directa com a través de donacions al programa internacional COVAX- queda molt lluny dels 11.000 milions de dosis que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es necessiten per vacunar almenys el 70% de la població mundial i acabar realment amb la pandèmia.
Des d'Aberdeen reconeixen que la presència de Joe Biden, en lloc de Donald Trump, ha permès més acostament i més fotos, però remarquen que "no és suficient per aconseguir que canviïn les divisions entre les principals potències en qüestions clau".
DIFERÈNCIES SOBRE LA XINA
Les diferències d'enfocament s'han manifestat sobretot pel que fa a la Xina. Biden va voler persuadir els altres líders democràtics perquè presentessin un front més unificat per competir econòmicament amb Pequín i per cridar l'atenció de forma contundent sobre les "polítiques anti-mercat i els abusos dels drets humans" de la Xina.
"No obstant això, altres líders es van mostrar molt més silenciosos pel que fa a la Xina. La cancellera Angela Merkel segueix interessada en treballar amb aquest país, especialment en matèria de clima, i el primer ministre Boris Johnson tampoc la va esmentar en els seus comentaris finals", explica Stephanie Kelly.
"Mentrestant, una de les principals notícies del cap de setmana va ser la creixent acritud entre el Regne Unit i la UE sobre el protocol d'Irlanda de Nord. Hi incentius per trobar una solució, però pot ser que això no passi fins que es produeixi una crisi important i fins i tot una impugnació legal que corri el risc de convertir-se en una acció aranzelària. Aquest mes és clau per avançar, en cas contrari la situació podria prolongar-se durant tot l'estiu. Actualment, la situació no sembla prometedora, així que, bàsicament, tot segueix sent com ha estat el Brexit fins ara", conclouen des de Aberdeen.
