Els "dos senyals" que envia a Europa el triomf del conservador Mitsotakis a Grècia
S'ha imposat aquest diumenge a la repetició de les eleccions del país
El primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, revalida el mandat després de guanyar la repetició de les eleccions a Grècia que ha tingut lloc aquest diumenge i aconseguir la majoria absoluta gràcies als escons addicionals (fins a 50) que el sistema electoral atorga per la força guanyadora, en un parlament de 300 diputats. El partit Nova Democràcia (ND) de l'actual primer ministre lidera amb un 40,56%, enfront del 17,83% del partit Syriza, d'Alexis Tsipras.
El resultat de les eleccions de Grècia "no és només una bona notícia per a Grècia. També envia dos senyals a Europa", indiquen els analistes de Berenberg.
En primer lloc, expliquen, els extrems polítics poden recular. Els votants estan disposats a recompensar els responsables polítics que prenen decisions de vegades impopulars per fer avançar les seves economies. En segon lloc, les antigues economies en crisi de la perifèria de la zona de l'euro es poden convertir, mitjançant les reformes adequades, en una font de creixement i estabilitat per a Europa.
"El Govern de Mitsotakis ha transformat Grècia en l'estrella dels principals membres de l'euro", afegeix Berenberg. "Igual que Alemanya amb les seves reformes del 2003-2005, Grècia ha demostrat que ser membre de l'euro pot animar un país a reformar la seva oferta en lloc d'esperar un finançament potencialment inflacionista dels dèficits fiscals per part del banc central", explica.
Des que Mitsotakis va assumir el càrrec a mitjans del 2019, la inversió grega (formació bruta de capital fix) s'ha disparat un 42% en termes reals, ja que les empreses nacionals i estrangeres van respondre al programa favorable al creixement. Com a resultat, el PIB grec va superar el seu nivell prepandèmic en un 5,9% al primer trimestre del 2023, molt enfront de l'augment del 2,2% de la zona de l'euro en conjunt. L'augment de les exportacions, que amb prou feines van passar el 19% del PIB el 2009 al 47,5% a principis del 2023, reflecteix la posició competitiva més forta de Grècia.
Des d'un màxim del 206% el 2020, la relació entre el deute públic grec i el seu PIB ha caigut fins al 171% a finals del 2022. “Sembla que se situarà per sota de la ràtio de deute d'Itàlia (144% del PIB) el 2026, gràcies al generós finançament a llarg termini dels creditors oficials de Grècia. Com a resultat, Grècia hauria d'estar en camí de recuperar aviat la qualificació de grau d'inversió per als seus bons de l'Estat”, conclou Berenberg.
