També inclou requisar béns o imposar sancions
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat l'aplicació a partir de demà del 'estat d'alarma' a Espanya per la crisi del coronavirus. Aquesta mesura està recollida a l'article 116 de la Constitució espanyola i es desenvolupa en la Llei orgànica 4/1981 d'Estat d'Alarma, Excepció i Setge, que preveu la seva declaració en cas de, entre d'altres circumstàncies, "crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus". Entre les potestats que atorga al Govern s'hi troben la de limitar la circulació de persones o intervenir fàbriques, requisar béns, imposar prestacions personals obligatòries o sancions per al seu compliment.
Segons la Carta Magna, la declaració d'un estat d'alarma l'instaura el Govern mitjançant un decret acordat pel Consell de Ministres en el qual es determina l'àmbit territorial al qual s'estenen els efectes de la citada declaració. En aquest cas, el president ha anunciat que afectarà a tota Espanya.
El termini màxim serà de 15 dies i s'ha de retre comptes al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a aquest efecte i sense l'autorització dels quals no podrà ser prorrogat aquest termini. La Llei orgànica precisa, a més, que el Parlament podrà establir l'abast i les condicions vigents durant la pròrroga.
I també estableix que la declaració ha de ser difosa de manera obligatòria per tots els mitjans de comunicació públics i pels privats que es determinin, i que entrarà en vigor des de l'instant mateix de la seva publicació al BOE.
ES DECLARA PER CIRCUMSTÀNCIES EXTRAORDINÀRIES QUE IMPEDEIXEN LA NORMALITAT
La regulació de l'estat d'alarma està recollida als primers 12 articles de la Llei 4/1981 dels Estats d'Alarma, Excepció i Setge. Segons aquesta norma, es procedirà a declarar l'esmentat estat quan les circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les Autoritats competents.
Tant les mesures com la durada han de ser les "estrictament indispensables" per assegurar el restabliment de la normalitat, i la seva aplicació es farà de forma proporcionada a les circumstàncies. A més, no interromp el normal funcionament dels poders constitucionals de l'Estat.
La Llei preveu la declaració de l'estat d'alarma en quatre tipus de situacions que suposin alteracions greus de la normalitat, i una d'elles és en cas de "crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus".
Les altres tres situacions en què l'Executiu el pot aprovar és en cas de: catàstrofes, calamitats o desgràcies com a terratrèmols, inundacions, incendis o accidents de gran magnitud; paralització de serveis públics essencials per a la comunitat o situacions de manca d'abastiment de productes de primera necessitat.
CONSEQÜÈNCIES: INTERVENIR FÀBRIQUES, REQUISAR DE BÉNS
Tant el decret que declara l'estat d'alarma, com els successius que es dictin durant la seva vigència, permeten: limitar la circulació de persones i vehicles; practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
El Govern també podria intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats, justificant-ho als Ministeris interessats, així com limitar o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera necessitat.
A més, es podran impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis i dels centres de producció afectats per les situacions de falta de provisions de productes de primera necessitat. En aquest últim cas, l'Executiu fins i tot podria acordar la intervenció d'empreses o serveis, així com la mobilització del seu personal, amb la finalitat d'assegurar-ne el funcionament.
SANCIONS, SI INCOMPLEIXEN AUTORITATS PODEN PERDRE FACULTATS
L'article 10 de la Llei contempla que l'incompliment o la resistència a les ordres de l'Autoritat competent durant l'estat d'alarma serà sancionat conformement al que disposa les lleis.
Però encara que aquesta Llei no estableix específicament quines serien les sancions, els experts consultats per Europa Press precisen que el decret que declara la situació d'alarma ha de recollir quines són.
Si la desobediència fos comesa per funcionaris, les autoritats podran suspendre'ls immediatament de l'exercici dels seus càrrecs, passant, en el seu cas, el tant de culpa al Jutge, i es notificarà al superior jeràrquic, a l'efecte de l'oportú expedient disciplinari.
I si l'incompliment correspon a autoritats, les facultats d'aquestes podran ser assumides per una autoritat competent mitjançant la vigència de la declaració d'alarma.
L'AUTORITAT POT IMPOSAR SERVEIS EXTRAORDINARIS ALS COSSOS DE POLICIA
Una cop s'ha produït la declaració de l'estat d'alarma, totes les autoritats civils i l'administració pública del territori afectat --cossos de policia de les CCAA i Locals-- i els seus funcionaris i treballadors queden sota l'autoritat competent per a la protecció de les persones, béns i llocs. Aquesta pot imposar-los serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa.
Si l'autoritat competent fos el president d'una comunitat autònoma, podria requerir la col·laboració dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, que actuaran sota la direcció dels seus comandaments naturals.
EL GOVERN POT DESIGNAR AUTORITAT MILITAR PER EXECUTAR LES MESURES
La Llei orgànica 4/1981 no preveu intervencions específiques de les Forces Armades en estats d'alarma, la qual cosa no vol dir que tals circumstàncies no incideixin també en l'Administració Militar, segons recull el Ministeri de Defensa a la seva pàgina web.
En aquest sentit, precisa que en aquestes circumstàncies, el Govern, que dirigeix la política militar i de la defensa, assumirà totes les facultats extraordinàries previstes en la Constitució i a la Llei orgànica d'Estats d'Alarma, d'Excepció i de Setge, i pot designar l'autoritat militar que, sota la seva direcció, hagi d'executar les mesures que procedeixin.
QUAN FINALITZA DECAU LA COMPETÈNCIA SANCIONADORA PERÒ NO LES SANCIONS
Una cop ha finalitzat la vigència de l'estat d'alarma, decau l'eficàcia de les competències en matèria sancionadora i d'actuacions preventives que corresponguin a les autoritats competents i també totes les mesures concretes que s'hagin adoptat sobre la base d'aquestes, excepte si consisteixen en sancions fermes.