Wall Street cau tímidament després de la mala dada d'ocupació dels EUA

Els Estats Units tan sols ha creat 235.000 llocs de treball privats a l'agost, molt lluny dels 720.000 que estimaven els experts, i fins i tot per sota del que anticipava la consultora ADP aquest dimecres que calculava que durnat el passat mes hi va haver 374.000 nous llocs de treball. L'atur, però, ha caigut des del 5,4% al 5,2%.

"Les empreses sempre prefereixen alentir el ritme de contractació abans de prendre la mesura més dràstica d'acomiadar el personal existent, i al mercat laboral actual, extremadament ajustat, creiem que el llistó dels acomiadaments és encara més alt del que és habitual", deien des de Pantheon Macroeconomics aquest dijous.

Segons els economistes enquestats per The Wall Street Journal, la variant delta està darrere d'aquesta desacceleració, ja que els negocis van deixar de contractar davant les incerteses que provoca i per la despesa del consum, que també s'ha vist afectat, a l'igual que la confiança.

En aquest sentit, la plataforma Indeed assegura que sí, hi ha vacants als EUA. Concretament, uns 10,5 milions. El problema és també la por de molts nord-americans de ser contagiats al seu nou treball.

Ara només falta veure què fa la Reserva Federal (Fed). "La dada d'ocupació pot tenir un impacte significatiu en la renda fixa i variable per la seva estreta relació amb el tapering de la Fed", reconeix l'analista Jim Paulsen.

Després que el seu president, Jerome Powell, obrís la porta recentment a la reducció de compres, aquest nou escenari allunya la possibilitat d'això. Almenys, al curt i fins i tot a mitjà termini.

"Qualsevol intent de tapering serà posposat causant una nova caiguda en la rendibilitat del deute, a més d'un nou gir en el lideratge de les borses, que es bolcarien sobre sectors tecnològics i defensius sense descartar tampoc algun retrocés temporal", postil·la Paulsen.

De fet, alguns dels seus funcionaris han expressat durant les últimes setmanes optimisme cap al mercat laboral, però sempre han deixat clar que no canviaran el curs de les seves polítiques fins a apreciar-hi fortalesa.

A nivell empresarial, Didi despunta un 5% després que Pequín hagi anunciat la possibilitat de prendre una participació en la companyia de transport per carretera i posar-la sota control estatal. Encara no està clar la mida de l'accionariat que estaria disposada a comprar.

En altres mercats, l'euro ha tocat màxims de dos mesos davant un dòlar pressionat per la macroeconomia. Ha arribat als 1,19 dòlars, mentre que ara puja un 0,15% i es canvia a 1,1892 dòlars.

Les criptodivisies també se n'han vist esquitxades. El bitcoin ha arribat a xifres no vistes en quatre mesos, superant la barrera dels 50.800 dòlars. De fet, ara mateix es revalora un 3,08% fins als 50.888 dòlars.

Així mateix, el petroli West Texas repunta un 0,63%, fins als 70,43 dòlars. A més, l'unça d'or puja un 0,92%, fins als 1.828 dòlars, mentre la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys avança fins a l'1,326%.