Wall Street aprofita la 'treva' comercial i segueix comprant

Un gir que els experts de Link Anàlisi atribueixen a les declaracions del secretari de Comerç dels EUA, Wilbur Ross, i, sobretot, del nou assessor econòmic del president Trump, Larry Kudlow, un vell conegut de Wall Street, restant importància a l'enfrontament comercial entre els EUA i la Xina, cosa que "va permetre que la borsa nord-americana es girés a l'alça, arrossegant rere seu els mercats europeus", indiquen.

Els analistes d'AXA Investment Managers li treuen ferro a la mediàtica guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. "La guerra comercial ens preocupa molt poc a nivell fonamental", apunta Jaume Albella, director de vendes a l'oficina espanyola de la gestora.

A la mateixa línia, diversos experts consideren que la Xina i els EUA estan 'condemnats' a entendre's en les seves disputes comercials, ja que depèn mútuament un de l'altre. Els experts d'Oxford Ecomomics afirmen que "la resposta de la Xina ha estat més agressiva", a causa que les exportacions americanes cap a la seva economia són molt menors. No obstant això, afegeixen que se situa en línia amb les seves previsions i que la consideren "una tàctica negociadora dirigida a pressionar els EUA per negociar".

Danske Bank considera que l'escenari més positiu (i més probable) és que les dues nacions arribin a un acord ampli que inclogui menys aranzels per als productes xinesos i el suport dels EUA a la Xina en la seva política sobre Taiwan, a canvi que la Xina ofereixi un millor accés al seu mercat a les empreses nord-americanes i que es comprometi a respectar la propietat intel·lectual.

Al terreny macro, el dèficit comercial dels EUA al febrer ha pujat fins als 57.600 milions de dòlars, lleugerament per sobre del que s'esperava (56.800 milions). Al mercat laboral, les peticions setmanals d'atur han pujat fins a les 242.000 des de les 218.000, per sobre de les 225.000 esperades. En positiu, les peticions contínues han baixat més del que s'esperava, fins a 1,8 milions.

L'ADVERTÈNCIA DE JAMIE DIMON

El conseller delegat de JP Morgan, Jamie Dimon, ha advertit que el mercat podria estar subestimant la possibilitat que la Reserva Federal (Fed) hagi d'actuar més ràpid en la normalització de la seva política monetària davant del ritme que tothom pensa.

Així ho ha assenyalat el màxim directiu d'un dels bancs més influents del món a la seva carta anual per als accionistes feta pública aquest dijous, després d'explicar que els inversors es troben actualment en un escenari on mai havien 'jugat' abans.

"L'expansió quantitativa (QE) mai s’ha dut a terme a tal escala i no coneixem amb exactitud els innombrables efectes que està tenint sobre els actius, la confiança, les despeses de capital o altres factors", ha afegit.

Dimon considera que tampoc és possible anticipar els efectes de la seva reversió massiva

Per això, Dimon considera que tampoc és possible anticipar els efectes de la seva reversió massiva. "Hem de lluitar amb la possibilitat que, en algun moment, la Fed i altres bancs centrals hagin de prendre mesures més dràstiques de les quals actualment s'anticipen", ha asseverat el banquer.

Un escenari sobre el qual el banquer creu que podria succeir si la inflació i els salaris creixen més del previst. "Crec que moltes persones subestimen la possibilitat d'una major inflació i salaris, cosa que significa que es podria estar subestimant la possibilitat que la Fed hagi de pujar els tipus d'interès més ràpid del que tots esperem", ha subratllat.

ZUCKERBERG DONA EXPLICACIONS

Per la seva banda, el fundador i conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, ha reconegut que hi ha activitat a la xarxa social per estendre desinformació i les denominades notícies falses, com han detectat en relació a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, però també en les eleccions celebrades a França i Alemanya.

Zuckerberg també ha confirmat la dada dels afectats per l'ús il·legal de dades d'usuaris per part de Cambridge Analytica, 87 milions d'usuaris, i no només als Estats Units.

ALTRES MERCATS

Al mercat de divises, l'euro es deprecia un 0,21%, fins als 1,2250 dòlars (màxim anual als 1,2557 dòlars). Al mercat de deute, el rendiment del bo nord-americà a 10 anys repunta fins al 2,816% (màxim anual al 2,956%).

Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,2%, fins als 63,26 dòlars, mentre el cru Brent puja un lleuger 0,04%, fins als 68,05 dòlars (màxim anual al 70,78 dòlars). Per la seva banda, l'unça d'or cedeix un 0,87%, fins als 1.328 dòlars (màxim anual als 1.370,5 dòlars).