Volatilitat extrema a Wall Street després del seu 'dilluns negre'

Els moviments dels índexs novaiorquesos estan sent inusualment volàtils, a la qual cosa no estan acostumats els inversors durant els últims temps. El Dow Jones, que es va desplomar un 4,6% aquest dilluns, ha arribat a caure a prop del 2% a l'obertura, fins als 23.778 punts, ha repuntat posteriorment més de l'1,4%, fins als 24.712 punts, i ara puja un 0,1%, fins als 24.379 punts. És a dir, s'ha mogut en un rang de gairebé 1.000 punts durant la sessió.

En la mateixa línia, l'índex VIX de volatilitat, conegut com l'índex de la 'por' als mercats, va registrar la major pujada diària de la seva història, en repuntar un 115%, per sobre dels 37 punts. I aquest dimarts ha tornat a disparar-se fins als 50 punts, s'ha desplomat posteriorment fins als 22 punts i ara cau un 0,8%, fins als 37 punts, en una jornada durant la qual pot passar de tot.

SORPRESA?

Malgrat que els inversors intenten buscar una explicació raonable a les caigudes d'ahir, la veritat és que molts inversors, alguns d'ells 'mans fortes', ja havien anticipat que en algun moment es produiria una correcció de certa envergadura a Wall Street. Sobretot després que els índexs novaiorquesos haguessin arribat a pujar més del 7% durant les quatre primeres setmanes de gener.

Per exemple, Ray Dalio, del fons Bridgewater Associates, va avisar durant el Fòrum de Davos a la setmana passada que esperava una correcció significativa "durant els propers 18 mesos". I els experts de Piper Jaffray van anticipar una caiguda de fins al 20% al passat 12 de gener, a causa del repunt que estava registrant la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys.

Aquests experts van introduir un matís interessant. Una caiguda del 20% no afectaria la tendència alcista primària de la renda variable nord-americana, iniciada el 2009, sinó que pot ser considerada 'normal' des del punt de vista tècnic.

Dilluns passat, sense anar més lluny, el premi Nobel d'Economia i expert en els mercats financers, Robert Shiller, va assenyalar que el mercat no necessita cap raó per corregir. "La gent pregunta què provocarà una correcció, però no en cal una raó. La dinàmica de les bombolles és que en algun moment s'acaben", va assenyalar durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

A això cal afegir els nivells de sobrecompra extrems que registrava Wall Street i el fet que la pèrdua de suports de curt termini probablement accelerés les vendes dels sistemes automàtics basats en algoritmes que es van produir durant l'última hora de negociació.

BANQUERS CENTRALS

Tampoc sembla casual que la major caiguda de la Borsa de Nova York des de 2011 coincidís amb la presa de possessió de Jerome Powell com a nou president de la Reserva Federal. L'expresident de la Fed, Alan Greenspan, va assenyalar el passat dijous que "tenim dues bombolles: una al mercat d'accions i una altra al dels bons".

En aquest sentit, la sensació del mercat que la inflació pot pujar més del que s'esperava, i el repunt en la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys (ahir va tocar un màxim des del 2014 al 2,883% però ara s'ha relaxat fins al 2,719 %), són els principals factors fonamentals per explicar la correcció del mercat. Greenspan també va mostrar la seva preocupació per un repunt de la inflació.

El que ha quedat clar és que el mandat de Powell al capdavant de la Fed no serà tan plàcid com el de Janet Yellen. El nou president del banc central hereta una economia en plena ocupació amb un saludable ritme de creixement, però també un cicle expansiu molt madur i uns elevats nivells de deute i dèficit públic. El temor és que les mesures que ha de prendre a partir d'ara (seguir pujant els interessos i reduir el balanç), afectin el creixement i desencadenin la propera recessió.

El president de la Fed de Sant Louis, James Bullard, ha comentat aquest dimarts que la inflació es mantindrà sota control i que la seva previsió és que se situï en línia amb l'objectiu del banc central, establert al 2%. En la seva opinió, la fortalesa del mercat laboral no produirà pressions inflacionistes destacades.

PÈRDUES PER CREDIT SUISSE

Una de les víctimes de la caiguda borsària i el repunt de la volatilitat està sent Credit Suisse. El banc suís va caure a prop del 4% a causa que és el major comercialitzador de productes financers derivats que cotitzen de forma inversa a l'índex de volatilitat. El banc ha assenyalat que no ha experimentat pèrdues per la pèrdua de valor d'aquests productes (denominat VelocityShares Daily Inverse VIX Short Term ETN), però els inversors penalitzen les seves accions.

En altres notícies corporatives, aquest dimarts han presentat els seus resultats companyies com Allergan, General Motors i Disney. Tot i que la temporada de resultats empresarials ha passat a un segon pla en aquests moments.

ALTRES MERCATS

Al mercat de divises, després dels màxims de l'euro des de 2014 marcats al passat 25 de gener als 1,2536 dòlars, la moneda europea s'aprecia un 0,27%, fins als $1,2401. Els analistes tècnics de 'Bolsamanía' consideren que l'euro té una forta resistència als 1,26 dòlars.

Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,75%, fins als $63,67, mentre el cru Brent cedeix un 0,83%, fins als $67,06, després de marcar el 25 de gener màxims des de desembre de 2014 als 71,28 dòlars. I l'unça d'or puja un 0,7%, fins als 1.346 dòlars, després de registrar màxims des de 2016 als 1.370 dòlars també el passat 25 de gener.

Per anàlisi tècnica, César Nuez, analista de 'Bolsamanía', comenta que la correcció del Dow Jones pot ser tan sols una "sana presa de beneficis". Després d'una pujada extraordinària del 34% des de principis de 2017, "entra dins de la lògica que el Dow Jones busqui suport a prop dels 23.250 punts, nivells on es troba la mitjana de 200 sessions", afirma aquest expert. El Dow va marcar un mínim aquest dilluns als 23.923 punts, tot i que va tancar als 24.345.