En el còmput del mes, la borsa de Nova York acumula un saldo positiu, encara que desigual
Signe mixt a Wall Street, durant l'última jornada d'un mes de setembre que acumula un saldo positiu, encara que desigual, per als índexs novaiorquesos.Per exemple, el Dow Jones puja un 2% al mes fins aquest divendres, l'S&P 500 ,un 1,6% i el Nasdaq, un 0,4%. Aquest divendres, el Dow cau lleugerament un 0,1%, mentre l'S&P puja un 0,1% i el Nasdaq avança un 0,3%.
En qualsevol cas, la renda variable nord-americana segueix demostrant la seva fortalesa, ja que l'S&P 500 va ser capaç de marcar aquest dijous un nou màxim històric als 2.510 punts i acumula ja una revaloració del 12% aquest any. Aquest divendres, marca un nou rècord als 2.513 punts.
Tot això en un context en el qual se segueix parlant d'una banda de la reforma fiscal presentada aquesta setmana per l'Administració Trump (saludada amb guanys per la borsa però que provoca molts dubtes sobre la seva aprovació en aquest exercici, perquè entri en vigor el 2018).
"Continua l'escepticisme de molts inversors en relació a la capacitat del Govern per tirar endavant al Congrés la nova llei", afirmen des de Link Securities. "Els continus fracassos legislatius que ha experimentat durant el present exercici, a conseqüència de les diferències de criteri dins del partit Republicà, fan que molts inversors no acabin de creure que hi haurà rebaixes d'impostos generalitzades", afegeixen aquests experts.
L'assessor econòmic de Trump, Gary Cohn, exbanquer de Goldman Sachs i que pot ser un dels candidats per presidir la Reserva Federal en substitució de Janet Yellen, ha comentat que les rebaixes fiscals es finançaran soles pel major creixement econòmic que generaran.
Els analistes de Citi afirmen que les propostes són positives perquè poden impulsar el PIB de manera important (tres punts percentuals de 2017-2021), però la principal interrogant radica en saber com contrarestar la pèrdua d'ingressos per al Govern (fins a 2 bilions de dòlars durant la pròxima dècada) que impliquen els ambiciosos retallades d'impostos plantejats, tant a empreses com a particulars.
En relació a la Fed, el mercat ha descomptat aquesta setmana un missatge més dur del que s'esperava per part del banc central. "Tot i la baixa inflació, Yellen (presidenta de la Fed) ha declarat que seria imprudent no seguir amb les pujades de tipus. La creació d'ocupació és superior al ritme sostenible per a una economia amb atur baix i vol evitar un sobreescalfament. La Fed preveu una nova pujada (en el preu del diner) fins a 1,25%/1,50% al desembre de 2017" i tres més el 2018, afirmen des de Bankinter.
Aquest dijous, el vicepresident sortint de Fed, Stanley Fischer, va assegurar que és important per al banc central revertir el seu programa massiu de compra de bons, atès que anteriorment havia dit que era una mesura temporal.
En l'actualitat econòmica d'aquest divendres, s'ha publicat una dada que precisament utilitza molt la Fed per calibrar les seves expectatives d'inflació a llarg termini. Es tracta de l'índex de preus subjacent de la despesa en consum personal, conegut com PCE per les seves sigles en anglès. És una estimació del canvi en els preus d'una cistella de béns que els consumidors compren cada mes. El seu caràcter subjacent es deu al fet que exclou productes com menjar i energia, més volàtils, de manera que el PCE captura una estimació precisa del canvi en els preus. En taxa interanual fins a setembre, ha baixat fins a l'1,3% des de l'1,4%, una dècima menys del que s'esperava.
A més, el PMI de Chicago del mes de setembre ha superat àmpliament les previsions i la confiança del consumidor de la Universitat de Michigan, també de setembre, s'ha situat lleugerament per sota dels pronòstics.
A nivell empresarial, Apple continua amb la seva mala ratxa borsària i cau un 0,2% al Dow Jones. El gegant tecnològic no aixeca el cap des que va presentar els seus nous iPhones. Els valors més baixistes són Merck (-1%) i Chevron (-0,7%). Les accions més rendibles són les de Home Depot (+0,6%) i Microsoft (+0,4%).
En altres mercats, el preu del petroli puja un 0,2%, en el cas del cru West Texas, fins a 51,70 dòlars, mentre el cru Brent avança un 0,3%, fins a 57,60 dòlars. A més, l'unça d'or puja un 0,1%, fins a 1.290 dòlars. Per la seva banda, l'euro puja un 0,2%, fins a 1,1811 dòlars, després de les últimes caigudes registrades per la divisa europea. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cotitza al 2,30%.