Vendes a Wall Street malgrat els guanys d'Apple després dels resultats

Els índexs novaiorquesos van tornar a girar-se a la baixa aquest dijous al tram final de la sessió per segona jornada consecutiva. La volatilitat s'ha instal·lat al mercat a curt termini i qualsevol cosa pot passar durant la sessió.

Els violents girs del mercat estan sent protagonitzats pel Nasdaq. És la primera vegada que l'índex tecnològic oscil·la a la baixa més del 3% durant dues jornades consecutives "des dels anys 80", destaca Michael Hewson, cap d'anàlisi de CMC Markets.

El bon comportament d'Apple dona un respir al to general del mercat, però els inversors sens dubte estan rotant les seves posicions cap a accions de valor en lloc de companyies de creixement. Així, molts valors del Nasdaq acumulen caigudes superiors al 50% des dels màxims.

La correcció de l'índex tecnològic des dels seus màxims de 16.212 punts registrats el 22 de novembre passat supera el 17%; i només la resistència d'alguns grans valors com Apple o Microsoft impedeix que la caiguda sigui més gran. Tot i que cal recordar que aquesta correcció és 'normal' des d'un punt de vista tècnic, ja que els valors tecnològics acostumen a caure amb més força i rapidesa que el conjunt del mercat, com passa quan pugen.

RESERVA FEDERAL MÉS AGRESSIVA

Aquests moviments tècnics, a nivell fonamental, s'expliquen pel canvi de to de la Reserva Federal (Fed), que ha mostrat un compromís clar amb la reducció de la inflació en els propers mesos.

Després de les declaracions 'hawkish' del seu president, Jerome Powell, durant la roda de premsa, el mercat ja descompta una primera pujada de tipus al març (fins i tot es parla d'una doble pujada de 50 punts bàsics en algunes anàlisis) i fins a cinc pujades al llarg del 2022.

A més, els experts ja fan càlculs sobre quan i en quina quantitat començarà el banc central a reduir el seu elevat balanç, que ha 'engreixat' fins als 8,8 bilions de dòlars després del programa de compra d'actius per mitigar l'impacte de la pandèmia.

Oxford Economics espera que la Fed comenci a reduir el balanç "al juliol" a un ritme de 90.000 milions de dòlars, cosa que resultarà en una retallada d'uns 400.000 milions al segon semestre i fins a 1 bilió de dòlars el 2023. Això, segons la seva valoració equival a dues pujades de tipus addicionals de 25 punts bàsics.

A més, la dada d'inflació PCE dels Estats Units ha tancat el 2021 amb una pujada anual del 5,8% al desembre, una xifra que s'ha situat per sota de les previsions (6,1%), encara que superior al 5,7% registrat al novembre, segons les dades publicades per l'Oficina d'Estadístiques Laborals del Departament de Comerç nord-americà. D'aquesta manera, l'indicador ha assolit uns nivells no vists des del 1982.

FRONT GEOPOLÍTIC

Al front geopolític, l'última hora passa per la trucada telefònica entre el president dels EUA, Joe Biden, i el president ucraïnès Volodímyr Zelenski, dijous a la tarda. Biden ha anticipat que la invasió russa es pot produir "en algun moment del mes que ve".

A més, Emmanuel Macron mantindrà aquest divendres una conversa telefònica amb Vladímir Putin per intentar temperar els ànims.

Altres informacions assenyalen que Moscou està esperant que comencin els Jocs Olímpics d'hivern a Pequín, el 4 de febrer, per llançar la seva ofensiva, segons ha comentat la subsecretària d'Estat dels Estats Units, Wendy Sherman.

ANÀLISI TÈCNICA I ALTRES MERCATS

Per anàlisi tècnica, "hem d'estar preparats per a unes jornades de màxima volatilitat. Podem veure fortes pujades i caigudes dins el mateix dia sense que res canviï. L'important és que Wall Street no perdi els mínims de dilluns", ha assenyalat José María Rodríguez , analista de 'Bolsamania'.

Aquesta jornada, l'S&P 500 va dibuixar "un prometedor 'martell' des de zona de suport", però "la condició que hem d'exigir a aquest 'martell' és que sota cap concepte es poden perdre (i menys en preus de tancament) els mínims de la sessió. Mentre aguantin és qüestió de temps que el rebot s'acabi produint i llanci els preus a cotes clarament superiors", ha afegit aquest expert.

El petroli West Texas rebota un 1,9%, fins als 88,21 dòlars. Per part seva, el barril de Brent avança un 1,8% i frega els 91 dòlars. A més, l'euro suma un 0,05% i es canvia a 1,1151 dòlars, mentre que l'unça d'or cau un 0,57%, fins als 1.782 dòlars. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja fins a l'1,827%; i el bitcoin s'aprecia un 1,7%, fins als 36.834 dòlars.