Suaus compres a Wall Street després d'un IPC que no baixa segons el que s'esperava

El mercat està completament pendent de la lectura d'inflació dels Estats Units del setembre que s'ha mantingut estable al 3,7%, mentre que el consens esperava una moderació d'una dècima, fins al 3,6%. Per part seva, la taxa subjacent, que exclou aliments i energia, ha baixat fins al 4,1%, des del 4,3% del mes anterior.

Per Richard Garland, estrateg en cap d'inversions d'Omnis Investments, “la inflació continua la seva trajectòria descendent malgrat l'interessant informe de nòmines de la setmana passada i el recent augment dels preus del petroli. És probable que aquesta tendència a la baixa continuï, ja que molts dels factors que van impulsar la inflació en primer lloc estan disminuint”.

Així mateix, des d'Oxford Economics destaquen que "aquest informe no canviarà el missatge dels funcionaris de la Fed dels darrers dies que es poden donar el luxe de ser pacients".

Això és perquè encara no sembla estar clar quina serà la propera decisió de política monetària de la Reserva Federal (Fed). Les actes de la reunió de setembre publicades ahir van evidenciar la divisió entre funcionaris del banc central nord-americà, que no van aconseguir assolir un consens sobre si caldria o no una nova pujada dels tipus d'interèspel que queda de l'any, encara que sí que es van posar d'acord que els tipus necessitarien estar a nivells restrictius durant més temps per aconseguir domar la inflació.

Les darreres declaracions dels membres de la Fed reflecteixen aquesta divergència d'opinions. Aquest dimarts, el president de la Reserva Federal d'Atlanta, Raphael Bostic, va optar per una postura 'dovish' i va dir que considera que la política monetària és prou restrictiva per reduir la inflació al 2%. Per contra, el governador de la Fed, Christopher J. Waller, i el president de la Fed de Minneapolis, Neel Kashkari, dos dels més reconeguts 'falcons' del banc central es van mostrar partidaris de "continuar treballant" per aconseguir l'objectiu d'inflació i van anunciar que podrien caldre més pujades dels tipus d'interès.

"La probabilitat que no s'apugin els tipus el novembre va superar el 90% després de les actes de la Fed, mentre que a principis d'aquesta setmana se situava al voltant del 70%. Els futurs dels fons federals dels EUA també cotitzen per sobre del 70% per a una no pujada el desembre, mentre que aquesta probabilitat s'acostava al 50/50 fa uns dies", explica Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank.

De la mateixa manera, aquesta experta subratlla que la reculada dels bons del Tresor nord-americà i del dòlar, dos dels principals impulsors d'aquest rebot de la renda variable, no es deu únicament a un moviment ràpid cap a actius refugi, sinó també està impulsat per les expectatives d'una Fed més laxa.

"Aquesta és sens dubte la raó per la qual també veiem que l'S&P500 amplia els guanys per quarta sessió consecutiva. L'S&P500 ha guanyat cada dia des que van començar les tensions a l'Orient Mitjà. Si els rendiments haguessin baixat només per la guerra a l'Orient Mitjà, els actius de risc -com la renda variable- s'haurien quedat enrere. Però no és així. Els inversors compren accions, compren bons i també compren una mica d'or i francs suïssos per cobrir-se", assegura Ozkardeskaya.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

Al pla empresarial, Domino's Pizza i Delta Air presenten els seus comptes, en espera que la temporada de resultats es doni oficialment per iniciada aquest divendres una vegada publiquin bancs com BlackRock, Citi, JP Morgan i Wells Fargo.

En altres mercats, pujades en el petroli. El cru Brent repunta un 1,1% fins als 86,76 dòlars i el WTI, un 0,83%, fins a superar els 84 dòlars.

Per la seva banda, l'euro puja lleugerament enfront del dòlar (+0,05%, 1,0623). A més, l'unça d'or remunta un 0,37% fins als 1.894 dòlars i la plata, un 0,91% fins als 22,33 dòlars.

El bitcoin cedeix fins als 26.700 dòlars i el rendiment del bo nord-americà a 10 anys cau al 4,56% i baixa gairebé 3 dècimes respecte a la xifra de divendres passat.