Suaus caigudes a Wall Street després d'insistir Powell en "més pujades de tipus"

El sòlid informe d'ocupació de divendres passat, que fins i tot va sorprendre el banquer central, ha estat un reflex que restaurar l'estabilitat de preus portarà més temps de l'estimat inicialment. "Llavors, si seguim rebent, per exemple, informes sòlids sobre el mercat laboral o informes d'inflació més alts, és possible que hàgim de fer més i augmentar les taxes més del que està descomptat", va afirmar Powell en una conferència al Club Econòmic de Washington.

"Els inversors semblen una mica alleujats que el president de la Fed, Jerome Powell, segueixi el guió de la setmana passada tot i que l'informe d'ocupació de divendres indica que el mercat laboral segueix encés. Sembla que els operadors s'havien tornat una mica més defensius davant l'expectativa d'un canvi agressiu, però Powell es va abstenir de fer el salt", indica Craig Erlam, analista d'Oanda.

El mercat ha descomptat que els tipus dinterès continuaran pujant. Tot i això, segons afirma Naeem Aslam, analista en cap de mercats d'AvaTrade, les expectatives ja no són que el tipus d'interès dels fons federals se situï entre el 4,75% i el 5%. "De fet, molts creuen que la Reserva Federal podria acabar portant el tipus d'interès fins al 5,25%", estima.

"Les pujades de tipus tenen un preu, però el mercat encara no sap quant de temps es mantindran altes, i segueix valorant les retallades massa aviat", assenyala Neil Wilson, de Markets.com.

En la mateixa línia es manifesten els experts de Renda 4, que consideren que "les borses no saben si recollir en negatiu la idea de tipus més alts durant més temps o en positiu la resiliència de l'economia nord-americana i sobretot del seu mercat laboral" .

Aquest dimecres parlaran nous membres de la Fed, com John Williams, president de la Reserva Federal de Nova York, i Christopher Waller, membre de la Junta de Governadors, els discursos dels quals seran seguits amb atenció pels inversors per buscar noves 'pistes'.

BIDEN DEMANA MESURES 'ANTITRUST'

Al pla empresarial, el president dels Estats Units, Joe Biden, va oferir dimarts a la nit el seu discurs sobre l'estat de la Unió, i hi va reclamar una legislació antimonopoli dirigida als gegants tecnològics, per limitar-ne el poder, posant directament al punt de mira empreses com Amazon, Apple, Meta Platforms i Alphabet, matriu de Google.

Pel que fa a la Llei d'Innovació i Elecció Online (AICOA, per les sigles en anglès), Biden ha instat a "aprovar una legislació bipartidista per reforçar l'aplicació de les lleis antimonopoli i evitar que les grans plataformes en línia donin als seus propis productes una avantatge injust".

Les grans tecnològiques no passen un bon moment després d'haver decebut el mercat amb els seus resultats empresarials i d'estar immerses en una onada d'acomiadaments, l'última víctima dels quals ha estat eBay, que acomiadarà 500 treballadors, el 4% de la plantilla, amb l'objectiu crear un "creixement sostenible a llarg termini". Zoom també ha anunciat una retallada de 1.300 treballadors, a causa de "la incertesa de l'economia global i el seu efecte als clients".

ALTRES MERCATS

En altres mercats, el petroli West Texas avança un 1,43% (78,24 dòlars) i el Brent repunta un 1,08% (84,59 dòlars). Per part seva, l'euro s'aprecia un 0,02% (1,0721 dòlars), i l'unça d'or puja un 0,48% (1.893 dòlars). A més, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys es relaxa fins al 3,673% i el bitcoin perd un 0,5% (23.069 dòlars).